Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "titaranya" dins totes les àrees temàtiques

cordó hidràulic cordó hidràulic

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  cordó hidràulic, n m
  • ca  mitjacanya, n f
  • es  cordón hidráulico
  • es  mediacaña

<Arqueologia > Construccions > Elements arquitectònics>

Definició
Reforçament de les arestes i de les cantonades d'una estança o d'un dipòsit, que presenta una secció en quart de cercle.
francès francès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  francès
  • cod  français
  • ar  الفرنسية
  • cy  Ffrangeg
  • de  Französisch
  • en  French
  • es  francés
  • eu  frantsesa
  • fr  français
  • gl  francés
  • gn  franse
  • it  francese
  • ja  フランス語
  • nl  Frans
  • oc  francés
  • pt  francês
  • ru  Французский язык
  • sw  Kifaransa
  • tmh  Tafransist
  • zh  法语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Àfrica > Benín>, <Àfrica > Burkina Faso>, <Àfrica > Burundi>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Comores>, <Àfrica > Congo>, <Àfrica > Costa d'Ivori>, <Àfrica > Djibouti>, <Àfrica > Gabon>, <Àfrica > Guinea>, <Àfrica > Guinea Equatorial>, <Àfrica > Illa de la Reunió>, <Àfrica > Illes Glorioso>, <Àfrica > Madagascar>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Mauritània>, <Àfrica > Mayotte>, <Àfrica > Níger>, <Àfrica > República Centreafricana>, <Àfrica > República Democràtica del Congo>, <Àfrica > Ruanda>, <Àfrica > Senegal>, <Àfrica > Seychelles>, <Àfrica > Togo>, <Àfrica > Txad>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>, <Amèrica > Guaiana Francesa>, <Amèrica > Haití>, <Amèrica > Saint-Pierre-et-Miquelon>, <Amèrica > Surinam>, <Europa > Bèlgica>, <Europa > França>, <Europa > Guernsey>, <Europa > Illes Fèroe>, <Europa > Jan Mayen>, <Europa > Jersey>, <Europa > Luxemburg>, <Europa > Mònaco>, <Oceania > Nova Caledònia>, <Oceania > Pitcairn>, <Oceania > Polinèsia Francesa>, <Oceania > Vanuatu>

Definició
La història de la llengua es pot dividir en quatre períodes: el del francès antic (des dels orígens fins al segle XIII), el del francès mitjà (segles XIV-XVI), el del francès clàssic (segles XVII-XVIII) i el del francès modern (d'ençà del segle XIX).

Les evolucions que l'havien de dur a la seva fesomia actual van tenir lloc durant el segon període. Tots els dialectes francesos, excepte el francià, base de la llengua estàndard, es troben poc o molt en procés de substitució, després d'haver estat ja ben modificats per l'influx de la llengua oficial. Amb tot, aquests parlars, usats sobretot a pagès i pels quals avui hi ha un cert interès renovat, encara es fan servir en literatura i en publicacions locals, i se n'ocupen associacions diverses.

El francès és la més evolucionada de les llengües romàniques, és a dir, la més allunyada del llatí. Les primeres innovacions es van originar ja ben a l'inici de l'edat mitjana, a causa de la forta influència en el francès naixent de l'idioma germànic que parlaven els nombrosos colons francs establerts al nord de l'actual França.
herba de tall herba de tall

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de tall, n f
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  pingüícula de flor gran, n f alt. sin.
  • ca  pingüícula grandiflora, n f alt. sin.
  • ca  tiranya, n f alt. sin.
  • ca  viola d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  viola d'aigua de flor grossa, n f alt. sin.
  • nc  Pinguicula grandiflora Lam.

<Botànica > lentibulariàcies>

herba de tall herba de tall

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de tall, n f
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  pingüícula de flor gran, n f alt. sin.
  • ca  pingüícula grandiflora, n f alt. sin.
  • ca  tiranya, n f alt. sin.
  • ca  viola d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  viola d'aigua de flor grossa, n f alt. sin.
  • nc  Pinguicula grandiflora Lam.

<Botànica > lentibulariàcies>

llima de mitjacanya llima de mitjacanya

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llima de mitjacanya, n f
  • es  lima mediacaña, n f
  • es  mediacaña, n f
  • fr  demi-ronde, n f
  • fr  lime demi-ronde, n f
  • fr  lime mi-ronde, n f
  • en  half-round file, n
  • de  Halbrundefeile, n f
  • de  Halbrundprofil, n n

<Enginyeria>

mitjacanya mitjacanya

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  mitjacanya, n f
  • es  mediacaña
  • es  troquilo

<Construcció>

Definició
Motllura còncava de secció semicircular.
mitjacanya mitjacanya

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  mitjacanya, n f
  • ca  copada, n f sin. compl.
  • es  mediacaña
  • es  troquilo
  • fr  demi-rond
  • fr  moulure demi-rond
  • en  beading

<Fusteria > Construccions > Motllures>

Definició
Motllura còncava de secció semicircular.
mitjacanya mitjacanya

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  mitjacanya, n f
  • ca  copada, n f sin. compl.
  • es  canaleto, n m
  • es  gorguera, n f
  • es  media caña, n f
  • es  mediacaña, n f
  • es  troquilo, n m
  • fr  demi-rond, n m
  • fr  moulure demi-ronde, n f
  • en  beading, n
  • eu  biribil-erdi, n
  • eu  moldura erdibiribil, n

<Fusteria > Construccions>

mitjacanya llima mitjacanya llima

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  mitjacanya llima, n f
  • es  mediacaña lima, n f
  • fr  demi-ronde lime, n f
  • en  half-round file, n
  • de  Hohlkehle Feile, n f

<Enginyeria>

mitjacanya perfil mitjacanya perfil

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  mitjacanya perfil, n f
  • es  mediacaña perfil, n f
  • fr  demi-ronde profilé, n f
  • en  half-round shape, n
  • de  Halbrundprofil, n f

<Enginyeria>