Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tinya" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anagall, n m
  • ca  herba de caderneres, n f sin. compl.
  • ca  herba de canari, n f sin. compl.
  • ca  herba sabonera, n f sin. compl.
  • ca  morró blau, n m sin. compl.
  • ca  morró vermell, n m sin. compl.
  • ca  pic de gallina, n m sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega borda, n f alt. sin.
  • ca  anagall blau, n m alt. sin.
  • ca  anagall de camp, n m alt. sin.
  • ca  anagall vermell, n m alt. sin.
  • ca  anagalls, n m pl alt. sin.
  • ca  borrissol, n m alt. sin.
  • ca  estrellada, n f alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  marietes, n f pl alt. sin.
  • ca  mataconills, n m/f alt. sin.
  • ca  moragons, n m pl alt. sin.
  • ca  moragues, n f pl alt. sin.
  • ca  morró, n m alt. sin.
  • ca  morronets, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons vermells, n m pl alt. sin.
  • ca  morruts, n m pl alt. sin.
  • ca  pelosa blava, n f alt. sin.
  • ca  picapoll, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  tinya borda, n f alt. sin.
  • ca  borró, n m var. ling.
  • ca  borrons, n m pl var. ling.
  • ca  morage, n f var. ling.
  • ca  murró, n m var. ling.
  • ca  murrons, n m pl var. ling.
  • ca  murrons blaus, n m pl var. ling.
  • ca  murrons vermells, n m pl var. ling.
  • nc  Anagallis arvensis L.

<Botànica > primulàcies>

Nota

  • Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barbes, n f pl
  • ca  barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
  • ca  cabell, n m alt. sin.
  • ca  cabellera, n f alt. sin.
  • ca  cabells, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells d'àngel, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de Venus, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls, n m pl alt. sin.
  • ca  tinya, n f alt. sin.
  • nc  Cuscuta europaea L.
  • nc  Cuscuta major DC. var. ling.

<Botànica > convolvulàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bova, n f
  • ca  cabeçuda, n f alt. sin.
  • ca  castanyola, n f alt. sin.
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonca diforme, n f alt. sin.
  • ca  junça bova, n f alt. sin.
  • ca  junça diforme, n f alt. sin.
  • ca  tinya, n f alt. sin.
  • ca  jóncera, n f var. ling.
  • ca  junça-bova, n f var. ling.
  • nc  Cyperus difformis L.

<Botànica > ciperàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i ex tensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
cabells d'àngel cabells d'àngel

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabells d'àngel, n m pl
  • ca  cabells, n m pl sin. compl.
  • ca  cuscuta, n f sin. compl.
  • ca  pèl de nuvi, n m sin. compl.
  • ca  pèls, n m pl sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • ca  barba de caputxí, n f alt. sin.
  • ca  barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
  • ca  cabell d'àngel, n m alt. sin.
  • ca  cabell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  cabellera, n f alt. sin.
  • ca  cabellera d'àngel, n f alt. sin.
  • ca  cabellets, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de Déu Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de romaní, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls de nuvi, n m pl alt. sin.
  • ca  seda, n f alt. sin.
  • ca  cúscuta, n f var. ling.
  • nc  Cuscuta sp. pl.

<Botànica > convolvulàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions cabells d'àngel, cabells, cuscuta, pèl de nuvi, pèls, barba de caputxí, cabell de la Mare de Déu, ca­bellera, cabellera d'àngel, cabellets, cabells de Déu Nostre Senyor, cabells de la Mare de Déu, cabells de Nostre Senyor, pèls de nuvi i seda per a Cuscuta sp. pl. (principalment C. epithymum).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyola, n f
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonça d'olor, n f alt. sin.
  • ca  jonça de cordellar, n f alt. sin.
  • ca  jónçara, n f alt. sin.
  • ca  junça, n f alt. sin.
  • ca  junça de cordellar, n f alt. sin.
  • ca  junça de torrent, n f alt. sin.
  • ca  junça llarga, n f alt. sin.
  • ca  serrana, n f alt. sin.
  • ca  serrana de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  serrana de fulla llarga, n f alt. sin.
  • ca  serreta, n f alt. sin.
  • ca  serreta de fulla llarga, n f alt. sin.
  • ca  tinya, n f alt. sin.
  • ca  xufla borda, n f alt. sin.
  • ca  junsa de cordellar, n f var. ling.
  • ca  junsa llarga, n f var. ling.
  • ca  llunça, n f var. ling.
  • nc  Cyperus longus L.

<Botànica > ciperàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
corc del raïm corc del raïm

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  corc del raïm, n m
  • ca  eudemis, n f sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • es  eudemis
  • es  hilandero
  • es  torceduras del racimo
  • fr  eudémis
  • fr  tordeuse
  • fr  vers de la grappe
  • en  eudemis
  • en  grape berry moth
  • en  grape caterpillar

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

dermatofitosi dermatofitosi

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Micosis>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  dermatofitosi, n f
  • ca  brià, n m sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • es  dermatofitosis
  • es  tiña
  • fr  dermatophytose
  • fr  teigne
  • en  dermatophytosis
  • en  ringworm
  • en  tinea

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Micosis>

Definició
Micosi superficial que afecta els animals domèstics, causada per dermatòfits i caracteritzada per una infecció del pelatge, les ungles i la pell, amb erupcions, descatació i alopècia.

