Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tinya" dins totes les àrees temàtiques

arna de la patata arna de la patata

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arna de la patata, n f
  • ca  arna de la remolatxa, n f sin. compl.
  • ca  tinya de la patata, n f sin. compl.
  • es  polilla de la patata
  • es  tiña de la patata
  • fr  teigne de la pomme de terre
  • en  potato tuber moth

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Lepidòpter gelèquid, Phtorimaea operculella, que ataca especialment la patata emmagatzemada, però també la remolatxa.
arna falsa del gra arna falsa del gra

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arna falsa del gra, n f
  • ca  cuc del blat, n m sin. compl.
  • ca  falsa tinya del blat, n f sin. compl.
  • ca  fraró blau, n m sin. compl.
  • ca  moscardí, n m sin. compl.
  • ca  papaio blau, n m sin. compl.
  • ca  papallonic del blat, n m sin. compl.
  • es  falsa polilla del grano
  • es  tiña del trigo
  • fr  teigne des grains

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Lepidòpter tinèid, Tinea granella.
borrissol borrissol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borrissol, n m
  • ca  cerasti, n m alt. sin.
  • ca  cerasti aglomerat, n m alt. sin.
  • ca  pelovella, n f alt. sin.
  • ca  pelovella glomerada, n f alt. sin.
  • ca  tinya blanca, n f alt. sin.
  • nc  Cerastium glomeratum Thuill.
  • nc  Cerastium vulgatum L. var. ling.

<Botànica > cariofil·làcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borrissol, n m
  • ca  cerasti, n m alt. sin.
  • ca  cerasti aglomerat, n m alt. sin.
  • ca  pelovella, n f alt. sin.
  • ca  pelovella glomerada, n f alt. sin.
  • ca  tinya blanca, n f alt. sin.
  • nc  Cerastium glomeratum Thuill.
  • nc  Cerastium vulgatum L. var. ling.

<Botànica > cariofil·làcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabelleres, n f pl
  • ca  filets, n m pl alt. sin.
  • ca  tinya de frígola, n f alt. sin.
  • nc  Cuscuta epithymum (L.) L. subsp. epithymum var. kotschyi (Des Moul.) Engelm.
  • nc  Cuscuta epithymum (L.) L. subsp. kotschyi (Des Moul.) Arcang. sin. compl.

<Botànica > convolvulàcies>

cabelleres cabelleres

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabelleres, n f pl
  • ca  filets, n m pl alt. sin.
  • ca  tinya de frígola, n f alt. sin.
  • nc  Cuscuta epithymum (L.) L. subsp. epithymum var. kotschyi (Des Moul.) Engelm.
  • nc  Cuscuta epithymum (L.) L. subsp. kotschyi (Des Moul.) Arcang. sin. compl.

<Botànica > convolvulàcies>

favus favus

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic ofert pel TERMCAT per a la traducció catalana de l'obra següent:

International Classification of Diseases, 10th revision, Clinical Modification (ICD-10-CM) [en línia]. [S.I.]: ICD10Data, 2015.
<http://www.icd0data.com>

  • ca  favus, n m
  • ca  tinya favosa, n f
  • es  favo, n m
  • es  tiña favosa, n f
  • fr  favus, n m
  • fr  teigne faveuse, n f
  • fr  teigne favique, n f
  • en  favus, n
  • en  honeycomb ringworm, n
  • en  tinea favosa, n

<Classificació internacional de malalties: 10a revisió: modificació clínica > Terminologia > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

Definició
Tinya causada per dermatòfits del gènere Trichophyton, generalment T. schoenleinii, que afecta sobretot el cuir cabellut.
favus favus

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  favus, n m
  • ca  tinya favosa, n f sin. compl.
  • en  witkop, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Tinya produïda per Trichophyton schoenleini, caracteritzada per la presència de cassoletes favoses.

Nota

  • El favus es localitza preferentment en el cuir cabellut i ocasionalment pot afectar la pell glabra i les ungles.

    La denominació favus prové del llatí favus 'bresca'.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  flor robí, n f
  • ca  ninoi, n m sin. compl.
  • ca  peu de gall, n m sin. compl.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  gallets, n m pl alt. sin.
  • ca  mataporc, n m/f alt. sin.
  • ca  morró, n m alt. sin.
  • ca  ninois, n m pl alt. sin.
  • ca  ortiga borda, n f alt. sin.
  • ca  peu de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  peus de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  sabaters, n m pl alt. sin.
  • ca  tinya negra, n f alt. sin.
  • ca  floruví, n m var. ling.
  • ca  murró, n m var. ling.
  • nc  Lamium amplexicaule L. subsp. amplexicaule

<Botànica > labiades / lamiàcies>

flor robí flor robí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  flor robí, n f
  • ca  ninoi, n m sin. compl.
  • ca  peu de gall, n m sin. compl.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  gallets, n m pl alt. sin.
  • ca  mataporc, n m/f alt. sin.
  • ca  morró, n m alt. sin.
  • ca  ninois, n m pl alt. sin.
  • ca  ortiga borda, n f alt. sin.
  • ca  peu de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  peus de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  sabaters, n m pl alt. sin.
  • ca  tinya negra, n f alt. sin.
  • ca  floruví, n m var. ling.
  • ca  murró, n m var. ling.
  • nc  Lamium amplexicaule L. subsp. amplexicaule

<Botànica > labiades / lamiàcies>