Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "timonet" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coris, n m/f
  • ca  estepa de Montpeller, n f alt. sin.
  • ca  farigola borda, n f alt. sin.
  • ca  farigola de pastor, n f alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diarrea, n f alt. sin.
  • ca  herba de pulmonies, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba estronquera, n f alt. sin.
  • ca  herba figuera, n f alt. sin.
  • ca  herba flatera, n f alt. sin.
  • ca  herba pinzell, n f alt. sin.
  • ca  herba punxosa, n f alt. sin.
  • ca  herba sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  herba soldadora, n f alt. sin.
  • ca  iva, n f alt. sin.
  • ca  pinell, n m alt. sin.
  • ca  pinzell, n m alt. sin.
  • ca  pinzellet, n m alt. sin.
  • ca  pinzells, n m pl alt. sin.
  • ca  serpó, n m alt. sin.
  • ca  timó bord, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó reial, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  tomanyí, n m alt. sin.
  • ca  pingell, n m var. ling.
  • ca  sapito real, n m var. ling.
  • ca  sapito reial, n m var. ling.
  • ca  sempito real, n m var. ling.
  • ca  sempito reial, n m var. ling.
  • ca  sepito real, n m var. ling.
  • ca  sinfito reial, n m var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • ca  tomillo reial, n m var. ling.
  • ca  xarpó, n m var. ling.
  • nc  Coris monspeliensis L.

<Botànica > primulàcies>

farigola farigola

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  estremuncell, n m sin. compl.
  • ca  frígola, n f sin. compl.
  • ca  tem, n m sin. compl.
  • ca  timó, n m sin. compl.
  • ca  timonet, n m sin. compl.
  • ca  tomell, n m sin. compl.
  • es  tomillo
  • fr  thym
  • en  thyme
  • nc  Thymus vulgaris

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Mata policàrpica de fulla persistent, de la família de les labiades, molt aromàtica, que es troba en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental, molt comuna a les comarques de ponent del Principat. És una planta remeiera per excel·lència i forneix una essència rica en timol. Les summitats florides, que es cullen a l'abril o al maig, en infusió tenen virtuts tòniques i han estat emprades contra les afeccions respiratòries i digestives. En aplicació tòpica, en decocció, tenen propietats antisèptiques i han estat emprades contra els dolors reumàtics, la conjuntivitis i diverses malalties de la pell.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  farigola blanca, n f alt. sin.
  • ca  sajolida, n f alt. sin.
  • ca  tim, n m alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  tims, n m pl alt. sin.
  • nc  Thymus sp. pl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  tem, n m sin. compl.
  • ca  timó, n m sin. compl.
  • ca  timonet, n m sin. compl.
  • ca  tomell, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  estremuncell, n m alt. sin.
  • ca  farigola borda, n f alt. sin.
  • ca  farigola vera, n f alt. sin.
  • ca  farigola vulgar, n f alt. sin.
  • ca  farigoleta, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  frigoleta, n f alt. sin.
  • ca  sajolida, n f alt. sin.
  • ca  senyorida, n f alt. sin.
  • ca  serpoll, n m alt. sin.
  • ca  timó bast, n m alt. sin.
  • ca  timó bord, n m alt. sin.
  • ca  timó femella, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó normal, n m alt. sin.
  • ca  timonell, n m alt. sin.
  • ca  timonera, n f alt. sin.
  • ca  timonet femella, n m alt. sin.
  • ca  timonet mascle, n m alt. sin.
  • ca  tomaní, n m alt. sin.
  • ca  tomello, n m alt. sin.
  • ca  tomelló, n m alt. sin.
  • ca  tomello vulgar, n m alt. sin.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  entremunsell, n m var. ling.
  • ca  estremucell, n m var. ling.
  • ca  ferigola, n f var. ling.
  • ca  forigola, n f var. ling.
  • ca  frígol, n m var. ling.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  frígula, n f var. ling.
  • ca  friula, n f var. ling.
  • ca  fríula, n f var. ling.
  • ca  fríula borda, n f var. ling.
  • ca  timoncillo, n m var. ling.
  • ca  timonsell, n m var. ling.
  • ca  tomanil, n m var. ling.
  • ca  tomillo, n m var. ling.
  • ca  tremoncell, n m var. ling.
  • ca  tumillo, n m var. ling.
  • nc  Thymus vulgaris L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, fre­qüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  farigoleta, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  frigoleta, n f alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó bo, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  timons, n m pl alt. sin.
  • ca  tomello, n m alt. sin.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  frígula, n f var. ling.
  • ca  friguleta, n f var. ling.
  • ca  fríula, n f var. ling.
  • nc  Thymus vulgaris L. subsp. vulgaris

