Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "terreny" dins totes les àrees temàtiques

espai objecte espai objecte

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  espai objecte, n m
  • es  espacio objeto
  • es  espacio terreno
  • en  object space

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Espai que conté una escena amb les entitats físiques captades en la imatge.

Nota

  • En fotogrametria aèria l'espai objecte és el terreny, en fotogrametria terrestre pot ser el terreny o la superfície d'entitats espacials artificials i en fotogrametria d'objecte proper correspon a la superfície de petits objectes.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
espai objecte espai objecte

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  espai objecte, n m
  • es  espacio objeto
  • es  espacio terreno
  • en  object space

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Espai que conté una escena amb les entitats físiques captades en la imatge.

Nota

  • En fotogrametria aèria l'espai objecte és el terreny, en fotogrametria terrestre pot ser el terreny o la superfície d'entitats espacials artificials i en fotogrametria d'objecte proper correspon a la superfície de petits objectes.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
forest veïnal de mancomú forest veïnal de mancomú

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  forest veïnal de mancomú, n f
  • es  monte vecinal en mano común
  • fr  bois communal en propriété collective
  • it  terreno demaniale per usi civici
  • en  communal forest
  • de  Gemeindeland in Gemeinschaftshand

<Dret>

Definició
Forest la titularitat i l'aprofitament de la qual pertanyen mancomunadament als veïns d'un nucli de població.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  fredolic, n m
  • ca  brunet, n m sin. compl.
  • ca  estepereny, n m sin. compl.
  • ca  fraret, n m sin. compl.
  • ca  fredeluc, n m sin. compl.
  • ca  gírgola d'estepa, n m sin. compl.
  • ca  griset, n m sin. compl.
  • ca  morro d'ovella, n m sin. compl.
  • ca  morro de bou, n m sin. compl.
  • ca  negrentí, n m sin. compl.
  • ca  negret, n m sin. compl.
  • ca  negreta, n f sin. compl.
  • ca  palometa, n f sin. compl.
  • es  negrilla
  • es  ratón
  • nc  Tricholoma terreum

<Botànica>

Definició
Bolet comestible de l'ordre de les tricolomatàcies de barret convex, grisenc i fibrós i de cama blanca.

Nota

  • El fredolic creix als boscos de coníferes al final de la tardor.
garbell garbell

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  garbell, n m
  • es  criba de suelo
  • fr  crible à terreaux
  • it  vaglio per terreno
  • en  soil sifter
  • de  Erdsieb

