Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tinta" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca morró, n m
- ca tinya, n f alt. sin.
- ca tinya borda, n f alt. sin.
- ca borró, n m var. ling.
- nc Anagallis arvensis L. subsp. arvensis
<Botànica > primulàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca morró, n m
- ca tinya, n f alt. sin.
- ca tinya borda, n f alt. sin.
- ca borró, n m var. ling.
- nc Anagallis arvensis L. subsp. arvensis
<Botànica > primulàcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Podologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca onicomicosi, n f
- ca oníquia parasitària, n f sin. compl.
- ca tinya de les ungles, n f sin. compl.
- la tinea unguium
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Podologia>
Definició
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ou maltès, n m
- ca petxinot, n m sin. compl.
- es almeja tonta
- fr amande violacée
- en violet bittersweet
- nc Glycimeris insubrica
<Peixos>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca ous de tenca
- es huevas de tenca
- fr oeufs de tanche
- it uova di tinca
- en tench roe
- de Schleieneier
<Plats a la carta. Peix i marisc>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pèl de farigola, n m
- ca barba de caputxí, n f alt. sin.
- ca barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
- ca barbes de farigola, n f pl alt. sin.
- ca barbes de romaní, n f pl alt. sin.
- ca cabell, n m alt. sin.
- ca cabell d'àngel, n m alt. sin.
- ca cabell de Déu Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca cabell de farigola, n m alt. sin.
- ca cabell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca cabell de Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca cabell de romaní, n m alt. sin.
- ca cabell de tomaní, n m alt. sin.
- ca cabellera, n f alt. sin.
- ca cabellera d'àngel, n f alt. sin.
- ca cabellera d'argelaga, n f alt. sin.
- ca cabellera de monja, n f alt. sin.
- ca cabellera de Nostre Senyor, n f alt. sin.
- ca cabellet, n m alt. sin.
- ca cabellets, n m pl alt. sin.
- ca cabellets de farigola, n m pl alt. sin.
- ca cabellets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells, n m pl alt. sin.
- ca cabells d'àngel, n m pl alt. sin.
- ca cabells de caputxí, n m pl alt. sin.
- ca cabells de Déu Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells de farigola, n m pl alt. sin.
- ca cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca cabells de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells de romaní, n m pl alt. sin.
- ca cabells de tomaní, n m pl alt. sin.
- ca confitets, n m pl alt. sin.
- ca cuscuta, n f alt. sin.
- ca epítim, n m alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca monyo de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca pèl de nuvi, n m alt. sin.
- ca pèls, n m pl alt. sin.
- ca pèls de caputxí, n m pl alt. sin.
- ca pèls de farigola, n m pl alt. sin.
- ca pèls de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca pèls de nuvi, n m pl alt. sin.
- ca pèls de romaní, n m pl alt. sin.
- ca seda, n f alt. sin.
- ca tinya, n f alt. sin.
- ca tinya d'alfals, n f alt. sin.
- nc Cuscuta epithymum (L.) L.
<Botànica > convolvulàcies>
Nota
-
1. A DIEC2-E la denominació pèl de farigola remet a cabells d'àngel ("planta del gènere Cuscuta"), però s'ha de referir més exactament a Cuscuta epithymum.
2. MASCLANS recull la denominació cabells per a Cuscuta sp. pl. (principalment C. epithymum).
3. MASCLANS indica que la planta s'anomena cabells de farigola (i pèls de farigola) quan és paràsita de la farigola, cabells de romaní quan és paràsita del romaní i cabells de tomaní quan ho és del tomaní.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pèl de farigola, n m
- ca barba de caputxí, n f alt. sin.
- ca barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
- ca barbes de farigola, n f pl alt. sin.
- ca barbes de romaní, n f pl alt. sin.
- ca cabell, n m alt. sin.
- ca cabell d'àngel, n m alt. sin.
- ca cabell de Déu Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca cabell de farigola, n m alt. sin.
- ca cabell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca cabell de Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca cabell de romaní, n m alt. sin.
- ca cabell de tomaní, n m alt. sin.
- ca cabellera, n f alt. sin.
- ca cabellera d'àngel, n f alt. sin.
- ca cabellera d'argelaga, n f alt. sin.
- ca cabellera de monja, n f alt. sin.
- ca cabellera de Nostre Senyor, n f alt. sin.
- ca cabellet, n m alt. sin.
- ca cabellets, n m pl alt. sin.
- ca cabellets de farigola, n m pl alt. sin.
- ca cabellets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells, n m pl alt. sin.
- ca cabells d'àngel, n m pl alt. sin.
- ca cabells de caputxí, n m pl alt. sin.
- ca cabells de Déu Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells de farigola, n m pl alt. sin.
- ca cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca cabells de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells de romaní, n m pl alt. sin.
- ca cabells de tomaní, n m pl alt. sin.
- ca confitets, n m pl alt. sin.
- ca cuscuta, n f alt. sin.
- ca epítim, n m alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca monyo de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca pèl de nuvi, n m alt. sin.
- ca pèls, n m pl alt. sin.
- ca pèls de caputxí, n m pl alt. sin.
- ca pèls de farigola, n m pl alt. sin.
- ca pèls de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca pèls de nuvi, n m pl alt. sin.
- ca pèls de romaní, n m pl alt. sin.
- ca seda, n f alt. sin.
- ca tinya, n f alt. sin.
- ca tinya d'alfals, n f alt. sin.
- nc Cuscuta epithymum (L.) L.
<Botànica > convolvulàcies>
Nota
-
1. A DIEC2-E la denominació pèl de farigola remet a cabells d'àngel ("planta del gènere Cuscuta"), però s'ha de referir més exactament a Cuscuta epithymum.
2. MASCLANS recull la denominació cabells per a Cuscuta sp. pl. (principalment C. epithymum).
3. MASCLANS indica que la planta s'anomena cabells de farigola (i pèls de farigola) quan és paràsita de la farigola, cabells de romaní quan és paràsita del romaní i cabells de tomaní quan ho és del tomaní.
<.FITXA REVISADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca peu d'atleta, n m
- ca tinya dels peus, n f
- es pie de atleta, n m
- es tiña del pie, n f
- fr pied d'athlète, n m
- en athlete's foot, n
- la tinea pedis
<.FITXA REVISADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
Definició
Nota
-
El peu d'atleta es caracteritza per maceracions, descamació lleugera i fissures que es localitzen en els espais interdigitals i les plantes dels peus. Hi ha sovint hiperhidrosi, la qual cosa facilita la persistència dels fongs, que fan una mala olor persistent.
El peu d'atleta és una afecció molt freqüent entre les persones usuàries de banys, piscines i dutxes públiques.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca picot tintat, n m
- es carpintero teñido
- fr pic affin
- en red-stained woodpecker
- de Blutflügelspecht
- nc Veniliornis affinis
<32.09 Ocells > Piciformes > Pícids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca picot tintat, n m
- es carpintero teñido
- fr pic affin
- en red-stained woodpecker
- de Blutflügelspecht
- nc Veniliornis affinis
<32.09 Ocells > Piciformes > Pícids>