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  tomell, n m alt. sin.
  • ca  tomello, n m alt. sin.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  friula, n f var. ling.
  • nc  Thymus webbianus Rouy
  • nc  Thymus baeticus Boiss. ex Lacaita var. ling.
  • nc  Thymus hirtus auct. valent. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, fre­qüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó d'estiu, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  fríula, n f var. ling.
  • nc  Thymus vulgaris L. subsp. aestivus (Reut.) A. et O. Bolòs

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba d'olives herba d'olives

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba d'olives, n f
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  herba de salar olives, n f alt. sin.
  • ca  morquera, n f alt. sin.
  • ca  pebrella, n f alt. sin.
  • ca  sajolida, n f alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó reial, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  gerovina, n f var. ling.
  • ca  saboritja, n f var. ling.
  • ca  sajòlida, n f var. ling.
  • ca  sajolina, n f var. ling.
  • ca  sajorida, n f var. ling.
  • ca  sajulida, n f var. ling.
  • ca  saldorija, n f var. ling.
  • ca  sarjolida, n f var. ling.
  • ca  sejolia, n f var. ling.
  • ca  sejolida, n f var. ling.
  • ca  sejolina, n f var. ling.
  • ca  sejoliva, n f var. ling.
  • ca  serjoliva, n f var. ling.
  • ca  sorjoliva, n f var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • nc  Satureja montana L. subsp. obovata (Lag.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Satureja obovata Lag. sin. compl.
  • nc  Satureja intricata Lange var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba del bàlsam herba del bàlsam

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  herba del bàlsam, n f
  • ca  timonet, n m sin. compl.
  • nc  Sideritis hypssopifolia

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta subfructicosa, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d'alçària, que creix en indrets secs i pedregosos de muntanya, sobretot als Pirineus. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió, han estat emprades contra les indigestions i els espasmes gastrointestinals. En aplicació tòpica, han estat usades també contra les inflamacions de la boca, de la faringe i de les parpelles i contra ferides i nafres.
herba del bàlsam herba del bàlsam

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba del bàlsam, n f
  • ca  timonet, n m sin. compl.
  • ca  cua de gat, n f alt. sin.
  • ca  esparbonella hisopifòlia, n f alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  herba de bàlsam, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  te d'espiga, n m alt. sin.
  • ca  te de bosc, n m alt. sin.
  • ca  te de botja, n m alt. sin.
  • ca  te de Galba, n m alt. sin.
  • ca  te de la muntanya, n m alt. sin.
  • ca  te de la serra, n m alt. sin.
  • ca  te de la vall de Galba, n m alt. sin.
  • ca  te de matxo, n m alt. sin.
  • ca  te de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  te de muntanya de Galba, n m alt. sin.
  • ca  te de port, n m alt. sin.
  • ca  te de roc, n m alt. sin.
  • ca  te de roca, n m alt. sin.
  • ca  te de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  te negre, n m alt. sin.
  • ca  te negre, n m alt. sin.
  • ca  te salvatge, n m alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  esparbonella hissopifòlia, n f var. ling.
  • ca  te de Galva, n m var. ling.
  • ca  tè de roca, n m var. ling.
  • nc  Sideritis hyssopifolia L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>