Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tintori" dins totes les àrees temàtiques

aiguardent alemany aiguardent alemany

<.FITXA MODIFICADA>, <Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  aiguardent alemany, n m
  • ca  tintura de jalapa, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>

Definició
Tintura de jalapa composta, que té una acció purgant dràstica i que ha estat emprada en els atacs de feridura.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anyil, n m
  • ca  blau d'indi, n m alt. sin.
  • ca  blavet, n m alt. sin.
  • ca  indi, n m alt. sin.
  • ca  índia, n f alt. sin.
  • ca  blaudindi, n m var. ling.
  • nc  Indigofera tinctoria L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

bàlsam de frare bàlsam de frare

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  bàlsam de frare, n m
  • ca  bàlsam de Fraire, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam de Turlington, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam de Wade, n m sin. compl.
  • ca  gotes de Peter, n f pl sin. compl.
  • ca  gotes de Wade, n f pl sin. compl.
  • ca  tintura de benjuí composta, n f sin. compl.
  • ca  tintura de benzoïna composta, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>

Definició
Preparat de benzoïna i àloe, estírax i bàlsam de tolú en una solució alcohòlica, emprat com a agent protector tòpic.
bany de tintura bany de tintura

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bany de tintura, n m
  • es  baño de tintura

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Bany que conté colorant.
bany de tintura bany de tintura

<Indústria de la pell>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  bany de tintura, n m
  • es  baño de tintura
  • fr  bain de teinture
  • en  dye bath

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boleng roig, n m
  • ca  pota de colom, n f sin. compl.
  • ca  boleng, n m alt. sin.
  • ca  bovina roja, n f alt. sin.
  • ca  herba de cingle, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tinta, n f alt. sin.
  • ca  herba del cingle, n f alt. sin.
  • ca  onosma bona, n f alt. sin.
  • ca  orcaneta, n f alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  peucolom, n m alt. sin.
  • ca  poteta de colom, n f alt. sin.
  • ca  raspeta, n f alt. sin.
  • ca  roja marina, n f alt. sin.
  • ca  bolenc, n m var. ling.
  • nc  Alkanna tinctoria (L.) Tausch
  • nc  Anchusa tinctoria L. sin. compl.
  • nc  Alkanna lehmannii (Tineo) A. DC. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

bufalaga tintòria bufalaga tintòria

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bufalaga tintòria, n f
  • es  bufalaga, n f
  • es  yesca fría, n f
  • nc  Thymelaea tinctoria

<Enginyeria forestal>

bufalaga tintòria bufalaga tintòria

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga tintòria, n f
  • ca  badaolles, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga, n f alt. sin.
  • ca  herba d'espart, n f alt. sin.
  • ca  herba de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  merdacruix, n m/f alt. sin.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • ca  bufaralda, n f var. ling.
  • ca  bufaralga, n f var. ling.
  • ca  buferalda, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  fufaralga, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. subsp. tinctoria

<Botànica > timeleàcies>

còlic saturní còlic saturní

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Disciplines de suport > Química>, <Toxicologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  còlic saturní, n m
  • ca  còlic de Devonshire, n m sin. compl.
  • ca  còlic dels pintors, n m sin. compl.
  • ca  còlic sec, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Disciplines de suport > Química>, <Toxicologia>

Definició
Dolor abdominal agut acompanyat de vòmits alimentaris, acompanyat de restrenyiment, que apareix en casos greus d'intoxicació per plom.
ciberseducció de menors ciberseducció de menors

<Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  ciberseducció de menors, n f
  • es  captación de menores, n f
  • es  captación sexual, n f
  • es  ciberengaño pederasta, n m
  • es  engaño pederasta por internet, n m
  • es  grooming, n m
  • fr  grooming, n m
  • fr  pédopiégeage, n m
  • fr  séduction malintentionnée des enfants, n f
  • it  adescamento di minorenni in rete, n m
  • it  adescamento di minorenni online, n m
  • it  adescamento di minori in rete, n m
  • it  adescamento di minori online, n m
  • it  grooming, n m
  • pt  aliciamento online de crianças para fins sexuais, n m
  • pt  grooming, n m
  • en  child grooming, n
  • en  grooming, n
  • en  internet grooming, n
  • en  online grooming, n
  • de  Cyber-Grooming, n m
  • de  Grooming, n m
  • de  Internet-Grooming, n m
  • de  Online-Grooming, n m

<Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>

Definició
Ciberdelicte en què un adult, valent-se sovint d'una identitat falsa, estableix una relació afectiva amb un infant o un jove menor d'edat amb l'objectiu d'obtenir-ne imatges de contingut sexual o d'abusar-ne o agredir-lo sexualment.

Nota

  • 1. La ciberseducció de menors és delicte encara que no s'arribin a obtenir les imatges o a consumar l'abús o agressió.
  • 2. En l'àmbit penal, la ciberseducció de menors preveu el tipus agreujat si va acompanyada d'intimidació, coacció o engany.