Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "timoneda" dins totes les àrees temàtiques

aigua timolada aigua timolada

<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  aigua timolada, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Aigua amb timol a l'1%, glicerol i alcohol de 90°; és antisèptica.
al·lèrgia a la farigola (Thymus vulgaris) al·lèrgia a la farigola (Thymus vulgaris)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a la farigola (Thymus vulgaris), n f
  • ca  al·lèrgia a la senyorida (Thymus vulgaris), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al tem (Thymus vulgaris), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al timó (Thymus vulgaris), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al timonet (Thymus vulgaris), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al tomell (Thymus vulgaris), n f sin. compl.
  • es  alergia a tomillo (Thymus vulgaris), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 94021000135100
canvi de divisa canvi de divisa

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hoteleria i turisme. Barcelona: Edicions 62: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 201 p. (Diccionaris i obres de referència; 21)
ISBN 84-297-4994-2; 84-393-5573-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  canvi de divisa, n m
  • ca  canvi de moneda, n m
  • es  cambio de divisas
  • es  cambio de moneda
  • fr  change
  • en  exchange
  • en  foreign exchange
  • de  Geldwechsel

<Hoteleria i turisme>

Definició
Servei ofert per un banc, una caixa o una oficina de canvi, que permet comprar o vendre moneda estrangera mitjançant la conversió a moneda pròpia, o a l'inrevés.
capsigranyera capsigranyera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capsigranyera, n f
  • ca  coliquera, n f alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  herba capsera, n f alt. sin.
  • ca  herba capsigranyera, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de capsigrany, n f alt. sin.
  • ca  herba de cucs, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba felera blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin.
  • ca  lledània, n f alt. sin.
  • ca  lledànies, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua de passerell, n f alt. sin.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin.
  • ca  pi d'olor, n m alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • ca  poliol blanc, n m alt. sin.
  • ca  poliol de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  poliol mascle, n m alt. sin.
  • ca  poliol montà, n m alt. sin.
  • ca  poniol, n m alt. sin.
  • ca  te de roca, n m alt. sin.
  • ca  timó blanc, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó ver, n m alt. sin.
  • ca  timonet blanc, n m alt. sin.
  • ca  tomello mascle, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  capcigranyera, n f var. ling.
  • ca  llengua de passarell, n f var. ling.
  • ca  piliol, n m var. ling.
  • ca  puliol, n m var. ling.
  • ca  puliol de muntanya, n m var. ling.
  • nc  Teucrium polium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • 1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
    2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
cara d'una moneda cara d'una moneda

<Lleure > Numismàtica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cara d'una moneda, n f

<Lleure > Numismàtica>

Definició
Anvers d'una moneda, que porta generalment el cap o la cara d'una divinitat, d'un rei o d'un personatge, al·legòrics o reals, d'on li ve el nom.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coris, n m/f
  • ca  estepa de Montpeller, n f alt. sin.
  • ca  farigola borda, n f alt. sin.
  • ca  farigola de pastor, n f alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diarrea, n f alt. sin.
  • ca  herba de pulmonies, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba estronquera, n f alt. sin.
  • ca  herba figuera, n f alt. sin.
  • ca  herba flatera, n f alt. sin.
  • ca  herba pinzell, n f alt. sin.
  • ca  herba punxosa, n f alt. sin.
  • ca  herba sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  herba soldadora, n f alt. sin.
  • ca  iva, n f alt. sin.
  • ca  pinell, n m alt. sin.
  • ca  pinzell, n m alt. sin.
  • ca  pinzellet, n m alt. sin.
  • ca  pinzells, n m pl alt. sin.
  • ca  serpó, n m alt. sin.
  • ca  timó bord, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó reial, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  tomanyí, n m alt. sin.
  • ca  pingell, n m var. ling.
  • ca  sapito real, n m var. ling.
  • ca  sapito reial, n m var. ling.
  • ca  sempito real, n m var. ling.
  • ca  sempito reial, n m var. ling.
  • ca  sepito real, n m var. ling.
  • ca  sinfito reial, n m var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • ca  tomillo reial, n m var. ling.
  • ca  xarpó, n m var. ling.
  • nc  Coris monspeliensis L.

<Botànica > primulàcies>

criptomoneda criptomoneda

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

  • ca  criptomoneda, n f
  • ca  moneda criptogràfica, n f sin. compl.
  • es  criptomoneda, n f
  • es  moneda criptográfica, n f
  • fr  crypto-monnaie, n f
  • fr  monnaie chiffrée, n f
  • en  cryptocurrency, n

<Ciberseguretat > Criptomonedes>

Definició
Moneda digital independent de qualsevol autoritat que basa la seva seguretat en mecanismes criptogràfics i de consens entre els usuaris.
criptomoneda criptomoneda

<Economia > Finances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  criptomoneda, n f
  • ca  moneda criptogràfica, n f sin. compl.
  • es  criptomoneda, n f
  • es  moneda criptográfica, n f
  • fr  cryptomonnaie, n f
  • fr  cybermonnaie, n f
  • fr  monnaie chiffrée, n f
  • it  criptomoneta, n f
  • it  criptovaluta, n f
  • it  crittomoneta, n f
  • it  crittovaluta, n f
  • it  moneta crittografica, n f
  • it  valuta crittografica, n f
  • pt  criptomoeda, n f
  • pt  moeda criptográfica, n f
  • en  cryptocurrency, n
  • de  Kryptowährung, n f

<Economia > Finances>

Definició
Moneda digital independent de qualsevol autoritat que basa la seva seguretat en mecanismes criptogràfics i de consens entre els usuaris.

Nota

  • La criptomoneda més coneguda és el bitcoin, que va aparèixer l'any 2009. Són també monedes virtuals el zcash, el monero, el litecoin, el peercoin, el terracoin, el primecoin i el dogecoin, entre d'altres.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  criptomoneda, n f
  • ca  moneda criptogràfica, n f sin. compl.
  • es  criptomoneda
  • es  moneda criptográfica

<Dret>

Definició
Moneda digital independent de qualsevol autoritat que basa la seva seguretat en mecanismes criptogràfics i de consens entre els usuaris.
criptomoneda criptomoneda

<Economia > Finances> Sistemes monetaris > Monedes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

  • ca  criptomoneda, n f
  • ca  moneda criptogràfica, n f sin. compl.
  • es  criptomoneda, n f
  • es  moneda criptográfica, n f
  • fr  crypto-monnaie, n f
  • fr  monnaie chiffrée, n f
  • en  cryptocurrency, n

<Ciberseguretat > Criptomonedes>

Definició
Moneda digital independent de qualsevol autoritat que basa la seva seguretat en mecanismes criptogràfics i de consens entre els usuaris.