Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "terrejar" dins totes les àrees temàtiques

amarant blitoide amarant blitoide

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amarant blitoide, n m
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet menut, n m alt. sin.
  • ca  blet roig, n m alt. sin.
  • ca  blet terrer, n m alt. sin.
  • ca  blets, n m pl alt. sin.
  • ca  cama-roja, n f alt. sin.
  • ca  moc de pavo, n m var. ling.
  • nc  Amaranthus blitoides S. Watson

<Botànica > amarantàcies>

barrejar barrejar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  barrejar, v tr
  • ca  mesclar, v tr
  • es  mezclar
  • fr  mélanger
  • en  mix, to

<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Mescles>

Definició
Unir dues o més substàncies diferents de manera que formin un tot.
barrella terrera barrella terrera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barrella terrera, n f
  • ca  mirambell bord, n m alt. sin.
  • nc  Kochia prostrata (L.) Schrad.
  • nc  Bassia prostrata (L.) Beck in Rchb. sin. compl.

<Botànica > quenopodiàcies>

boira baixa boira baixa

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  boira baixa, n f
  • ca  boira assolada, n f sin. compl.
  • ca  boira aterrada, n f sin. compl.
  • ca  boira terrera, n f sin. compl.
  • es  niebla baja, n f
  • fr  brouillard au sol, n m
  • en  low mist, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  calibre, n m
  • es  terraja, n f
  • fr  trousseau, n m
  • en  strickle, n
  • de  Kluppe, n f

<Enginyeria>

cap de frare cap de frare

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap de frare, n m
  • ca  coroneta terrera, n f alt. sin.
  • nc  Globularia vulgaris L. subsp. vulgaris
  • nc  Globularia valentina Willk. var. ling.
  • nc  Globularia vulgaris L. subsp. valentina (Willk.) Mateo et Figuerola var. ling.

<Botànica > globulariàcies>

caps blancs caps blancs

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  caps blancs, n m pl
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  herba gafanonera, n f sin. compl.
  • ca  herba gafarronera, n f sin. compl.
  • ca  herba pixanera, n f sin. compl.
  • ca  herba terrera, n f sin. compl.
  • ca  xuclamel, n m sin. compl.
  • nc  Alyssum maritimum

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta sufruticosa perenne, de la família de les crucíferes, de 10 a 30 cm d'alçària, de flors blanques reunides en cap dens al cim d'un raïm llarg, que viu a les vores dels camins de zones pedregoses o sorrenques i seques de la regió mediterrània, no lluny de la mar, arreu dels Països Catalans. En medicina popular hom l'ha emprada, en infusió, com a diürètic i contra el mal de pedra.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caps blancs, n m pl
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  herba pixanera, n f sin. compl.
  • ca  pas de formiga, n m sin. compl.
  • ca  semprenflor, n m sin. compl.
  • ca  terrera, n f sin. compl.
  • ca  alís de mar, n m alt. sin.
  • ca  barba blanca, n f alt. sin.
  • ca  brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
  • ca  citró bord, n m alt. sin.
  • ca  escopinada, n f alt. sin.
  • ca  escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
  • ca  escopines de Crist, n f pl alt. sin.
  • ca  flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  flor de gat, n f alt. sin.
  • ca  flor de mel, n f alt. sin.
  • ca  flor de terra, n f alt. sin.
  • ca  flor de vuit mesos, n f alt. sin.
  • ca  floreta de gos, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'alacrà, n f alt. sin.
  • ca  herba de terra, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba gafarronera, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbamel, n f alt. sin.
  • ca  llagrimetes, n f pl alt. sin.
  • ca  miramar, n m/f alt. sin.
  • ca  morrissà, n m alt. sin.
  • ca  morrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  morrissà de jardí, n m alt. sin.
  • ca  morritort menut, n m alt. sin.
  • ca  morrotort, n m alt. sin.
  • ca  murrissà, n m alt. sin.
  • ca  murrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  pica-pica, n f alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  pixanera, n f alt. sin.
  • ca  pixat de gos, n m alt. sin.
  • ca  ravenell, n m alt. sin.
  • ca  ravenell de gafarró, n m alt. sin.
  • ca  ravenellet, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa blanca, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa borda, n f alt. sin.
  • ca  saliva del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  salivada de monja, n f alt. sin.
  • ca  saliveta del Senyor, n f alt. sin.
  • ca  salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  borrissà, n m var. ling.
  • ca  escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
  • ca  escupinyà, n f var. ling.
  • ca  escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
  • ca  herba de l'alicrà, n f var. ling.
  • ca  marrissà bord, n m var. ling.
  • ca  morressà bord, n m var. ling.
  • ca  rabanell, n m var. ling.
  • ca  rabanellet, n m var. ling.
  • ca  ravanell de gafarró, n m var. ling.
  • ca  ravaníssia borda, n f var. ling.
  • ca  salivà de monja, n f var. ling.
  • ca  sempre-en-flor, n m var. ling.
  • ca  sempreenflor, n m var. ling.
  • ca  torrotito, n m var. ling.
  • nc  Alyssum maritimum (L.) Lam.
  • nc  Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
    2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
cinema de terror cinema de terror

<Arts > Cinema>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cinema de terror, n m
  • es  cine de terror, n m
  • fr  film d'épouvante, n m
  • fr  film d'horreur, n m
  • fr  film de terreur, n m
  • en  horror film, n

<Cinema>

ciutat terrenal ciutat terrenal

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ciutat terrenal, n f
  • es  ciudad terrenal

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Comunitat centrada en interessos d'aquest món que, en la concepció de Sant Agustí, significava l'encarnació de les forces del mal en lluita amb la ciutat celestial.