Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "toga" dins totes les àrees temàtiques

cicuta menor cicuta menor

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cicuta menor, n f
  • ca  cicuta borda, n f alt. sin.
  • ca  cicuta silvestre, n f alt. sin.
  • ca  julivertassa, n f alt. sin.
  • ca  tora pudent, n f alt. sin.
  • ca  givertassa, n f var. ling.
  • ca  tora pudenta, n f var. ling.
  • nc  Cicuta virosa L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

cicuta menor cicuta menor

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cicuta menor, n f
  • ca  cicuta borda, n f alt. sin.
  • ca  cicuta silvestre, n f alt. sin.
  • ca  julivertassa, n f alt. sin.
  • ca  tora pudent, n f alt. sin.
  • ca  givertassa, n f var. ling.
  • ca  tora pudenta, n f var. ling.
  • nc  Cicuta virosa L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

classificació borrosa classificació borrosa

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  classificació borrosa, n f
  • ca  classificació tova, n f sin. compl.
  • es  clasificación borrosa
  • es  clasificación blanda sin. compl.
  • en  fuzzy classification
  • en  soft classification sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>

Definició
Classificació digital d'imatges que fins a la fase 4 és força similar al procediment d'una classificació supervisada, però que en la fase d'assignació treballa sobre conjunts borrosos, fent correspondre a cada individu no una classe sinó un nivell de pertinència a cadascuna de les diferents classes disponibles.

La multipertinència dels individus (píxels, entre d'altres) té relativament poca tradició en cartografia, però pot aportar informacions interessants sobre la certesa d'assignació, de definició del nombre de classes, etc., i, en qualsevol cas, pot desembocar igualment en un mapa categòric convencional a través de classificadors borrosos. Un producte addicional d'una classificació borrosa és una imatge d'incertesa de classificació de cada individu. Aquesta incertesa oscil·la entre 0 i 1 (màxima incertesa) i es defineix: Incertesa = 1 − (max − sum/n)/(1 − 1/n), on max és la màxima pertinència per al píxel, sum és la suma de les pertinències per al píxel i n és el nombre de classes considerat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
classificació borrosa classificació borrosa

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  classificació borrosa, n f
  • ca  classificació tova, n f sin. compl.
  • es  clasificación borrosa
  • es  clasificación blanda sin. compl.
  • en  fuzzy classification
  • en  soft classification sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>

Definició
Classificació digital d'imatges que fins a la fase 4 és força similar al procediment d'una classificació supervisada, però que en la fase d'assignació treballa sobre conjunts borrosos, fent correspondre a cada individu no una classe sinó un nivell de pertinència a cadascuna de les diferents classes disponibles.

La multipertinència dels individus (píxels, entre d'altres) té relativament poca tradició en cartografia, però pot aportar informacions interessants sobre la certesa d'assignació, de definició del nombre de classes, etc., i, en qualsevol cas, pot desembocar igualment en un mapa categòric convencional a través de classificadors borrosos. Un producte addicional d'una classificació borrosa és una imatge d'incertesa de classificació de cada individu. Aquesta incertesa oscil·la entre 0 i 1 (màxima incertesa) i es defineix: Incertesa = 1 − (max − sum/n)/(1 − 1/n), on max és la màxima pertinència per al píxel, sum és la suma de les pertinències per al píxel i n és el nombre de classes considerat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
classificació borrosa classificació borrosa

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  classificació borrosa, n f
  • ca  classificació tova, n f sin. compl.
  • es  clasificación borrosa
  • es  clasificación blanda sin. compl.
  • en  fuzzy classification
  • en  soft classification sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>

Definició
Classificació digital d'imatges que fins a la fase 4 és força similar al procediment d'una classificació supervisada, però que en la fase d'assignació treballa sobre conjunts borrosos, fent correspondre a cada individu no una classe sinó un nivell de pertinència a cadascuna de les diferents classes disponibles.

La multipertinència dels individus (píxels, entre d'altres) té relativament poca tradició en cartografia, però pot aportar informacions interessants sobre la certesa d'assignació, de definició del nombre de classes, etc., i, en qualsevol cas, pot desembocar igualment en un mapa categòric convencional a través de classificadors borrosos. Un producte addicional d'una classificació borrosa és una imatge d'incertesa de classificació de cada individu. Aquesta incertesa oscil·la entre 0 i 1 (màxima incertesa) i es defineix: Incertesa = 1 − (max − sum/n)/(1 − 1/n), on max és la màxima pertinència per al píxel, sum és la suma de les pertinències per al píxel i n és el nombre de classes considerat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
connexió de servei connexió de servei

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  connexió de servei, n f
  • ca  presa, n f sin. compl.
  • es  acometida
  • es  toma
  • en  intake
  • en  service line

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Punt per on una certa instal·lació de l'edifici, com ara d'aigua de consum, elèctrica, telefònica, de gas natural, etc., queda connectada amb una xarxa de distribució externa, i per on obté el fluid, com ara aigua, corrent elèctric, informació i senyals, gasos o líquids combustibles, que, a través de les seves pròpies conduccions, fa arribar fins als diferents punts de consum interior.
dàctil dàctil

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dàctil, n m
  • ca  cucurulles, n f pl sin. compl.
  • ca  cucurulles de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs mascle, n m alt. sin.
  • ca  formental rodona, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba dolça, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba formental, n f alt. sin.
  • ca  herba tova, n f alt. sin.
  • ca  dactilis, n m var. ling.
  • nc  Dactylis glomerata L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dàctil, n m
  • ca  cucurulles, n f pl sin. compl.
  • ca  cucurulles de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs mascle, n m alt. sin.
  • ca  formental rodona, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba dolça, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba formental, n f alt. sin.
  • ca  herba tova, n f alt. sin.
  • ca  dactilis, n m var. ling.
  • nc  Dactylis glomerata L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

dada tova dada tova

<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  dada tova, n f
  • es  dato anecdótico
  • es  dato blando
  • es  dato subjetivo
  • fr  donnée molle
  • pt  dado brando
  • en  soft datum

<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>

Definició
Dada corresponent a una variable que és difícil de mesurar o de classificar.
dada tova dada tova

<Recerca, metodologia i estadística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  dada tova, n f

<Recerca, metodologia i estadística>

Definició
En epidemiologia, per oposició a dada dura, dada corresponent a una variable difícil de mesurar o de classificar (per exemple, satisfacció).