Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tenallar" dins totes les àrees temàtiques
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI tallar a la juliana, tallar en julienne, tallar a la brunesa, tallar en brunoise, tallar a la xifonada o tallar en chiffonade?
- es (tallar a la brunesa) cortar en brunoise, v tr
- es (tallar a la juliana) cortar en juliana, v tr
- es (tallar a la xifonada) cortar en chiffonade, v tr
- es (tallar a la xifonada) cortar en chifonada, v tr
- fr (tallar a la brunesa) couper en brunoise, v tr
- fr (tallar a la juliana) couper en julienne, v tr
- fr (tallar a la xifonada) couper en chiffonnade, v tr
- en (tallar a la brunesa) cut in brunoise, to, v tr
- en (tallar a la juliana) cut in julienne, to, v tr
- en (tallar a la juliana) julienne, to, v tr
- en (tallar a la juliana) shred, to, v tr
- en (tallar a la xifonada) chiffonade, to, v tr
<Alimentació. Gastronomia>
Definició
- El verb tallar a la juliana (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a l'acció de tallar un aliment en trossets llargs i prims, aproximadament entre tres i cinc centímetres de llarg i entre un i tres mil·límetres de gruix.
. L'equivalent castellà és cortar en juliana; el francès, couper en julienne, i els anglesos, cut in julienne, julienne i shred.
- El verb tallar a la brunesa (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) fa referencia a l'acció de tallar un aliment en bocins de la mida d'un gra d'arròs.
. L'equivalent castellà és cortar en brunoise; el francès, couper en brunoise, i l'anglès, cut in brunoise.
- El verb tallar a la xifonada (forma normalitzada més recentment pel Consell Supervisor) fa referència a l'acció de tallar les fulles enrotllades de determinades verdures o hortalisses de fulla gran en tires llargues i estretes, d'uns tres centímetres de llarg i mig centímetre d'ample. És habitual tallar a la xifonada l'enciam, l'agrella o els espinacs.
. Els equivalents castellans són cortar en chiffonade i cortar en chifonada; el francès, couper en chiffonnade, i l'anglès, chiffonade.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) En l'àmbit de la cuina i la gastronomia es fan servir habitualment les formes franceses, adaptades al català o sense adaptar.
(2) La forma a la juliana ja està recollida com a locució al diccionari normatiu.
(3) L'adaptació al català no provoca grans diferències formals i segueix la tendència a adaptar les formes franceses de l'àmbit.
Ex. crep, bullabessa, papillota
(4) La construcció a la + ADJ[femení] és la més habitual per a expressar que un aliment està preparat d'una determinada manera.
Ex. ànec a l'empordanesa, arròs a la caçadora, bacallà a la biscaïna, cloïsses a la marinera, espaguetis a la puttanesca
(5) En llengües properes per l'ús es fan servir també les formes franceses, amb adaptació o sense.
En canvi, les formes *tallar en julienne, *tallar en brunoise i *tallar en chiffonade tenen inconvenients:
(1) Mantenen les formes franceses, malgrat que l'adaptació és senzilla, no dificulta el reconeixement de la paraula i té precedents en l'àmbit.
(2) Utilitza una construcció, en + ADJ[femení], que no és l'habitual per a expressar de quina manera s'ha preparat un aliment.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de tallar a la juliana, tallar a la brunesa i tallar a la xifonada al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Tallem en julienne, en brunoise o en chiffonade?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/258/).
<Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca adiar, v tr
- es adiar
- es señalar
- fr donner jour
- it segnalare
<Dret administratiu>
Definició
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca adiar, v tr
- ca assenyalar, v tr sin. compl.
- es adiar
- es fijar el día
- es señalar
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Abans podíem cobrar els xecs quan volíem, però ara el banc ha adiat els pagaments i només els podem cobrar els dilluns.
-
Ex.: L'Ajuntament ha adiat els dimarts per a la presentació de queixes dels ciutadans.
Ex.: Han assenyalat el 20 de març per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afaiçonar, v tr
- ca obrar la fusta, v tr sin. compl.
- ca treballar la fusta, v tr sin. compl.
- es trabajar, v tr
- fr façonner, v tr
- en shape (to), v tr
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca alicates de tallar lligadures, n f pl
- es alicates de cortar ligaduras
- fr pinces à couper les ligatures
- en ligature cutters
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anagall d'aigua, n m
- ca anagall d'aiguamoll, n m alt. sin.
- ca anagalls, n m pl alt. sin.
- nc Anagallis tenella (L.) L.
<Botànica > primulàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anagall d'aigua, n m
- ca anagall d'aiguamoll, n m alt. sin.
- ca anagalls, n m pl alt. sin.
- nc Anagallis tenella (L.) L.
<Botànica > primulàcies>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca aquí trobareu informació general sobre com treballar amb macros
- en this is where you find general information about working with macros
<Localització > Fraseologia>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca assenyalar, v tr
- es señalar, v tr
- fr avertir, v tr
- en mark, to, v tr
- de anzeigen, v tr
<Enginyeria>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca assenyalar, v tr
- es señalar, v tr
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
