Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tempteig" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca dret de tanteig, n m
- ca dret de tempteig, n m sin. compl.
- es derecho de tanteo
<Dret civil > Drets reals>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret de tanteig, n m
- ca dret de tempteig, n m sin. compl.
- es derecho de tanteo
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
El dret de tanteig faculta una persona per a exigir a una altra la venda d'un bé de manera preferent respecte d'una tercera persona pel preu pactat amb aquesta darrera; faculta a qui n'és titular per a adquirir a títol onerós un bé amb les mateixes condicions pactades amb una altra adquirent. Aquest dret d'adquisició habitualment neix d'una obligació legal, tot i que també pot néixer d'una obligació contractual.
En aquest sentit, quan es tracta d'un dret d'adquisició voluntari, l'article 568-13 del Codi civil de Catalunya (CCCat) determina que el dret real de tanteig es pot constituir per un temps indefinit per a la primera transmissió i per un màxim de deu anys, si s'ha pactat exercir-lo en segones i ulteriors transmissions; el dret de tanteig pot ser objecte de pròrrogues successives que respectin els límits temporals establerts.
La part propietària ha de notificar fefaentment a l'arrendatària la voluntat d'alienar, donar en pagament o fer aportació a una societat, el preu o valor i les altres circumstàncies de l'acte jurídic de transmissió; i l'arrendatària disposa de dos mesos des de la notificació per a exercir el dret de tanteig, per mitjà del pagament o la consignació notarial del preu o del valor.
Cal destacar el dret de tanteig que té la part arrendatària en relació amb el bé immoble que té arrendat. L'article 623-27 del CCCat disposa que l'arrendatària té aquest dret respecte de la finca arrendada en cas d'alienació onerosa, dació en pagament o aportació a una societat per part de la propietària; tret que l'alienació es faci a favor de la copropietària de la finca o cònjuge, convivent en parella estable, ascendents, descendents i parents consanguinis o per adopció fins al segon grau, o si la finca no té la qualificació de rústica.
Es tracta d'un dret irrenunciable de forma anticipada i preferent al retracte legal de confrontants; si els arrendataris o propietaris de finques confrontants l'exerceixen, aquests estan obligats a destinar la finca adquirida a activitats agrícoles, ramaderes o forestals durant un període mínim de cinc anys, si no s'actua en aquest sentit, es faculta els antics propietaris per a demanar-ne la reversió.
Si la transmissió és d'una finca només arrendada en part o a diferents arrendataris, el dret està limitat a aquesta circumstància, llevat que l'altre arrendatari no l'exerceixi.
El dret real de tanteig implica el de retracte si falta la notificació fefaent dels elements essencials de l'acord de transmissió, o si aquesta s'ha fet en condicions diferents de les que constaven en la notificació o abans de vèncer el termini per a exercir el tanteig. - V. t.: dret de retracte n m
<Ciències de la salut > Farmacologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca període de tempteig, n m
- es período de preinclusión
- fr période de rodage
- en run-in period
<Ciències de la salut > Farmacologia>
Definició
Nota
- Durant aquest període els participants poden rebre tractament actiu amb l'objectiu d'estabilitzar la seva situació clínica o de valorar el seu grau de compliment del tractament.
<Ciències de la salut > Recerca clínica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>
- ca període de tempteig, n m
- es periodo de preinclusión
- es período de preinclusión
- en run-in period
<Recerca clínica de medicaments > Farmacologia>
Definició
Nota
- Durant el període de tempteig els individus poden rebre un tractament actiu amb l'objectiu d'estabilitzar la seva situació clínica o de valorar el seu grau de compliment del tractament.
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca període de tempteig, n m
- es periodo de preinclusión, n m
- es período de preinclusión, n m
- fr période d'essai, n f
- fr période de rodage, n f
- en run-in period, n
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
Definició
Nota
- Durant el període de tempteig les persones poden rebre un tractament actiu amb l'objectiu d'estabilitzar la seva situació clínica o de valorar el seu grau de compliment del tractament.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca tanteig de cohereus, n m
- ca tempteig de cohereus, n m sin. compl.
- es tanteo de coherederos
<Dret civil>
Definició
Nota
-
La configuració de la comunitat hereditària en la Llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya (CCCat), relatiu a les successions, segueix el model germànic; això és, hom atribueix a cada cohereu una quota global i única sobre el patrimoni hereditari en comunitat (art. 463-1 CCCat), sense que la quota esmentada quedi reflectida en els béns concrets que componen el patrimoni (compareu amb l'article 100 de la Compilació del dret civil especial de Catalunya).
La titularitat dels cohereus sobre el patrimoni hereditari, reflectida en la idea de quota, és alienable lliurement: l'article 463-6 del CCCat estableix que cada cohereu pot disposar de la seva quota hereditària, i els articles 462-2.4 i 465-1.2 del CCCat es refereixen, respectivament, als «adquirents de l'herència» i als «adquirents de la totalitat o d'una quota d'herència». L'existència d'aquest poder de disposició provoca el problema legislatiu, a conseqüència de la voluntat d'alienar d'alguna de les participacions hereditàries, de permetre l'entrada de persones estranyes al nucli original de cotitulars sense limitar el poder de disposició o bé conferir algun dret d'adquisició preferent als restants titulars davant d'aquella alienació, precisament per a evitar l'entrada de nous comuners. En definitiva, es planteja el debat sobre dos principis considerats igualment per l'ordenament jurídic: la llibertat de contractació, centrada en aquest cas en la llibertat d'alienar —que cristal·litza en la disposició de la quota hereditària— i la llibertat quant a la propietat privada, i l'aversió amb què es consideren les situacions de comunitat, tot intentant afavorir l'extinció d'aquestes situacions facilitant la concentració de les diverses quotes en una de sola —o en el nombre més petit possible— dels cotitulars. La concessió de drets d'adquisició preferents als comuners suposa una solució intermèdia, ja que no es prohibeix l'alienació però en canvi es permet limitar l'entrada de nous copartícips.