Nota

  • És una zoonosi.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morró, n m
  • ca  tinya, n f alt. sin.
  • ca  tinya borda, n f alt. sin.
  • ca  borró, n m var. ling.
  • nc  Anagallis arvensis L. subsp. arvensis

<Botànica > primulàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morró, n m
  • ca  borrissol, n m sin. compl.
  • ca  herba cloquera, n f sin. compl.
  • ca  herba d'ocell, n f sin. compl.
  • ca  herba de caderneres, n f sin. compl.
  • ca  herba de canari, n f sin. compl.
  • ca  llapó, n m sin. compl.
  • ca  moralló, n m sin. compl.
  • ca  morro de canari, n m sin. compl.
  • ca  morró de canari, n m sin. compl.
  • ca  picapoll, n m sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • ca  borrissols, n m pl alt. sin.
  • ca  canariera, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba gallinera, n f alt. sin.
  • ca  herba ponedora, n f alt. sin.
  • ca  herba saginera, n f alt. sin.
  • ca  llentia d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  morró blanc, n m alt. sin.
  • ca  morró ver, n m alt. sin.
  • ca  morrons, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons de canaris, n m pl alt. sin.
  • ca  morrut, n m alt. sin.
  • ca  morruts, n m pl alt. sin.
  • ca  mos de gallina, n m alt. sin.
  • ca  mossegada de gallina, n f alt. sin.
  • ca  ocellera, n f alt. sin.
  • ca  pardalera, n f alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  pic de gallina, n m alt. sin.
  • ca  picagallina, n m/f alt. sin.
  • ca  rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  saginera, n f alt. sin.
  • ca  tinyarra de mur, n f alt. sin.
  • ca  zitzània, n f alt. sin.
  • ca  borrossol, n m var. ling.
  • ca  burrissol, n m var. ling.
  • ca  herba pudína, n f var. ling.
  • ca  llentia d'aigüia, n f var. ling.
  • ca  morro, n m var. ling.
  • ca  murrons, n m pl var. ling.
  • ca  murrons blancs, n m pl var. ling.
  • ca  murrons de canaris, n m pl var. ling.
  • nc  Stellaria media (L.) Vill.

<Botànica > cariofil·làcies>

pèl de farigola pèl de farigola

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pèl de farigola, n m
  • ca  barba de caputxí, n f alt. sin.
  • ca  barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
  • ca  barbes de farigola, n f pl alt. sin.
  • ca  barbes de romaní, n f pl alt. sin.
  • ca  cabell, n m alt. sin.
  • ca  cabell d'àngel, n m alt. sin.
  • ca  cabell de Déu Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  cabell de farigola, n m alt. sin.
  • ca  cabell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  cabell de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  cabell de romaní, n m alt. sin.
  • ca  cabell de tomaní, n m alt. sin.
  • ca  cabellera, n f alt. sin.
  • ca  cabellera d'àngel, n f alt. sin.
  • ca  cabellera d'argelaga, n f alt. sin.
  • ca  cabellera de monja, n f alt. sin.
  • ca  cabellera de Nostre Senyor, n f alt. sin.
  • ca  cabellet, n m alt. sin.
  • ca  cabellets, n m pl alt. sin.
  • ca  cabellets de farigola, n m pl alt. sin.
  • ca  cabellets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells d'àngel, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de caputxí, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de Déu Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de farigola, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de romaní, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de tomaní, n m pl alt. sin.
  • ca  confitets, n m pl alt. sin.
  • ca  cuscuta, n f alt. sin.
  • ca  epítim, n m alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  monyo de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  pèl de nuvi, n m alt. sin.
  • ca  pèls, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls de caputxí, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls de farigola, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls de nuvi, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls de romaní, n m pl alt. sin.
  • ca  seda, n f alt. sin.
  • ca  tinya, n f alt. sin.
  • ca  tinya d'alfals, n f alt. sin.
  • nc  Cuscuta epithymum (L.) L.

<Botànica > convolvulàcies>

Nota

  • 1. A DIEC2-E la denominació pèl de farigola remet a cabells d'àngel ("planta del gènere Cuscuta"), però s'ha de referir més exactament a Cuscuta epithymum.
    2. MASCLANS recull la denominació cabells per a Cuscuta sp. pl. (principalment C. epithymum).
    3. MASCLANS indica que la planta s'anomena cabells de farigola (i pèls de farigola) quan és paràsita de la farigola, cabells de romaní quan és paràsita del romaní i cabells de tomaní quan ho és del tomaní.