Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "terr��s" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Metalls de les terres rares: Caracterització i explicació del nom 0 CRITERI Metalls de les terres rares: Caracterització i explicació del nom

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Metalls de les terres rares: Caracterització i explicació del nom

<Química>

Definició
Tant metalls de les terres rares (forma principal) com elements de les terres rares i terres rares (formes secundàries) són denominacions adequades.

A. Caracterització

Els metalls de les terres rares són els elements metàl·lics purs que s'extreuen dels òxids, és a dir, disset elements metàl·lics de la taula periòdica: els quinze elements del grup dels lantànids (lantani, ceri, praseodimi, neodimi, prometi, samari, europi, gadolini, terbi, disprosi, holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci), l'escandi i l'itri.

Aquests metalls són molt apreciats per la seva alta conductivitat elèctrica i les seves propietats magnètiques úniques, que els fan indispensables per a la tecnologia verda en el sector energètic (motors elèctrics, turbines eòliques, plaques solars i imants per a motors), la informació i les comunicacions (pantalles de plasma, cables de fibra òptica, sistemes de comunicació de radars), la medicina (agents de contrast) i la defensa (drons, làsers, armes guiades a distància).

B. Explicació del nom

La denominació terres rares resulta paradoxal, ja que són metalls i no són difícils de trobar. Els motius d'aquesta denominació són els següents:

- Pel que fa al nucli terres, s'anomenen així per tradició: quan es van descobrir, entre els segles XVIII i XIX, aquesta era la denominació que s'utilitzava en geologia per als òxids que no es podien dissoldre amb àcids i que eren resistents al foc. Aquest sentit encara perdura i consta en el diccionari normatiu, amb la definició 'òxid metàl·lic difícilment reductible, com ara l'alúmina'.

- Pel que fa a l'adjectiu rares, tot i que no és estrany trobar-ne (els dipòsits d'òxids són bastant abundants en l'escorça terrestre), el que sí que és estrany és trobar-ne en una concentració prou elevada perquè l'explotació resulti viable econòmicament i logísticament, ja que solen estar combinats amb altres elements i, a més, en concentracions molt baixes.

Nota

  • 1. Tot i ser indispensables per a desevolupar tecnologies verdes, l'extracció i el tractament dels metalls de les terres rares són particularment contaminants: l'extracció s'ha de fer en mines obertes, cosa que té molt impacte en l'entorn, i els mètodes de separació del processament generen una gran quantitat de residus tòxics i radioactius.
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de metalls de les terres rares al Cercaterm, i també el document de criteri original, Terres rares: un tresor estratègic i un nom ambigu, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/terres-rares-tresor-estrategic-i-nom-ambigu).
ús del sòl ús del sòl

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

  • ca  ús del sòl, n m
  • ca  utilització del sòl, n f sin. compl.
  • es  uso de la tierra, n m
  • es  uso del suelo, n m
  • fr  utilisation des sols, n f
  • fr  utilisation des terres, n f
  • fr  utilisation du sol, n f
  • en  land use, n
  • en  land utilisation, n
  • en  land utilization, n

<Emergència climàtica > Causes del canvi climàtic>

Definició
Activitat antropogènica sobre un tipus de cobertura de sòl amb la finalitat de modificar-la, mantenir-la o obtenir-ne una producció.

Nota

  • Els canvis d'ús del sòl poden contribuir al canvi climàtic. En podria ser un exemple la desforestació d'una zona de bosc per a dur-hi a terme agricultura intensiva o ramaderia intensiva: desapareix un embornal, provoca pèrdua de la biodiversitat i es generen emissions de gasos d'efecte hivernacle.
ús del sòl ús del sòl

<Medi ambient > Clima > Emergència climàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

  • ca  ús del sòl, n m
  • ca  utilització del sòl, n f sin. compl.
  • es  uso de la tierra, n m
  • es  uso del suelo, n m
  • fr  utilisation des sols, n f
  • fr  utilisation des terres, n f
  • fr  utilisation du sol, n f
  • en  land use, n
  • en  land utilisation, n
  • en  land utilization, n

<Emergència climàtica > Causes del canvi climàtic>

Definició
Activitat antropogènica sobre un tipus de cobertura de sòl amb la finalitat de modificar-la, mantenir-la o obtenir-ne una producció.

Nota

  • Els canvis d'ús del sòl poden contribuir al canvi climàtic. En podria ser un exemple la desforestació d'una zona de bosc per a dur-hi a terme agricultura intensiva o ramaderia intensiva: desapareix un embornal, provoca pèrdua de la biodiversitat i es generen emissions de gasos d'efecte hivernacle.
anàlisi de terres anàlisi de terres

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anàlisi de terres, n f
  • es  análisis de tierras
  • fr  analyse de terres
  • en  earth analysis
  • en  soil analysis

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

anàlisi de terres anàlisi de terres

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  anàlisi de terres, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Anàlisi d'una mostra de terra, que en determina les propietats.
avaluació de terres avaluació de terres

<Ciències de la Terra > Geologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  avaluació de terres, n f
  • es  evaluación de tierras
  • fr  évaluation du terrain
  • en  land evaluation

<Ciències de la Terra > Geologia>

barrejadora de terres barrejadora de terres

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barrejadora de terres, n f
  • es  mezclador de mantillo
  • fr  mélangeur de terreaux
  • it  miscelatore di terriccio
  • en  compost mixer
  • en  potting medium mixer

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Màquina agrícola que mitjançant unes pales giratòries remou les terres i les matèries triades per a obtenir un substrat de cultiu adequat.
barrejadora de terres barrejadora de terres

<Maquinària agrícola>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  barrejadora de terres, n f
  • es  mezcladora de mantillo
  • fr  mélangeur de terreaux
  • it  miscelatore di terriccio
  • en  compost mixer
  • en  potting medium mixer

<Indústria > Indústria mecànica > Maquinària agrícola>

barrejadora de terres barrejadora de terres

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  barrejadora de terres, n f
  • es  mezcladora de mantillo, n f
  • fr  mélangeur-distributeur, n m
  • en  compost mixer, n
  • en  potting medium mixer, n

<Enginyeria forestal>

càlcul de moviments de terres càlcul de moviments de terres

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  càlcul de moviments de terres, n m
  • es  cálculo de movimientos de tierras
  • en  cut and fill analysis

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny>

Definició
Anàlisi basada en models digitals d'elevacions que calcula les àrees i els volums de canvi entre dues superfícies del terreny, típicament la real i la projectada en una obra civil.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8