El tanteig, com el retracte, és un dret real d'adquisició preferent, de manera que el titular està facultat per a esdevenir propietari —únic o amb un increment de la seva quota— de la cosa sobre la qual recauen, si es compleixen els requisits que s'exigeixen en cada cas, quan el titular actual decideix d'alienar-la. El tanteig i el retracte es distingeixen pel moment en què s'exerceixen: el tanteig s'utilitza abans de fer-se efectiva la transmissió i significa el dret d'adquisició preferent respecte d'un altre adquirent.
L'article 463-6 del CCCat regula tant el tanteig com el retracte de cohereus. El dret de tanteig requereix, en primer lloc, que algun dels copartícips en la situació de comunitat hereditària (un cohereu originari o un adquirent posterior de quota hereditària) decideixi alienar (tot i que l'article 463-6 només es refereix a la compravenda i a la dació en pagament, cal fer extensiu el dret a qualsevol negoci transmissiu a títol onerós) la seva participació, tant si es tracta de la quota hereditària com dels increments que aquesta ha experimentat (per exemple, a conseqüència d'acreixement o d'haver adquirit altres quotes). La permuta no queda exclosa dels negocis que donen lloc a l'exercici del tanteig si qui l'exerceix pot fer o donar allò a que s'ha obligat l'adquirent, és a dir, si la contraprestació és fungible.
Hom pot exercir també el dret de tanteig en cas que un cohereu alieni la seva quota hereditària i es reservi per a ell l'usdefruit, ja que, per bé que amb menys abast quant a les facultats transmeses, s'aliena el títol dominical sobre la quota i esdevé supòsit de fet d'exercici d'aquells drets. I, a la inversa, la constitució d'un usdefruit sobre la quota no permet l'exercici dels drets de tanteig i de retracte perquè l'usufructuari no s'incorpora a la comunitat hereditària com a partícip. L'alienació de la quota hereditària s'ha de realitzar, segons l'article 463-6 del CCCat, a favor de persona que no sigui cohereva. Dins d'aquesta condició es poden incloure, en primer lloc, els qui només tenen dret a percebre un valor de la comunitat hereditària, com ara el legatari de part alíquota o el legitimari que no hagi rebut la seva llegítima a títol d'hereu. En segon lloc, els qui, si bé tenen dret sobre determinats béns hereditaris, aquests no es troben en situació de comunitat hereditària, com ara els legataris. En tercer lloc, els qui, encara que hagin estat cridats a l'herència, no l'han volgut o no l'han pogut acceptar; el cas més significatiu d'aquest últim grup és l'hereu instituït sota condició suspensiva. En quart lloc, qualsevol familiar del causant o dels cohereus que no sigui partícip en la comunitat. Finalment, el cònjuge vidu, encara que sigui usufructuari.
Quant al subjecte actiu dels drets de tanteig i de retracte, són aplicables els mateixos principis que s'han emprat en la determinació de l'alienant i de l'adquirent. És a dir, poden exercir aquests drets d'adquisició preferent els cohereus i els partícips no cohereus, és a dir, qualsevol membre de la comunitat hereditària. I, igualment, no poden exercir-lo tots els que no són membres de la comunitat hereditària: legataris, legataris de part alíquota, cedents de quota, hereus instituïts sota condició suspensiva i els cònjuges vidus usufructuaris. Si el dret de tanteig constitueix el dret d'adquisició preferent d'una cosa respecte d'un altre adquirent, cal que el titular del dret de tanteig tingui coneixement de la voluntat del cohereu d'alienar la seva quota hereditària. Aquest coneixement s'adquireix mitjançant la notificació de la decisió de vendre.
La notificació és regulada en l'article 552-4.2 de la Llei 5/2006, del 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, segons el qual els cotitulars que pretenen fer la transmissió han de notificar als altres cotitulars, fefaentment, la decisió d'alienar i les circumstàncies de la transmissió. El tanteig es pot exercir en el termini d'un mes comptador des del moment en què es fa la notificació. Si no hi ha notificació o si la transmissió es fa per un preu o en unes circumstàncies diferents de les que hi consten, el tanteig comporta el retracte, que es pot exercir en el termini de tres mesos comptadors des del moment en què els altres cotitulars tenen coneixement de l'alienació i les seves circumstàncies o des de la data en què s'inscriu la transmissió en el registre que correspon. - V. t.: cohereu | cohereva n m, f
- V. t.: legatari | legatària n m, f
- V. t.: retracte de cohereus n m
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca tempteig experimental, n m
- es tanteo experimental, n m
- fr tâtonnement expérimental, n m
- en experimental trial and error, n
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
