Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "timonet" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
  • ca  A1. Norma general per a totes les varietats vitivinícoles: mandó (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: gironet (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: moscatell romà (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: cartoixà (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: marseguera (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: lledoner blanc (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: pansa blanca (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A3. Norma general sobre variants de pronúncia de denominacions vitivinícoles: granatxa (EXEMPLE), n f
  • ca  A4. Norma general sobre variants ortogràfiques de denominacions vitivinícoles: *bobal (EXEMPLE)
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: cabernet sauvignon (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: garnatxa negra (EXEMPLE), n m/f
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *cot (EXEMPLE)
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *tempranillo (EXEMPLE)

<Alimentació. Gastronomia > Begudes>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. NORMA GENERAL

En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:

A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]

A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)

A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa

A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval

B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA

En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.

Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)

Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)

C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES

No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.

Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec

Nota

  • 1. Per a l'aplicació d'aquests criteris de sinonímia a les varietats vitivinícoles catalanes, el Consell Supervisor del TERMCAT s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial Decret 740/2015-CA.
    . Això ha permès resoldre dos grans inconvenients de la sinonímia:
    (1) La dificultat d'establir l'equivalència real de diverses formes, ja que n'hi ha que són considerades designacions sinònimes per algunes fonts i designacions de varietats diferents per d'altres.
    (2) L'existència de moltes denominacions diferents per a determinades variants.
    Ex.: garnatxa negra = garnatxa = granatxa = vernassa = vernatxa = gironet = lledoner negre
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
  • 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
  • ca  A1. Norma general per a totes les varietats vitivinícoles: mandó (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: gironet (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: moscatell romà (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: cartoixà (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: marseguera (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: lledoner blanc (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: pansa blanca (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A3. Norma general sobre variants de pronúncia de denominacions vitivinícoles: granatxa (EXEMPLE), n f
  • ca  A4. Norma general sobre variants ortogràfiques de denominacions vitivinícoles: *bobal (EXEMPLE)
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: cabernet sauvignon (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: garnatxa negra (EXEMPLE), n m/f
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *cot (EXEMPLE)
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *tempranillo (EXEMPLE)

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. NORMA GENERAL

En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:

A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]

A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)

A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa

A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval

B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA

En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.

Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)

Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)

C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES

No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.

Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec

Nota

  • 1. Per a l'aplicació d'aquests criteris de sinonímia a les varietats vitivinícoles catalanes, el Consell Supervisor del TERMCAT s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial Decret 740/2015-CA.
    . Això ha permès resoldre dos grans inconvenients de la sinonímia:
    (1) La dificultat d'establir l'equivalència real de diverses formes, ja que n'hi ha que són considerades designacions sinònimes per algunes fonts i designacions de varietats diferents per d'altres.
    (2) L'existència de moltes denominacions diferents per a determinades variants.
    Ex.: garnatxa negra = garnatxa = granatxa = vernassa = vernatxa = gironet = lledoner negre
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
  • 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
  • ca  A1. Norma general per a totes les varietats vitivinícoles: mandó (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: gironet (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: moscatell romà (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: cartoixà (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: marseguera (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: lledoner blanc (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: pansa blanca (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A3. Norma general sobre variants de pronúncia de denominacions vitivinícoles: granatxa (EXEMPLE), n f
  • ca  A4. Norma general sobre variants ortogràfiques de denominacions vitivinícoles: *bobal (EXEMPLE)
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: cabernet sauvignon (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: garnatxa negra (EXEMPLE), n m/f
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *cot (EXEMPLE)
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *tempranillo (EXEMPLE)

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. NORMA GENERAL

En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:

A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]

A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)

A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa

A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval

B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA

En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.

Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)

Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)

C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES

No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.

Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec

Nota

  • 1. Per a l'aplicació d'aquests criteris de sinonímia a les varietats vitivinícoles catalanes, el Consell Supervisor del TERMCAT s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial Decret 740/2015-CA.
    . Això ha permès resoldre dos grans inconvenients de la sinonímia:
    (1) La dificultat d'establir l'equivalència real de diverses formes, ja que n'hi ha que són considerades designacions sinònimes per algunes fonts i designacions de varietats diferents per d'altres.
    (2) L'existència de moltes denominacions diferents per a determinades variants.
    Ex.: garnatxa negra = garnatxa = granatxa = vernassa = vernatxa = gironet = lledoner negre
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
  • 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
agropir mediterrani agropir mediterrani

