Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "titus" dins totes les àrees temàtiques

febre de les Muntanyes Rocalloses febre de les Muntanyes Rocalloses

<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  febre de les Muntanyes Rocalloses, n f
  • ca  febre blava, n f sin. compl.
  • ca  febre negra, n f sin. compl.
  • ca  malaltia blava, n f sin. compl.
  • ca  tifus exantemàtic de São Paulo, n m sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Malaltia aguda, molt greu, que sol presentar-se a la primavera en aquesta zona dels Estats Units. Produïda per Rickettsia rickettsii, és transmesa per diversos tipus de paparres; es caracteritza per gran hipertèrmia, signes neuropàtics i erupció maculosa.
febre groga febre groga

<.FITXA REVISADA>, <Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  febre groga, n f
  • ca  tifus tropical, n m sin. compl.
  • es  fiebre amarilla, n f
  • fr  fièvre jaune, n f
  • en  yellow fever, n

<.FITXA REVISADA>, <Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Malaltia vírica produïda per virus del gènere Flavovirus, aguda, hiperpirètica i maligna, en què després d'una incubació de tres a sis dies apareixen bruscament febre, cefalàlgia, cruiximent general, agitació, fotofòbia, trastorns digestius, albuminúria i icterícia produïda per necrosi hepàtica.

Nota

  • La febre groga es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; en el medi urbà, usualment entre persones i en el medi natural, sovint selvàtic, procedent d'animals. En el primer cas, el vector és Aedes egypti; en el segon, diverses espècies d'Haemagogus a Sud-amèrica i d'Aedes africanus i A. simpsoni a l'Àfrica central.

    Les denominacions colesi americana, ocròpira, tifus groc i tifus icteroide s'empraven antigament com a sinònims de febre groga, però actualment es consideren obsoletes. La denominació vòmit negre s'empra encara en contextos no especialitzats.
febre pappataci febre pappataci

<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  febre pappataci, n f
  • ca  febre d'estiu, n f sin. compl.
  • ca  febre dels tres dies, n f sin. compl.
  • ca  febre per flebòtom, n f sin. compl.
  • ca  grip estival italiana, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels tres dies, n f sin. compl.
  • ca  tifus del gos, n m sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Malaltia infecciosa, endèmica al sud d'Itàlia i Iugoslàvia, deguda a un virus transmès per un flebòtom, la mosca de la sorra Phlebotomus papatasii. Després d'uns pròdroms de cefalàlgia i dolors musculars, apareix un violent accés febril que dura tres dies i va acompanyat d'eritema, trastorns digestius i bradicàrdia.
febre tifoide febre tifoide

<.FITXA REVISADA>, <Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  febre tifoide, n f
  • ca  febre intestinal, n f sin. compl.
  • ca  tifus abdominal, n m sin. compl.
  • es  fiebre tifoidea, n f
  • fr  fièvre typhoïde, n f
  • en  typhoid fever, n

<.FITXA REVISADA>, <Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Malaltia aguda, infecciosa, produïda per Salmonella typhi i transmesa per l'aigua de beure, la llet, el marisc i les secrecions dels malalts.

Nota

  • La febre tifoide es manifesta després d'una incubació d'unes tres setmanes. Apareix la febre, progressivament ascendent, juntament amb astènia, insomni i ensopiment, petites taques rosades al tòrax i l'abdomen, hepatosplenomegàlia, diarrea, bradicàrdia relativa i, a vegades, hemorràgies i perforacions intestinals. El curs habitual abans de l'antibioteràpia era d'entre 4 i 6 setmanes, amb un període característic amfibòlic a la tercera setmana amb remissions matutines de la febre i millora de l'estupor, propi de la segona setmana. Les recaigudes són freqüents. Les lesions són a les plaques de Peyer i als ganglis mesentèrics. El diagnòstic s'obté per 'hemocultiu i seroaglutinacions.

