Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tibar" dins totes les àrees temàtiques

àncora àncora

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  àncora, n f
  • es  áncora
  • fr  arbalète
  • fr  archet
  • fr  pioche
  • en  T-bar

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Instal·lacions>

Definició
Element de l'arrossegador d'un teleesquí en forma de T invertida que remolca amunt de la pista dues persones a la vegada.

Nota

  • L'àncora pot ser també monoplaça i llavors té forma de J.
àncora àncora

<17 Esports d'hivern>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  àncora, n f
  • es  áncora
  • fr  arbalète
  • fr  archet
  • fr  pioche
  • en  T-bar

<Esport > 17 Esports d'hivern>

Definició
Element de remolc d'un arrossegador en forma de T invertida, si és de dues places, o de J, si és d'una plaça.

Nota

  • Les àncores són pròpies dels teleesquís d'àncora.
àncora àncora

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  àncora, n f
  • es  áncora
  • fr  arbalète
  • fr  archet
  • fr  pioche
  • en  T-bar

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Instal·lacions>

Definició
Element de l'arrossegador d'un teleesquí en forma de T invertida que remolca amunt de la pista dues persones a la vegada.

Nota

  • L'àncora pot ser també monoplaça i llavors té forma de J.
anar amb molt desenrotllament anar amb molt desenrotllament

<Esport > Ciclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL VALLÈS ORIENTAL; AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. A rodar: Lèxic de ciclisme: Pedalem en català! [material gràfic] . Caldes de Montbui: Consorci per a la Normalització Lingüística: Ajuntament de Caldes de Montbui, 2020. 1 tríptic.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  anar amb molt desenrotllament, v intr
  • ca  anar forçat -ada, v intr sin. compl.
  • ca  anar tibat -ada, v intr sin. compl.
  • es  ir con mucho desarrollo, v intr
  • es  ir con toda la tranca, v intr

<Ciclisme>

Definició
Avançar, un ciclista, amb una combinació de plat i pinyó que li requereix molt d'esforç físic.
barra en T barra en T

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barra en T, n f
  • es  barra en T
  • fr  barre en T
  • en  T-bar

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

bufalaga marina bufalaga marina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga marina, n f
  • ca  bufalaga hirsuta, n f sin. compl.
  • ca  palmerina, n f sin. compl.
  • ca  barra, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga borda, n f alt. sin.
  • ca  esca borda, n f alt. sin.
  • ca  escovari, n m alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  granerola, n f alt. sin.
  • ca  herba daurada, n f alt. sin.
  • ca  herba de tirar caliu, n f alt. sin.
  • ca  herba verderolera, n f alt. sin.
  • ca  moc de gall, n m alt. sin.
  • ca  moc de polit, n m alt. sin.
  • ca  mogregall, n m alt. sin.
  • ca  pala marina, n f alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  palma marina, n f alt. sin.
  • ca  passerina, n f alt. sin.
  • ca  peu de milà, n m alt. sin.
  • ca  boja borda, n f var. ling.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  palamarinar, n f var. ling.
  • ca  palmarina, n f var. ling.
  • ca  pauma marina, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea hirsuta (L.) Endl.
  • nc  Passerina hirsuta L. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

bufalaga marina bufalaga marina

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga marina, n f
  • ca  bufalaga hirsuta, n f sin. compl.
  • ca  palmerina, n f sin. compl.
  • ca  barra, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga borda, n f alt. sin.
  • ca  esca borda, n f alt. sin.
  • ca  escovari, n m alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  granerola, n f alt. sin.
  • ca  herba daurada, n f alt. sin.
  • ca  herba de tirar caliu, n f alt. sin.
  • ca  herba verderolera, n f alt. sin.
  • ca  moc de gall, n m alt. sin.
  • ca  moc de polit, n m alt. sin.
  • ca  mogregall, n m alt. sin.
  • ca  pala marina, n f alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  palma marina, n f alt. sin.
  • ca  passerina, n f alt. sin.
  • ca  peu de milà, n m alt. sin.
  • ca  boja borda, n f var. ling.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  palamarinar, n f var. ling.
  • ca  palmarina, n f var. ling.
  • ca  pauma marina, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea hirsuta (L.) Endl.
  • nc  Passerina hirsuta L. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

creuetes creuetes

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  creuetes, n f pl
  • ca  herba creu, n f alt. sin.
  • ca  herba iva, n f alt. sin.
  • ca  iva, n f alt. sin.
  • ca  iva borda, n f alt. sin.
  • ca  pinet bord, n m alt. sin.
  • ca  íbar borda, n f var. ling.
  • nc  Teucrium pseudochamaepitys L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  creuetes, n f pl
  • ca  herba creu, n f alt. sin.
  • ca  herba iva, n f alt. sin.
  • ca  iva, n f alt. sin.
  • ca  iva borda, n f alt. sin.
  • ca  pinet bord, n m alt. sin.
  • ca  íbar borda, n f var. ling.
  • nc  Teucrium pseudochamaepitys L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

disparar disparar

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pentatló modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 127 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 25)
ISBN 84-7739-275-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  disparar, v tr
  • ca  tirar, v tr
  • es  disparar
  • es  tirar
  • fr  faire feu
  • fr  tirer
  • en  fire, to
  • en  shoot, to

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Definició
Fer que una arma llanci el projectil.