Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "teulad��" dins totes les àrees temàtiques
<Esport > Esports d'hivern. Neu>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca allau de teulada, n f
- es alud de tejado
- en roof avalanche
<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Allaus>
Definició
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barralets, n m pl
- ca bolet de paret, n m alt. sin.
- ca capellets de paret, n m pl alt. sin.
- ca capells de teulada, n m pl alt. sin.
- ca caquell, n m alt. sin.
- ca coca de paret, n f alt. sin.
- ca herba de foc, n f alt. sin.
- ca orella d'os, n f alt. sin.
- ca papellides, n f pl alt. sin.
- nc Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy subsp. horizontalis (Guss.) A. et O. Bolòs
- nc Umbilicus gaditanus Boiss. sin. compl.
<Botànica > crassulàcies>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barretets, n m pl
- ca herba de melic, n f sin. compl.
- ca herba llombriguera, n f sin. compl.
- ca llombrígol de Venus, n m sin. compl.
- ca papellida, n f sin. compl.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca barralets, n m pl alt. sin.
- ca barret de capellà, n m alt. sin.
- ca barretet, n m alt. sin.
- ca barretets (fulla), n m pl alt. sin.
- ca barretol, n m alt. sin.
- ca barretols, n m pl alt. sin.
- ca barrets, n m pl alt. sin.
- ca barrets de capellà, n m pl alt. sin.
- ca barrets de paret, n m pl alt. sin.
- ca bolets, n m pl alt. sin.
- ca bolets de paret, n m pl alt. sin.
- ca calderetes, n f pl alt. sin.
- ca capadella, n f alt. sin.
- ca capellets, n m pl alt. sin.
- ca capellets de paret, n m pl alt. sin.
- ca capellets de teulada, n m pl alt. sin.
- ca capells de paret, n m pl alt. sin.
- ca capells de teulada, n m pl alt. sin.
- ca caquell, n m alt. sin.
- ca caquellets, n m pl alt. sin.
- ca caquells, n m pl alt. sin.
- ca cobertora, n f alt. sin.
- ca coca de paret, n f alt. sin.
- ca collblau, n m alt. sin.
- ca conillet, n m alt. sin.
- ca coques, n f pl alt. sin.
- ca coques de paret, n f pl alt. sin.
- ca coquetes de paret, n f pl alt. sin.
- ca curamal, n m alt. sin.
- ca gorretes, n f pl alt. sin.
- ca herba roquera, n f alt. sin.
- ca melic, n m alt. sin.
- ca melics, n m pl alt. sin.
- ca meliguets, n m pl alt. sin.
- ca orella d'abat, n f alt. sin.
- ca orella d'os, n f alt. sin.
- ca orella de frare, n f alt. sin.
- ca orella de monjo, n f alt. sin.
- ca orelles de frare, n f pl alt. sin.
- ca orelles de monjo, n f pl alt. sin.
- ca orellot, n m alt. sin.
- ca papellides, n f pl alt. sin.
- ca tassa de jueu, n f alt. sin.
- ca tasses de jueu, n f pl alt. sin.
- ca aurella de monjo, n f var. ling.
- ca caquelles, n f pl var. ling.
- ca caquerells, n m pl var. ling.
- ca coll blau, n m var. ling.
- ca pepellides, n f pl var. ling.
- ca platillos, n m pl var. ling.
- ca sombreret, n m var. ling.
- ca sombrerets, n m pl var. ling.
- nc Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
- nc Cotyledon umbilicus-veneris auct., non L. var. ling.
- nc Umbilicus pendulinus DC. var. ling.
<Botànica > crassulàcies>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bromus teulader, n m
- ca civadella, n f alt. sin.
- ca escanyacavalls, n m alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca estripa-sacs, n m alt. sin.
- ca margall, n m alt. sin.
- ca margall de teulades, n m alt. sin.
- ca trapa-sacs, n m alt. sin.
- ca tripó, n m alt. sin.
- ca trapassacs, n m var. ling.
- nc Bromus tectorum L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cama-roja, n f
- ca crepis de teulada, n f alt. sin.
- ca camarroja, n f var. ling.
- nc Crepis tectorum L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca coberta enjardinada, n f
- ca teulada verda, n f
- es cubierta ajardinada, n f
- fr toit végétalisé, n m
- fr toit vert, n m
- fr toiture végétale, n f
- fr toiture végétalisée, n f
- eu estalki berde, n
- eu lorategi-estalki, n
<Fusteria > Construccions>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca coberta enjardinada, n f
- ca terrat verd, n m
- ca teulada verda, n f
- es azotea ajardinada, n f
- es azotea verde, n f
- fr jardin de toiture, n m
- fr jardin sur toit, n m
- eu lorategiz hornitutako estalki, n
- eu lorategiz hornitutako zabaltza, n
<Fusteria > Construccions>
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.
Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.
- ca consolva, n f
- ca consolda de teulada, n f sin. compl.
- ca consolva de teulada, n f sin. compl.
- ca herba puntera, n f sin. compl.
- ca matafoc, n m sin. compl.
- ca matafoc comú, n m sin. compl.
- nc Sempervivum tectorum
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca consolva, n f
- ca maimorrà, n m sin. compl.
- ca matafoc, n m sin. compl.
- ca nualós, n m sin. compl.
- ca apagafoc, n m alt. sin.
- ca apagafocs, n m alt. sin.
- ca barba de Júpiter, n f alt. sin.
- ca cebes, n f pl alt. sin.
- ca consolda, n f alt. sin.
- ca consolda de teulada, n f alt. sin.
- ca consolda major, n f alt. sin.
- ca consolda petita, n f alt. sin.
- ca consolva d'arbre, n f alt. sin.
- ca consolva de roca, n f alt. sin.
- ca consolva de teulada, n f alt. sin.
- ca consolva petita, n f alt. sin.
- ca consolves, n f pl alt. sin.
- ca foc, n m alt. sin.
- ca herba de foc, n f alt. sin.
- ca herba de les cremades, n f alt. sin.
- ca herba puntera, n f alt. sin.
- ca herba sempreviva, n f alt. sin.
- ca matafoc comú, n m alt. sin.
- ca matafoc de teulada, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca orellana, n f alt. sin.
- ca orellana de paret, n f alt. sin.
- ca orellina, n f alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca pinya de foc, n f alt. sin.
- ca pinyes de foc, n f pl alt. sin.
- ca puntera, n f alt. sin.
- ca sempreviva, n f alt. sin.
- ca semprevives, n f pl alt. sin.
- ca aurellana, n f var. ling.
- ca aurellana de paret, n f var. ling.
- ca consolta, n f var. ling.
- ca matifoc, n m var. ling.
- ca raïms de sapo, n m pl var. ling.
- nc Sempervivum tectorum L.
- nc Sempervivum arvernense Lecoq et Lamotte sin. compl.
- nc Sempervivum erubescens Jord. sin. compl.
<Botànica > crassulàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïms de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crespinell blanc, n m
- ca arròs de bruixa, n m sin. compl.
- ca arròs de pardal, n m sin. compl.
- ca arròs de paret, n m sin. compl.
- ca bàlsam blanc, n m sin. compl.
- ca pinyonets, n m pl sin. compl.
- ca ungla de moix, n f sin. compl.
- ca arròs, n m alt. sin.
- ca arròs de galàpet, n m alt. sin.
- ca arròs de gat, n m alt. sin.
- ca arrosset, n m alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca crespinell, n m alt. sin.
- ca crespinella blanca, n f alt. sin.
- ca escurçonera, n f alt. sin.
- ca grans d'arròs, n m pl alt. sin.
- ca grans de gripau, n m pl alt. sin.
- ca herba conilla, n f alt. sin.
- ca herba de l'escurçó, n f alt. sin.
- ca herba de l'ortiga, n f alt. sin.
- ca mai moren, n m/f alt. sin.
- ca mor i viu, n m/f alt. sin.
- ca ous de gripau, n m pl alt. sin.
- ca pinet de teulada, n m alt. sin.
- ca pinets de teulada, n m pl alt. sin.
- ca raïm, n m alt. sin.
- ca raïm de galàpet, n m alt. sin.
- ca raïm de gat, n m alt. sin.
- ca raïm de llop, n m alt. sin.
- ca raïm de moixó, n m alt. sin.
- ca raïm de moro, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor, n m alt. sin.
- ca raïmet de pastor, n m alt. sin.
- ca raïms de gat, n m pl alt. sin.
- ca raïms de llop, n m pl alt. sin.
- ca ramiels, n m pl alt. sin.
- ca rampanella, n f alt. sin.
- ca ulls de gripau, n m pl alt. sin.
- ca arroset, n m var. ling.
- ca arroz de serp, n m var. ling.
- ca caspinell, n m var. ling.
- ca crespinet, n m var. ling.
- ca crespinyet, n m var. ling.
- ca escorçonera, n f var. ling.
- ca grans de grepau, n m pl var. ling.
- ca herba de l'escorçó, n f var. ling.
- ca herba de l'otrigues, n f var. ling.
- ca rabo de sarvatxo, n m var. ling.
- ca raïm de sapo, n m var. ling.
- ca raïm de sàput, n m var. ling.
- ca raimet de pastor, n m var. ling.
- ca raïmet de sapo, n m var. ling.
- ca ulls de grepau, n m pl var. ling.
- nc Sedum album L. subsp. album
<Botànica > crassulàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en les denominacions raïm de sapo, raïm de sàput i raïmet de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.