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agropir mediterrani, n m
  • ca  fenosa mediterrània, n f alt. sin.
  • ca  jull de la platja, n m alt. sin.
  • ca  jull de platja, n m alt. sin.
  • nc  Elymus farctus (Viv.) Runemark ex Melderis subsp. farctus
  • nc  Agropyrum junceum (L.) P. Beauv. subsp. mediterraneum Simonet et Guin. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

agropir mediterrani agropir mediterrani

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agropir mediterrani, n m
  • ca  fenosa mediterrània, n f alt. sin.
  • ca  jull de la platja, n m alt. sin.
  • ca  jull de platja, n m alt. sin.
  • nc  Elymus farctus (Viv.) Runemark ex Melderis subsp. farctus
  • nc  Agropyrum junceum (L.) P. Beauv. subsp. mediterraneum Simonet et Guin. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

albó de muntanya albó de muntanya

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albó de muntanya, n m
  • ca  gamó, n m sin. compl.
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  albó blanc, n m alt. sin.
  • ca  albons, n m pl alt. sin.
  • ca  arbeçó, n m alt. sin.
  • ca  asfòdel, n m alt. sin.
  • ca  canyamussa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixes, n f pl alt. sin.
  • ca  caramuixes porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  cebollí, n m alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  gamonera, n f alt. sin.
  • ca  gamonet, n m alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  porrassa, n f alt. sin.
  • ca  porrassera, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  alberó, n m var. ling.
  • ca  arbassons, n m pl var. ling.
  • ca  arbessó, n m var. ling.
  • ca  armuto, n m var. ling.
  • ca  asfodel, n m var. ling.
  • ca  aubó, n m var. ling.
  • ca  aubons, n m pl var. ling.
  • ca  ceba bullina, n f var. ling.
  • ca  gamonca, n f var. ling.
  • nc  Asphodelus albus Mill.
  • nc  Asphodelus subalpinus auct. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • Armuto (pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
albó de muntanya albó de muntanya

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albó de muntanya, n m
  • ca  gamó, n m sin. compl.
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  albó blanc, n m alt. sin.
  • ca  albons, n m pl alt. sin.
  • ca  arbeçó, n m alt. sin.
  • ca  asfòdel, n m alt. sin.
  • ca  canyamussa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixes, n f pl alt. sin.
  • ca  caramuixes porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  cebollí, n m alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  gamonera, n f alt. sin.
  • ca  gamonet, n m alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  porrassa, n f alt. sin.
  • ca  porrassera, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  alberó, n m var. ling.
  • ca  arbassons, n m pl var. ling.
  • ca  arbessó, n m var. ling.
  • ca  armuto, n m var. ling.
  • ca  asfodel, n m var. ling.
  • ca  aubó, n m var. ling.
  • ca  aubons, n m pl var. ling.
  • ca  ceba bullina, n f var. ling.
  • ca  gamonca, n f var. ling.
  • nc  Asphodelus albus Mill.
  • nc  Asphodelus subalpinus auct. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • Armuto (pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
aparell de través aparell de través

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aparell de través, n m
  • ca  aparell al través, n m sin. compl.
  • es  aparejo a tizón
  • es  aparejo de asta
  • es  aparejo de llaves
  • es  aparejo de tizones

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  burxa, n f
  • ca  burxafoc, n m sin. compl.
  • ca  furga, n f sin. compl.
  • ca  furgador, n m sin. compl.
  • ca  tioner, n m sin. compl.
  • es  hurgonero
  • es  hurgones
  • es  tirabrasas
  • fr  attisoir
  • fr  fourgon
  • fr  pique-feu
  • fr  tisonnier
  • en  poker

<Utillatge de cuina>

Definició
Barra de ferro formada per un mànec i que acaba en una mena de rascleta en forma d'U, que s'utilitza per a remenar i atiar el foc o les brases, gratar la cendra, separar la brasa de les flames, prendre els asts o aixecar les tapadores d'olles, cassoles, etc., sense risc de cremar-se.
cebollí cebollí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cebollí, n m
  • ca  ceba de moro, n f sin. compl.
  • ca  gamonet, n m sin. compl.
  • ca  porrassina, n f sin. compl.
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  arsènic, n m alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cebeta borda, n f alt. sin.
  • ca  cebollassa, n f alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  cebollins, n m pl alt. sin.
  • ca  cibolla, n f alt. sin.
  • ca  crenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamonera, n f alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porrassí, n m alt. sin.
  • ca  porrina, n f alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  vareta de la virtut, n f alt. sin.
  • ca  vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
  • ca  argènic, n m var. ling.
  • ca  argènit, n m var. ling.
  • ca  arsènit, n m var. ling.
  • ca  canamuixa, n f var. ling.
  • ca  canamuïxa, n f var. ling.
  • ca  canamuixes, n f pl var. ling.
  • ca  canimuixera, n f var. ling.
  • ca  ceba bollina, n f var. ling.
  • ca  ceba bullina, n f var. ling.
  • ca  ceba-bollina, n f var. ling.
  • ca  ceballó, n m var. ling.
  • ca  cebolla, n f var. ling.
  • ca  cebullí, n m var. ling.
  • ca  gamonca, n f var. ling.
  • ca  gamoncillo, n m var. ling.
  • ca  gamoneta, n f var. ling.
  • ca  gamonita, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  obeons, n m pl var. ling.
  • nc  Asphodelus fistulosus L.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • 1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
    2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
    3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.