Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tercer" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI tercera edat o quarta edat?
- es (quarta edat) cuarta edad, n f
- es (tercera edat) ancianidad, n f
- es (tercera edat) tercera edad, n f
- fr (quarta edat) quatrième âge, n m
- fr (tercera edat) troisième âge, n m
- en (quarta edat) fourth age, n
- en (tercera edat) third age, n
<Ciències de la salut > Geriatria>
Definició
- La tercera edat (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és el període de la vida d'una persona caracteritzat pel cessament de les activitats professionals, generalment a partir dels seixanta-cinc anys.
. En cas de necessitar delimitar aquesta franja d'edat, se sol fer arribar la tercera edat fins als vuitanta anys, que és quan comença la quarta edat.
. Els equivalents castellans són tercera edad i ancianidad; el francès, troisième âge, i l'anglès, third age.
- La quarta edat és el període de la vida d'una persona caracteritzat per les patologies associades a l'envelliment, la pèrdua de facultats físiques i psíquiques, l'augment de la dependència i la necessitat d'atenció, generalment a partir dels vuitanta anys.
. L'equivalent castellà és cuarta edad; el francès, quatrième âge, i l'anglès, fourth age.
Nota
- 1. Una persona de més de vuitanta anys s'anomena persona de la quarta edat (en castellà, persona de la cuarta edad; en francès, gran vieillard o personne du quatrième âge, i en anglès, old-elderly, old-old, super-ager o super-elderly).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de tercera edat, quarta edat i persona de la quarta edat al Cercaterm, i també el document de criteri original, A què fa referència el terme quarta edat?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/222/).
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI tercera edat o quarta edat?
- es (quarta edat) cuarta edad, n f
- es (tercera edat) ancianidad, n f
- es (tercera edat) tercera edad, n f
- fr (quarta edat) quatrième âge, n m
- fr (tercera edat) troisième âge, n m
- en (quarta edat) fourth age, n
- en (tercera edat) third age, n
<Ciències socials > Serveis socials>
Definició
- La tercera edat (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és el període de la vida d'una persona caracteritzat pel cessament de les activitats professionals, generalment a partir dels seixanta-cinc anys.
. En cas de necessitar delimitar aquesta franja d'edat, se sol fer arribar la tercera edat fins als vuitanta anys, que és quan comença la quarta edat.
. Els equivalents castellans són tercera edad i ancianidad; el francès, troisième âge, i l'anglès, third age.
- La quarta edat és el període de la vida d'una persona caracteritzat per les patologies associades a l'envelliment, la pèrdua de facultats físiques i psíquiques, l'augment de la dependència i la necessitat d'atenció, generalment a partir dels vuitanta anys.
. L'equivalent castellà és cuarta edad; el francès, quatrième âge, i l'anglès, fourth age.
Nota
- 1. Una persona de més de vuitanta anys s'anomena persona de la quarta edat (en castellà, persona de la cuarta edad; en francès, gran vieillard o personne du quatrième âge, i en anglès, old-elderly, old-old, super-ager o super-elderly).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de tercera edat, quarta edat i persona de la quarta edat al Cercaterm, i també el document de criteri original, A què fa referència el terme quarta edat?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/222/).
<Arts > Dansa > Dansa clàssica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dansa clàssica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/309>
- ca 3a posició, n f
- ca tercera posició, n f
- es 3a posición, n f
- es tercera posición, n f
- fr 3e position, n f
- fr troisième position, n f
- en 3rd position, n
- en third position, n
<Dansa clàssica > Posicions i direccions>, <Dansa clàssica > Z. Fitxes il·lustrades>
Definició
Nota
- La 3a posició és una de les cinc posicions bàsiques dels peus: 1a posició, 2a posició, 3a posició, 4a posició i 5a posició.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amarant blitoide, n m
- ca blet, n m alt. sin.
- ca blet menut, n m alt. sin.
- ca blet roig, n m alt. sin.
- ca blet terrer, n m alt. sin.
- ca blets, n m pl alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca moc de pavo, n m var. ling.
- nc Amaranthus blitoides S. Watson
<Botànica > amarantàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amarant blitoide, n m
- ca blet, n m alt. sin.
- ca blet menut, n m alt. sin.
- ca blet roig, n m alt. sin.
- ca blet terrer, n m alt. sin.
- ca blets, n m pl alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca moc de pavo, n m var. ling.
- nc Amaranthus blitoides S. Watson
<Botànica > amarantàcies>
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca assegurança de responsabilitat civil de vehicles de motor, n f
- ca assegurança a tercers, n f sin. compl.
- es seguro a terceros
- es seguro de responsabilidad civil de vehículos a motor
- en automobile liability insurance
- en automobile third-party insurance
- en motor third-party insurance
- en third-party automobile insurance
<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de danys > Assegurança de responsabilitat civil>
Definició
Nota
- Cobreix la responsabilitat civil objectiva per als danys personals i la responsabilitat civil subjectiva per als danys materials.
<Transports > Transport per carretera > Trànsit>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>
- ca assegurança de responsabilitat civil de vehicles de motor, n f
- ca assegurança a tercers, n f sin. compl.
- es seguro a terceros
- es seguro de responsabilidad civil de vehículos a motor
- fr assurance de la responsabilité civile automobile
- en automobile liability insurance
- en automobile third-party insurance
- en motor third-party insurance
- en third-party automobile insurance
<Trànsit > Circulació > Normativa>
Definició
Nota
- Aquesta assegurança és obligatòria perquè un vehicle pugui circular.
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca compte de tercers, n m
- es cuenta de terceros
- fr compte de tiers
- en account with third parties
<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estats comptables>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contraforadar, v tr
- es contrataladrar, v tr
- fr contre-percer, v tr
- en counterdrill, to, v tr
- de gegenbohren, v tr
<Enginyeria>
<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).
© Communautés européennes, 2004
La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.
- ca conveni CE - països tercers, n m
- es convenio CE-países terceros
- es convenio CE-terceros países
- fr convention CE-états tiers
- en EC third country convention
<Comunitats europees > Construcció europea>