Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "terrejar" dins totes les àrees temàtiques

forjar forjar

<Construcció > Execució de l'obra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  forjar, v tr
  • es  aterrajar
  • fr  façonner une moulure
  • en  strike a mold, to
  • de  ein Gesims gestalten

<Construcció > Execució de l'obra>

Definició
Formar una motllura amb un sabater.
garrejar garrejar

<Esport > Esports nàutics > Vela>, <Esport > Esports nàutics > Motonàutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  garrejar, v intr
  • es  garrear
  • fr  chasser
  • en  drag, to

<Esport > Esports nàutics > Vela>, <Esport > Esports nàutics > Motonàutica>

Definició
Desplaçar-se, una embarcació, arrossegant l'àncora, que no ha quedat ben fixada.
garrejar garrejar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  garrejar, v intr
  • ca  llaurar, v intr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Recular, un vaixell fondejat, arrossegant l'àncora, que no ha quedat ben fixada al fons o ha estat arrencada per la força del vent o de la mar.
guerxar guerxar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  guerxar, v tr
  • ca  enguerxir, v tr sin. compl.
  • ca  tortejar, v tr sin. compl.
  • ca  vinclar, v tr sin. compl.
  • es  abarquillar, v tr
  • es  abombar, v tr
  • es  alabear, v tr
  • es  encorvar, v tr
  • es  pandear, v tr
  • fr  bomber, v tr
  • en  warp (to), v intr

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba roja, n f
  • ca  flor de la fam, n f alt. sin.
  • ca  flor de la gana, n f alt. sin.
  • ca  flors de la fam, n f pl alt. sin.
  • ca  fragassa, n f alt. sin.
  • ca  gram negre, n m alt. sin.
  • ca  lloraga, n f alt. sin.
  • ca  peucrist, n m alt. sin.
  • ca  potentil·la, n f alt. sin.
  • ca  potentil·la primerenca, n f alt. sin.
  • ca  potentil·la vernal, n f alt. sin.
  • ca  roser terrer, n m alt. sin.
  • ca  flores de la fam, n f pl var. ling.
  • nc  Potentilla neumanniana Rchb.
  • nc  Potentilla tabernaemontani Asch. var. ling.
  • nc  Potentilla verna L. p.p. et auct. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

herba roja herba roja

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba roja, n f
  • ca  flor de la fam, n f alt. sin.
  • ca  flor de la gana, n f alt. sin.
  • ca  flors de la fam, n f pl alt. sin.
  • ca  fragassa, n f alt. sin.
  • ca  gram negre, n m alt. sin.
  • ca  lloraga, n f alt. sin.
  • ca  peucrist, n m alt. sin.
  • ca  potentil·la, n f alt. sin.
  • ca  potentil·la primerenca, n f alt. sin.
  • ca  potentil·la vernal, n f alt. sin.
  • ca  roser terrer, n m alt. sin.
  • ca  flores de la fam, n f pl var. ling.
  • nc  Potentilla neumanniana Rchb.
  • nc  Potentilla tabernaemontani Asch. var. ling.
  • nc  Potentilla verna L. p.p. et auct. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

herbejar herbejar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  herbejar, v intr
  • ca  herbassejar, v intr sin. compl.
  • es  herbajar
  • es  herbajear
  • fr  paître
  • en  graze, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definició
Pasturar, el bestiar, l'herba dels prats.
herbejar herbejar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  herbejar, v intr
  • ca  herbassejar, v intr sin. compl.
  • es  herbajar
  • es  herbajear
  • fr  paître
  • en  graze, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definició
Pasturar, el bestiar, l'herba dels prats.
heura de terra heura de terra

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  heura de terra, n f
  • ca  hedra de terra, n f alt. sin.
  • ca  hedra terrestre, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  heura, n f alt. sin.
  • ca  heura caiguda, n f alt. sin.
  • ca  heura caiguda de terra, n f alt. sin.
  • ca  heura caiguda terrestre, n f alt. sin.
  • ca  heura terrera, n f alt. sin.
  • ca  heura terrestre, n f alt. sin.
  • ca  edra, n f var. ling.
  • ca  edra de terra, n f var. ling.
  • ca  elres de terra, n f pl var. ling.
  • ca  herba terrena, n f var. ling.
  • ca  heura terrena, n f var. ling.
  • nc  Glechoma hederacea L.
  • nc  Nepeta glechoma Benth. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

heura de terra heura de terra

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  heura de terra, n f
  • ca  hedra de terra, n f alt. sin.
  • ca  hedra terrestre, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  heura, n f alt. sin.
  • ca  heura caiguda, n f alt. sin.
  • ca  heura caiguda de terra, n f alt. sin.
  • ca  heura caiguda terrestre, n f alt. sin.
  • ca  heura terrera, n f alt. sin.
  • ca  heura terrestre, n f alt. sin.
  • ca  edra, n f var. ling.
  • ca  edra de terra, n f var. ling.
  • ca  elres de terra, n f pl var. ling.
  • ca  herba terrena, n f var. ling.
  • ca  heura terrena, n f var. ling.
  • nc  Glechoma hederacea L.
  • nc  Nepeta glechoma Benth. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>