Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "timonet" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Arts gràfiques. Edició>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca llançat, n m
- es planillo
- fr chemin de fer
- it timone
- en flatplan
<Indústria > Arts gràfiques. Edició>
Definició
<Informàtica > Maquinari>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca picoxarxa, n f
- es piconet
- fr piconet
- fr picoréseau
- en piconet
<Informàtica > Maquinari>
Definició
<Música > Instruments musicals>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca pilonet, n m
- es pilotín
- en pilot
<Música > Instruments musicals>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca porrassa, n f
- ca allassa, n f sin. compl.
- ca vara de Sant Josep, n f sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca albons, n m pl alt. sin.
- ca arbeçó, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca baleta (fruit), n f alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca ceba borda, n f alt. sin.
- ca cebollassera, n f alt. sin.
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca crenetes, n f pl alt. sin.
- ca gala (fruit), n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamonet, n m alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca lliri de gesses, n m alt. sin.
- ca lliri fals, n m alt. sin.
- ca macaruller, n m alt. sin.
- ca macarullera, n f alt. sin.
- ca palla gamó, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porreca, n f alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca quiricau, n m alt. sin.
- ca vareta de la mare de Déu, n f alt. sin.
- ca agamó, n m var. ling.
- ca arbessó, n m var. ling.
- ca asfodel, n m var. ling.
- ca aubagó, n m var. ling.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca esclareu, n m var. ling.
- ca gal·la (fruit), n f var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- ca obeons, n m pl var. ling.
- nc Asphodelus cerasiferus J. Gay
- nc Asphodelus ramosus auct. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- Esclareu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca porrassa, n f
- ca allassa, n f sin. compl.
- ca vara de Sant Josep, n f sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca albons, n m pl alt. sin.
- ca arbeçó, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca baleta (fruit), n f alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca ceba borda, n f alt. sin.
- ca cebollassera, n f alt. sin.
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca crenetes, n f pl alt. sin.
- ca gala (fruit), n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamonet, n m alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca lliri de gesses, n m alt. sin.
- ca lliri fals, n m alt. sin.
- ca macaruller, n m alt. sin.
- ca macarullera, n f alt. sin.
- ca palla gamó, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porreca, n f alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca quiricau, n m alt. sin.
- ca vareta de la mare de Déu, n f alt. sin.
- ca agamó, n m var. ling.
- ca arbessó, n m var. ling.
- ca asfodel, n m var. ling.
- ca aubagó, n m var. ling.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca esclareu, n m var. ling.
- ca gal·la (fruit), n f var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- ca obeons, n m pl var. ling.
- nc Asphodelus cerasiferus J. Gay
- nc Asphodelus ramosus auct. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- Esclareu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu.
<Esport > Esports nàutics > Rem>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca quatre amb timoner, n m
- ca quatre amb, n m sin. compl.
- es cuatro con
- es cuatro con timonel
- fr quatre barré
- fr quatre en pointe avec barreur
- fr quatre rameurs en pointe avec barreur
- en coxed four
- en four oars with coxswain
- en four with
- sbl 4+
<Esport > Esports nàutics > Rem>
Definició
<Esport > Esports nàutics > Rem>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca quatre amb timoner, n m
- ca quatre amb, n m sin. compl.
- es cuatro con
- es cuatro con timonel
- fr quatre barré
- fr quatre en pointe avec barreur
- fr quatre rameurs en pointe avec rameur
- en coxed fours
- en four oars with coxswain
- en four with
- sbl 4+
<Esport > Esports nàutics > Rem>
Definició
Nota
- Aquesta modalitat es va disputar en la categoria femenina fins als Jocs Olímpics de 1988, i des d'aleshores ha estat substituïda pel quatre sense timoner.
<11 Esports nàutics > 03 Rem>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca quatre amb timoner, n m
- ca quatre amb, n m sin. compl.
- es cuatro con
- es cuatro con timonel
- fr quatre barré
- fr quatre de pointe avec barreur
- fr quatre en pointe avec barreur
- fr quatre rameurs en pointe avec barreur
- en coxed fours
- en four oars with coxswain
- en four with
- sbl 4+
<Esport > 11 Esports nàutics > 03 Rem>
Definició
<Esport > Esports nàutics > Rem>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca quatre sense timoner, n m
- ca quatre sense, n m sin. compl.
- es cuatro sin
- es cuatro sin timonel
- fr quatre de pointe sans barreur
- fr quatre en pointe sans barreur
- fr quatre rameurs en pointe sans barreur
- fr quatre sans barreur
- en coxless four
- en coxswainless four-oar
- sbl 4-
<Esport > Esports nàutics > Rem>
Definició
<Esport > Esports nàutics > Rem>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca quatre sense timoner, n m
- ca quatre sense, n m sin. compl.
- es cuatro sin
- es cuatro sin timonel
- fr quatre de pointe sans barreur
- fr quatre en pointe sans barreur
- fr quatre rameurs en pointe sans barreur
- fr quatre sans barreur
- en coxless fours
- en coxswainless fours-oars
- sbl 4-
<Esport > Esports nàutics > Rem>
Definició
Nota
- En la categoria femenina aquesta modalitat es disputa des de 1989.