    Les denominacions àstrica tifulosa, enteropíria, gastroenteritis fol·licular,ileotifus, tífia i tifobacil·losi s'empraven antigament com a sinònims de febre tifoide, però actualment es consideren obsoletes.
figura del delicte figura del delicte

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  figura del delicte, n f
  • ca  tipus, n m
  • es  figura del delito
  • es  tipo

<Dret penal>

Definició
Tipus.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
fogar tipus fogar tipus

<Protecció civil > Bombers>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fogar tipus, n m
  • es  hogar tipo
  • fr  foyer-type
  • en  standard cooker
  • en  standard fire

<Protecció civil > Bombers>

Definició
Fogar de dimensions i composició predeterminades, format generalment per un conjunt de llistons de fusta disposats sobre un bastidor metàl·lic, que s'utilitza en els assajos amb extintors.
forma biològica forma biològica

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  forma biològica, n f
  • ca  biotip, n m sin. compl.
  • ca  biotipus, n m sin. compl.
  • ca  forma vital, n f sin. compl.
  • ca  tipus biològic, n m sin. compl.
  • es  biotipo
  • es  forma biológica
  • es  forma de vida
  • es  tipo biológico
  • fr  forme biologique
  • fr  forme de vie
  • fr  type biologique
  • en  biological form
  • en  life form

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Aspecte morfològic i biològic d'un organisme, especialment un vegetal, com a conseqüència de la seva adaptació a les condicions ambientals.

Nota

  • Hi ha diverses classificacions de formes biològiques vegetals. La més coneguda a Europa és la que va establir C. Raunkiaer el 1905 (modificada el 1918), que agrupa les plantes segons la forma i la posició que prenen els òrgans perennes durant l'època desfavorable. Les divisions de primer ordre són faneròfit, camèfit, hemicriptòfit, criptòfit, helòfit, hidròfit i teròfit. Altres autors, com J. Braun-Blanquet i H. Ellenberg, les han completades establint tot un sistema jerarquitzat de formes biològiques menors.
forma biològica forma biològica

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  forma biològica, n f
  • ca  biotip, n m sin. compl.
  • ca  biotipus, n m sin. compl.
  • ca  forma vital, n f sin. compl.
  • ca  tipus biològic, n m sin. compl.
  • es  biotipo
  • es  forma biológica
  • es  forma de vida
  • es  tipo biológico
  • fr  forme biologique
  • fr  forme de vie
  • fr  type biologique
  • en  biological form
  • en  life form

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Aspecte morfològic i biològic d'un organisme, especialment un vegetal, com a conseqüència de la seva adaptació a les condicions ambientals.

Nota

  • Hi ha diverses classificacions de formes biològiques vegetals. La més coneguda a Europa és la que va establir C. Raunkiaer el 1905 (modificada el 1918), que agrupa les plantes segons la forma i la posició que prenen els òrgans perennes durant l'època desfavorable. Les divisions de primer ordre són faneròfit, camèfit, hemicriptòfit, criptòfit, helòfit, hidròfit i teròfit. Altres autors, com J. Braun-Blanquet i H. Ellenberg, les han completades establint tot un sistema jerarquitzat de formes biològiques menors.
glicogenosi de tipus 0 glicogenosi de tipus 0

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

  • ca  glicogenosi de tipus 0, n f
  • ca  malaltia d'emmagatzematge de glicogen de tipus 0, n f
  • es  enfermedad de almacenamiento de glucógeno tipo 0, n f
  • fr  glycogénose type 0, n f
  • en  glycogen storage disease type 0, n

<Malalties minoritàries > Malalties neuromusculars>, <Malalties minoritàries > Malalties metabòliques hereditàries>

glicogenosi de tipus IXd glicogenosi de tipus IXd

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

  • ca  glicogenosi de tipus IXd, n f
  • ca  glicogenosi per deficiència de fosforilasa muscular, n f
  • ca  malaltia d'emmagatzematge de glicogen de tipus IXd, n f
  • es  enfermedad de almacenamiento de glucógeno por deficiencia de fosforilasa quinasa muscular, n f
  • es  enfermedad de almacenamiento de glucógeno tipo IXd, n f sin. compl.
  • es  glucogenosis por deficiencia de fosforilasa quinasa muscular, n f sin. compl.
  • es  glucogenosis tipo IXd, n f sin. compl.
  • fr  glycogénose par déficit en phosphorylase kinase musculaire, n f
  • fr  glycogénose type IXd, n f sin. compl.
  • fr  glycogénose type IXe, n f sin. compl.
  • fr  GSD par déficit en phosphorylase kinase musculaire, n f sin. compl.
  • en  glycogen storage disease due to muscle phosphorylase kinase deficiency, n
  • en  glycogenosis due to muscle phosphorylase kinase deficiency, n sin. compl.
  • en  glycogenosis type IXd, n sin. compl.
  • en  glycogenosis type IXe, n sin. compl.
  • cod  715

<Malalties minoritàries > Malalties neuromusculars>, <Malalties minoritàries > Malalties metabòliques hereditàries>