Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "terme" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims 0 CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims
  • ca  Com a base del terme: barani (EXEMPLE), n m
  • ca  Com a base del terme: rudy (EXEMPLE), n m
  • ca  Com a modificador del terme: duresa Vickers (EXEMPLE), n f
  • ca  Com a modificador del terme: espectre de Fraunhofer (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>

Definició
En el cas de manlleus terminològics que procedeixen d'un antropònim, és recomanable aplicar-hi el tractament següent:

(1) Es respecta la grafia original, sense adaptació dels caràcters a les regles habituals de la llengua pròpia (no hi ha canvis de y, k, ch, etc.).

(2) Quan el manlleu d'origen antroponímic és la base del terme, s'escriu la forma amb minúscula inicial, perquè ja no es tracta d'un nom propi sinó d'un nom comú que designa una realitat genèrica.
Ex.: En l'adaptació de termes del circ, el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat els casos següents:
- Un barani (és a dir, un mortal endavant amb mitja pirueta), la denominació del qual prové del cognom de l'acròbata italià Alfonso Barani.
- Un rudy (és a dir, un mortal endavant planxat amb una pirueta i mitja), la denominació del qual és un hipocorístic creat sobre el cognom del també acròbata nord-americà Dave Rudolph. (Un hipocorístic és una denominació que altera un nom propi per motius afectuosos o de sonoritat.)

(3) Quan el manlleu d'origen antroponímic modifica la base del terme (generalment, com a complement del nom o com a aposició), es manté la majúscula inicial, perquè manté la funció distintiva característica d'un nom propi.
Ex.: En l'adaptació de termes de gemmologia, el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat els casos següents:
- L'especte de Fraunhofer (és a dir, l'espectre d'absorció de la llum solar que conté unes ratlles fosques que permeten analitzar la composició de l'atmosfera solar), el complement del nom del qual prové del cognom del físic alemany J. von Fraunhofer.
- La duresa Vickers (és a dir, l'escala de duresa absoluta que permet mesurar, mitjançant l'observació microscòpica, la capacitat de deformació d'un sòlid al qual s'aplica una punta de diamant en forma de piràmide de base quadrada), l'aposició de la qual prové del nom de l'empresa britànica d'enginyeria Vickers Ltd on es va desenvolupar.

Nota

  • 1. Es considera que el cas dels manlleus creats per analogia sobre formes d'origen antroponímic es pot assimilar al cas exposat dels manlleus procedents d'un antropònim. Per tant, és recomanable aplicar-hi els mateixos criteris de tractament.
    Ex. Un randy (és a dir, un mortal endavant planxat amb dues piruetes i mitja; és una forma també normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT), la denominació del qual no es basa en cap nom propi sinó que s'ha creat per imitació de les formes del tipus rudy.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats;; CRITERI Manlleus (3): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (4): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia..
a curt termini a curt termini

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  a curt termini, adj
  • es  a corto plazo
  • fr  à court terme
  • en  short-term

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>

a llarg termini a llarg termini

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  a llarg termini, adj
  • es  a largo plazo
  • fr  à long terme
  • en  long-term

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>

a llarg termini a llarg termini

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a llarg termini, adv
  • ca  a llarg terme, adv sin. compl.
  • es  a largo plazo

<Dret>

Definició
Dins un període llarg de temps.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els guanys econòmics arribaran a llarg termini.

    Ex.: L'objectiu dels educadors socials dels centres penitenciaris és assolir a llarg terme un índex de reinserció més alt.
  • V. t.: a la llarga adv
a llarg termini a llarg termini

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a llarg termini, adj
  • ca  a llarg terme, adj sin. compl.
  • es  a largo plazo

<Dret>

Definició
Dins un període llarg de temps.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'Administració ha demanat un préstec a llarg termini per a finançar les obres de Rodalies.

    Ex.: Cal preveure les conseqüències a llarg terme de totes les propostes.
a mitjà termini a mitjà termini

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  a mitjà termini, adj
  • es  a medio plazo
  • fr  à moyen terme
  • en  medium-term

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a termini fix, adj
  • ca  a terme fix, adj sin. compl.
  • es  a plazo fijo

<Dret>

Definició
Que no se'n poden treure els diners fins que finalitza el període acordat a l'inici.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Amb aquests diners podem contractar un dipòsit a termini fix i així treure'n més rendibilitat.

    Ex.: Tot i que els fills no n'estaven al corrent, va contractar una renda a terme fix.
a terminis a terminis

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  a terminis, adj
  • es  a plazos
  • fr  à tempérament
  • fr  à terme
  • en  in instalments

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acomplir, v tr
  • ca  complir, v tr sin. compl.
  • ca  donar compliment sin. compl.
  • ca  dur a terme sin. compl.
  • ca  executar, v tr sin. compl.
  • ca  portar a cap sin. compl.
  • ca  portar a efecte sin. compl.
  • ca  portar a terme sin. compl.
  • ca  realitzar, v tr sin. compl.
  • es  cumplimentar
  • es  cumplir
  • es  dar cumplimiento
  • es  desempeñar
  • es  ejecutar
  • es  llevar a cabo
  • es  llevar a efecto
  • es  llevar a término
  • es  verificar

<Dret públic>

Definició
Donar efecte o donar cap {a un projecte, a una ordre o a un encàrrec}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El personal administratiu ha d'acomplir les tasques que li pertoquen.

    Ex.: Ha de complir les seves obligacions com a president.

    Ex.: Cal donar compliment als objectius fixats en la reunió de la direcció.

    Ex.: Per encàrrec del seu cap, haurà de dur a terme un estudi de mercat.

    Ex.: El Govern ha executat un nou pla per fer front a la crisi.

    Ex.: El director ha demanat als treballadors que portin a cap les tasques més urgents.

    Ex.: Enguany, l'Ajuntament ha portat a efecte cinc projectes importants al municipi.

    Ex.: L'entitat escollida portarà a terme les activitats culturals fixades per l'Ajuntament.

    Ex.: Ha realitzat puntualment el projecte que li havia manat l'empresa.
actiu corrent actiu corrent

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  actiu corrent, n m
  • ca  actiu circulant, n m sin. compl.
  • es  activo circulante
  • es  activo corriente
  • fr  actif à court terme
  • fr  actif circulant
  • en  current assets
  • en  floating assets

<Mercats financers > Anàlisi d'actius i emissors>

Definició
Actiu que pot transformar-se en diner en un període curt de temps, generalment abans d'un any.

Nota

  • 1. La denominació catalana actiu circulant i la denominació castellana activo circulante van quedar obsoletes el 31 de desembre de 2007. 2. Dins de l'actiu corrent s'hi inclou l'actiu disponible (béns i drets susceptibles de convertir-se en diner de manera immediata), l'actiu realitzable (béns i drets susceptibles de convertir-se en diner a curt termini) i les existències.