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Aparell mecànic que consisteix en un sedàs dotat d'un moviment vibratori i que s'empra per a separar les impureses de les llavors.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herbacol, n f
  • ca  card, n m sin. compl.
  • ca  card coler, n m sin. compl.
  • ca  card comú, n m sin. compl.
  • ca  card d'herba, n m sin. compl.
  • ca  card de formatjar, n m sin. compl.
  • ca  cardigot, n m sin. compl.
  • ca  cardolera, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  colera, n f sin. compl.
  • ca  corona de frare, n f sin. compl.
  • ca  herba carxofera, n f sin. compl.
  • ca  herba de formatjar, n f sin. compl.
  • ca  herba presonera, n f sin. compl.
  • ca  presonera, n f sin. compl.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  card de formatger, n m alt. sin.
  • ca  card de Maria, n m alt. sin.
  • ca  card escarxofer, n m alt. sin.
  • ca  card formatger, n m alt. sin.
  • ca  cardet, n m alt. sin.
  • ca  cardiguera, n f alt. sin.
  • ca  carxofa, n f alt. sin.
  • ca  carxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofera d'espina, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de formatjar, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de presó, n f alt. sin.
  • ca  carxofera punxenca, n f alt. sin.
  • ca  carxofes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
  • ca  escard de formatjar, n m alt. sin.
  • ca  escardassa, n f alt. sin.
  • ca  escardasses, n f pl alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escarxofa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  escarxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  flor d'empresonar, n f alt. sin.
  • ca  flor de fer formatges, n f alt. sin.
  • ca  formatger, n m alt. sin.
  • ca  herba colera, n f alt. sin.
  • ca  herba d'empresonar, n f alt. sin.
  • ca  herba de card, n f alt. sin.
  • ca  herba del quall, n f alt. sin.
  • ca  herba escarxofera, n f alt. sin.
  • ca  penca, n f alt. sin.
  • ca  penquera, n f alt. sin.
  • ca  presó, n f alt. sin.
  • ca  presoneres, n f pl alt. sin.
  • ca  presora, n f alt. sin.
  • ca  carcolé, n m var. ling.
  • ca  card del terreno, n m var. ling.
  • ca  cardets carcoles, n m pl var. ling.
  • ca  cardo de penca, n m var. ling.
  • ca  cats, n m pl var. ling.
  • ca  empreoneres, n f pl var. ling.
  • ca  gardureu, n m var. ling.
  • ca  herba col, n f var. ling.
  • ca  herba coler, n f var. ling.
  • ca  herba-col, n f var. ling.
  • ca  preó, n f var. ling.
  • ca  preonera, n f var. ling.
  • ca  preoneres, n f pl var. ling.
  • ca  presor, n f var. ling.
  • ca  pressó, n f var. ling.
  • nc  Cynara cardunculus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • 1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
    2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.
herbacol herbacol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herbacol, n f
  • ca  card, n m sin. compl.
  • ca  card coler, n m sin. compl.
  • ca  card comú, n m sin. compl.
  • ca  card d'herba, n m sin. compl.
  • ca  card de formatjar, n m sin. compl.
  • ca  cardigot, n m sin. compl.
  • ca  cardolera, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  colera, n f sin. compl.
  • ca  corona de frare, n f sin. compl.
  • ca  herba carxofera, n f sin. compl.
  • ca  herba de formatjar, n f sin. compl.
  • ca  herba presonera, n f sin. compl.
  • ca  presonera, n f sin. compl.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  card de formatger, n m alt. sin.
  • ca  card de Maria, n m alt. sin.
  • ca  card escarxofer, n m alt. sin.
  • ca  card formatger, n m alt. sin.
  • ca  cardet, n m alt. sin.
  • ca  cardiguera, n f alt. sin.
  • ca  carxofa, n f alt. sin.
  • ca  carxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofera d'espina, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de formatjar, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de presó, n f alt. sin.
  • ca  carxofera punxenca, n f alt. sin.
  • ca  carxofes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
  • ca  escard de formatjar, n m alt. sin.
  • ca  escardassa, n f alt. sin.
  • ca  escardasses, n f pl alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escarxofa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  escarxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  flor d'empresonar, n f alt. sin.
  • ca  flor de fer formatges, n f alt. sin.
  • ca  formatger, n m alt. sin.
  • ca  herba colera, n f alt. sin.
  • ca  herba d'empresonar, n f alt. sin.
  • ca  herba de card, n f alt. sin.
  • ca  herba del quall, n f alt. sin.
  • ca  herba escarxofera, n f alt. sin.
  • ca  penca, n f alt. sin.
  • ca  penquera, n f alt. sin.
  • ca  presó, n f alt. sin.
  • ca  presoneres, n f pl alt. sin.
  • ca  presora, n f alt. sin.
  • ca  carcolé, n m var. ling.
  • ca  card del terreno, n m var. ling.
  • ca  cardets carcoles, n m pl var. ling.
  • ca  cardo de penca, n m var. ling.
  • ca  cats, n m pl var. ling.
  • ca  empreoneres, n f pl var. ling.
  • ca  gardureu, n m var. ling.
  • ca  herba col, n f var. ling.
  • ca  herba coler, n f var. ling.
  • ca  herba-col, n f var. ling.
  • ca  preó, n f var. ling.
  • ca  preonera, n f var. ling.
  • ca  preoneres, n f pl var. ling.
  • ca  presor, n f var. ling.
  • ca  pressó, n f var. ling.
  • nc  Cynara cardunculus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • 1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
    2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.
heura de terra heura de terra

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  heura de terra, n f
  • ca  hedra de terra, n f alt. sin.
  • ca  hedra terrestre, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  heura, n f alt. sin.
  • ca  heura caiguda, n f alt. sin.
  • ca  heura caiguda de terra, n f alt. sin.
  • ca  heura caiguda terrestre, n f alt. sin.
  • ca  heura terrera, n f alt. sin.
  • ca  heura terrestre, n f alt. sin.
  • ca  edra, n f var. ling.
  • ca  edra de terra, n f var. ling.
  • ca  elres de terra, n f pl var. ling.
  • ca  herba terrena, n f var. ling.
  • ca  heura terrena, n f var. ling.
  • nc  Glechoma hederacea L.
  • nc  Nepeta glechoma Benth. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

heura de terra heura de terra

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  heura de terra, n f
  • ca  hedra de terra, n f alt. sin.
  • ca  hedra terrestre, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  heura, n f alt. sin.
  • ca  heura caiguda, n f alt. sin.
  • ca  heura caiguda de terra, n f alt. sin.
  • ca  heura caiguda terrestre, n f alt. sin.
  • ca  heura terrera, n f alt. sin.
  • ca  heura terrestre, n f alt. sin.
  • ca  edra, n f var. ling.
  • ca  edra de terra, n f var. ling.
  • ca  elres de terra, n f pl var. ling.
  • ca  herba terrena, n f var. ling.
  • ca  heura terrena, n f var. ling.
  • nc  Glechoma hederacea L.
  • nc  Nepeta glechoma Benth. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana

<Dret financer i tributari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, n m
  • es  impuesto sobre el incremento de valor de los terrenos de naturaleza urbana, n m

<Dret financer i tributari>