Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tema" dins totes les àrees temàtiques

accés múltiple per divisió de temps accés múltiple per divisió de temps

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  accés múltiple per divisió de temps, n m
  • ca  TDMA, n m sigla
  • es  acceso múltiple por división de tiempo
  • es  TDMA sigla
  • fr  accès multiple à répartition dans le temps
  • fr  AMRT sigla
  • en  time division multiple access
  • en  TDMA sigla

<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Telefonia>

Definició
Accés múltiple per a la transmissió de senyals radioelèctrics en telefonia mòbil digital, mitjançant l'atribució d'intervals de temps diferents a senyals independents diferents, els quals se sincronitzen en la recepció per tal de separar la informació transmesa per cadascun.

Nota

  • La sigla prové de l'anglès time division multiple access.
accés múltiple per divisió de temps accés múltiple per divisió de temps

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  accés múltiple per divisió de temps, n m
  • ca  TDMA, n m sigla
  • es  acceso múltiple por división de tiempo
  • es  TDMA sigla
  • en  time division multiple access
  • en  TDMA sigla

<Telecomunicacions > Sistemes i serveis de telecomunicació>

Definició
Accés múltiple en què els usuaris disposen del canal en exclusiva de forma periòdica i durant intervals de temps disjunts. Vegeu també ^ranura de temps^.

Nota

  • La sigla TDMA correspon a la denominació anglesa time division multiple access.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alerç, n m
  • ca  cedre d'olor, n m alt. sin.
  • ca  làrix, n m alt. sin.
  • ca  làrix europeu, n m alt. sin.
  • ca  melis, n m alt. sin.
  • ca  pi melis, n m alt. sin.
  • ca  pi teia, n m alt. sin.
  • nc  Larix decidua Mill.
  • nc  Larix europaea DC. var. ling.

<Botànica > pinàcies>

alerç alerç

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alerç, n m
  • ca  cedre d'olor, n m alt. sin.
  • ca  làrix, n m alt. sin.
  • ca  làrix europeu, n m alt. sin.
  • ca  melis, n m alt. sin.
  • ca  pi melis, n m alt. sin.
  • ca  pi teia, n m alt. sin.
  • nc  Larix decidua Mill.
  • nc  Larix europaea DC. var. ling.

<Botànica > pinàcies>

batada de línia batada de línia

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  batada de línia, n f
  • es  batazo de línea
  • fr  line drive
  • it  palla tesa
  • en  line drive
  • en  liner

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Definició
Batada vàlida en què la pilota, sense botar, surt projectada a gran velocitat i pren una trajectòria ambpoca inclinació.
batada de línia batada de línia

<09 Esports de pilota > 09 Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  batada de línia, n f
  • es  batazo de línea
  • fr  line drive
  • it  palla tesa
  • en  line drive
  • en  liner

<Esport > 09 Esports de pilota > 09 Beisbol>

Definició
Batada en què la pilota surt projectada a gran velocitat, sense botar i amb una trajectòria de poca inclinació.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  bema, n m
  • es  bema
  • en  bema

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Presbiteri d'una catedral.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  bema, n m
  • es  bema
  • en  bema

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Presbiteri d'una església bizantina.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  bimà, n f
  • ca  tebà, n f

<Religions > Judaisme>

Definició
Tribuna des d'on es dirigeix el servei religiós a la sinagoga.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  bimà, n f
  • ca  tebà, n f
  • en  bema
  • en  bimah

<Religió > Judaisme>

Definició
Púlpit o tribuna des d'on es dirigeix el servei religiós a la sinagoga.