Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tema" dins totes les àrees temàtiques

capa capa

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  capa, n f
  • ca  tema, n m sin. compl.
  • es  capa
  • es  tema
  • en  layer
  • en  theme

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica>

Definició
Cada una de les possibles visualitzacions d'una classe d'elements d'un conjunt de dades geoespacials en l'entorn de visualització d'un programa de cartografia digital o de SIG.

Nota

  • 1. La capa, entesa com a visualització, no designa les dades, sinó una presentació visual concreta de les dades en l'entorn de treball del programari emprat. És a dir, designa el resultat d'aplicar-hi una determinada simbolització gràfica, com també altres criteris de visualització o de selecció.

    2. Formen part de la definició de la capa la font de dades, la classe d'elements concreta objecte de visualització, la simbolització específica aplicada, les possibles consultes de definició i els possibles vincles establerts amb taules de bases de dades externes. Així mateix, segons el grau de sofisticació dels programes, es poden definir propietats addicionals de les capes com les escales mínima i màxima de visualització, el grau de transparència i l'etiquetatge dels elements.

    3. Segons el tipus de dades, les capes poden tenir característiques particulars i rebre denominacions específiques (com capa d'anotacions, capa de xarxa, capa ràster o capa d'elevacions) i tenir diferents tipus de funcions associades.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  subjecte, n m
  • es  sujeto, n m
  • es  tema, n m

<Educació musical>

tema tema

<Biblioteconomia. Documentació > Tractament documental>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  tema, n m
  • es  tema
  • fr  sujet
  • fr  thème
  • en  subject

<Biblioteconomia. Documentació > Tractament documental>

Definició
Matèria principal de què tracta un document.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  tema, n m
  • es  tema
  • fr  thème
  • en  stem

<Lingüística>

Definició
Part que resta d'un mot quan se'n separen els morfemes flexionals.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  tema, n m
  • es  tema, n m

<Educació musical>

tema tema

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, cedida per Jordi Garcia Soler, procedeix del Diccionari de brànding verbal, obra del mateix autor actualment en curs d'edició, elaborada amb l'assessorament del TERMCAT.

  • ca  tema, n m
  • es  tema
  • fr  thème
  • en  stem

<Brànding > Brànding verbal > Llenguatge de marca>

Definició
Part ortogràficament invariable que queda d'un mot després d'un truncament, que pot coincidir amb l'arrel o no.

Nota

  • Per exemple, de sospitós i sospitosos el tema seria sospit.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  tema, n m
  • es  tema

<Arts > Dibuix artístic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Manuel Pérez Saldanya, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel. Diccionari de lingüística [en curs d'edició: 2022].

  • ca  tema
  • es  tema
  • fr  thème
  • en  theme

<Lingüística>

Definició
1. Base temàtica. 2. Part de l'oració que presenta una informació ja coneguda pels interlocutors, que s'identifica amb l'element del qual es parla i que serveix de base per a introduir la informació que es presenta com a nova, anomenada rema. En una ordenació no marcada dels elements, el tema sol ocupar la primera posició oracional. Així, en l'oració Manel ens abandona, Manel és el tema sobre el qual s'aporta la informació nova ens abandona. En general, el tema tendeix a identificar-se amb el subjecte de l'oració, però no necessàriament; en La carta, l'escrigué Màrius, per exemple, el tema s'identifica amb el complement directe i el verb. En molts casos, els constituents temàtics solen quedar implícits o, si és possible, substituïts per pronoms. Per exemple, a una pregunta com Qui t'ha avisat? es podria respondre simplement La teva germana, deixant implícit el constituent temàtic m'ha avisat, i a una pregunta com Has portat la beguda? es podria repondre No l'he portada, pronominalitzant el constituent temàtic la beguda. El fet que els interlocutors coneguen la informació que aporta el tema pot deure's a diversos factors, com ara el context lingüístic en què es troba, els coneixements extralingüístics, etc. Amb el mateix significat s'usa a vegades el terme tòpic, encara que no tots els autors els equiparen. S'oposa a comentari. 3. Tòpic. 4. Paper semàntic que designa l'entitat que es troba en un estat o una localització determinada o que sofreix un desplaçament. Per exemple, el paper semàntic del subjecte de Pere viu a València o el del complement directe de He comprat un llibre. El tema és el més neutre dels papers semàntics i és el que dona nom a la teoria dels papers temàtics de la teoria del règim i el lligam. La distinció entre els papers semàntics tema i pacient no sempre és clara, cosa que justifica que alguns autors utilitzen tots dos termes com a sinònims.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  tema, n m
  • es  tema
  • en  theme

<Música>

Definició
Motiu melòdic d'una composició musical.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  tema, n m

<Música>

Definició
Idea o frase melòdica i rítmica i més rarament harmònica fàcilment identificable i susceptible d'ésser variada o desenvolupada.