Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "terratge" dins totes les àrees temàtiques

terratge terratge

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  terratge, n m
  • es  terraje

<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>

Definició
Cessió d'un erm per a posar-lo en conreu a canvi que el conreador, que en els primers anys obtindrà la totalitat de les collites, posteriorment en pagui al propietari la tercera o la quarta part, proporció que anirà augmentant a poc a poc fins a arribar a la meitat de la collita.

Nota

  • El terratge és propi del Camp de Tarragona i es pacta per un nombre determinat d'anys.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  terratge, n m
  • es  terraje
  • es  terrazgo

<Dret civil>

Definició
Contracte en virtut del qual es pacta la cessió d'un erm per a conrear-lo a canvi del pagament amb una proporció variable dels productes obtinguts.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • L'article 338 de la Compilació del dret civil de Catalunya establia, tradicionalment, el terratge, però la Llei 1/2008, del 20 de febrer, de contractes de conreu, substitueix el contingut de l'article 338 i s'aplica a tots els contractes que tenen per finalitat la cessió onerosa de l'aprofitament agrícola d'una finca rústica (disposició final Llei 1/2008). D'acord amb l'article 4, el negoci jurídic que té com a objecte exclusiu una prestació de serveis al propietari o propietària i que consisteix en la preparació de la terra per a sembra o plantació no es considera terratge ni s'inclou en la regulació de la Llei 1/2008.
    En virtut de la Llei 1/2008, poden establir un contracte totes les persones amb capacitat per a contractar. Els titulars de drets limitats sobre la finca -usufructuaris, fiduciaris, reservistes o compradors a carta de gràcia, entre altres- també poden formalitzar contracte, per bé que, un cop extingit llur dret, el contracte subsisteix fins que finalitza el termini mínim establert per la Llei o per la pròrroga en curs.
    La naturalesa jurídica d'aquests contractes ha estat envoltada de polèmica, i el terratge ha estat assimilat a la rabassa morta, per bé que està dedicat a un altre tipus de cultius permanents. Per a la majoria dels civilistes, però, són contractes agraris ad meliorandum, dirigits a afegir valor a una finca rústica, en els quals la contraprestació és la millora duta a terme en la finca. L'objectiu principal per als propietaris és afegir valor a les terres; es tracta d'una figura jurídica que permet la transformació de l'objecte de la cessió: una terra improductiva passa a ser un terreny productiu.
    El contracte de terratge té la durada que pacten les parts, tot i que s'acostuma a convenir per un termini de temps llarg. Si no hi ha pacte entre les parts o costum local, el termini ha de ser de vint anys.
    Els conreadors s'obliguen a llaurar el terreny, dur a terme les obres necessàries per a la canalització de les aigües pluvials, i posar la finca en cultiu, entre altres tasques. És una feina que requereix cinc anys de treball intens, de manera que durant els primers anys els conreadors fan seva la producció i no tenen l'obligació d'abonar una pensió als cedents com a compensació. A partir del cinquè any, s'han de repartir els productes de la terra.
    En virtut de la Llei 1/2008, aquests contractes s'han de formalitzar per escrit i qualsevol de les parts pot exigir en qualsevol moment a l'altra que el contracte es formalitzi íntegrament en un document públic, que hi consti una descripció de la finca objecte del contracte i, si escau, un inventari dels elements i dels drets vinculats a l'explotació que se cedeix i qualsevol altre aspecte necessari per a desenvolupar i executar el contracte adequadament.
    El terratge va gaudir de certa implantació en les comarques de Tarragona per a valoritzar terres dirigides a la plantació d'arbres de secà i vinyes.
  • V. t.: arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural n m
  • V. t.: arrendament per a pastures n m
  • V. t.: arrendament rústic n m
  • V. t.: boïga n f
  • V. t.: contracte d'eixermada n m
  • V. t.: contracte d'integració n m
  • V. t.: contracte de conreu n m
  • V. t.: fogatge n m
  • V. t.: masoveria n f
  • V. t.: parceria n f
  • V. t.: quèstia n f
  • V. t.: sòcita n f