Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "toldre" dins totes les àrees temàtiques
<Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI llamp o llampec?
- es (llamp) rayo, n m
- es (llampec) relámpago, n m
- fr (llamp) foudre, n f
- fr (llampec) éclair, n m
- it (llamp) fulmine, n m
- it (llampec) lampo, n m
- pt (llamp) raio, n m
- pt (llampec) relâmpago, n m
- en (llamp) lightning, n
- en (llamp) thunderbolt, n
- en (llampec) thunderbolt, n
<Física > Meteorologia>
Definició
- Un llamp és una descàrrega elèctrica que té lloc dins d'un núvol, entre dos núvols o entre un núvol i la terra.
. L'equivalent castellà és rayo; el francès, foudre; l'italià, fulmine; el portuguès, raio, i els anglesos, lightning i thunderbolt.
- Un llampec és la resplendor viva i molt breu que origina un llamp. Es tracta, doncs, de la manifestació visual d'un llamp en forma de claror instantània.
. L'equivalent castellà és relámpago; el francès, éclaire; l'italià, lampo; el portuguès, relâmpago, i l'anglès, thunderbolt.
Anàlogament al llampec, el tro és la manifestació acústica d'un llamp en forma d'un soroll molt fort, que es deu a l'escalfament i a l'expansió sobtats de l'aire que provoca la descàrrega del llamp.
Nota
- 1. De vegades es distingeix entre llamp i llampec segons que la descàrrega sigui de núvol a terra (*llamp) o bé entre dos núvols (*llampec). (Podria ser que aquesta distinció es degués al fet que, quan els llamps són entre dos núvols, únicament es veu la resplendor i no el recorregut il·luminat.) Ara bé, cal tenir en compte que aquesta altra distinció no es considera prou acurada i que no es documenta en les obres preses com a referència, de manera que es prefereix distingir entre el fenomen i la resplendor.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de llamp i llampec al Cercaterm, i també el document de criteri original, Quin llamp! O quin llampec?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-llamp-o-quin-llampec).
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca a l'ordre, adj
- es a la orden
- fr à l'ordre de
- en to the order of
<Auditoria i comptabilitat > Finances > Efectes mercantils>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a l'ordre, adj
- es a la orden
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El xec a l'ordre que ens van enviar no té fons.
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agulla de cosir, n f
- es aguja de coser
- fr aiguille à coudre
- en sewing needle
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Definició
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca agulla de cosir, n f
- es aguja de coser, n f
- fr aiguille à coudre, n f
- pt agulha de costura, n f
- en sewing needle, n
<Grans Magatzems > Seccions > Merceria>
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agulla de màquina de cosir, n f
- es aguja de máquina de coser
- fr aiguille de machine à coudre
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Definició
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida de formatge tendre
- es ensalada de queso tierno
- fr salade de fromage tendre
- it insalata di formaggio fresco
- en fresh cheese salad
- de Salat mit mildem Käse
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ametller, n m
- ca ametla (fruit), n f sin. compl.
- ca ametla (llavor), n f sin. compl.
- ca ametler, n m sin. compl.
- ca ametlla (fruit), n f sin. compl.
- ca ametlla (llavor), n f sin. compl.
- ca ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
- ca alzina d'ametlles, n f alt. sin.
- ca ametler comú, n m alt. sin.
- ca ametlla, n f alt. sin.
- ca ametllers, n m pl alt. sin.
- ca ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
- ca ametlló (fruit), n m alt. sin.
- ca ametlló (llavor), n m alt. sin.
- ca ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
- ca almelda, n f var. ling.
- ca almeler, n m var. ling.
- ca almeller, n m var. ling.
- ca almetla, n f var. ling.
- ca almetler, n m var. ling.
- ca amaller, n m var. ling.
- ca amédola, n f var. ling.
- ca amela, n f var. ling.
- ca amelder, n m var. ling.
- ca ameler, n m var. ling.
- ca amel·ler, n m var. ling.
- ca amendula (fruit), n f var. ling.
- ca amenla, n f var. ling.
- ca amenles, n f pl var. ling.
- ca amerler, n m var. ling.
- ca armela, n f var. ling.
- ca armela (fruit), n f var. ling.
- ca armelé, n m var. ling.
- ca armeler, n m var. ling.
- ca armella (fruit), n f var. ling.
- ca atmel·ler, n m var. ling.
- ca atmetlla, n f var. ling.
- ca atmetller, n m var. ling.
- ca atmetlló (fruit tendre), n m var. ling.
- ca aumetler, n m var. ling.
- ca aumetllé, n m var. ling.
- ca encina d'amenles, n f var. ling.
- ca mel·lé, n m var. ling.
- ca mel·ler, n m var. ling.
- ca metla, n f var. ling.
- ca metler, n m var. ling.
- nc Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
- nc Amygdalus communis L. sin. compl.
- nc Amygdalus dulcis Mill. var. ling.
- nc Prunus amygdalus Batsch var. ling.
- nc Prunus communis (L.) Arcang. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ametller, n m
- ca ametla (fruit), n f sin. compl.
- ca ametla (llavor), n f sin. compl.
- ca ametler, n m sin. compl.
- ca ametlla (fruit), n f sin. compl.
- ca ametlla (llavor), n f sin. compl.
- ca ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
- ca alzina d'ametlles, n f alt. sin.
- ca ametler comú, n m alt. sin.
- ca ametlla, n f alt. sin.
- ca ametllers, n m pl alt. sin.
- ca ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
- ca ametlló (fruit), n m alt. sin.
- ca ametlló (llavor), n m alt. sin.
- ca ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
- ca almelda, n f var. ling.
- ca almeler, n m var. ling.
- ca almeller, n m var. ling.
- ca almetla, n f var. ling.
- ca almetler, n m var. ling.
- ca amaller, n m var. ling.
- ca amédola, n f var. ling.
- ca amela, n f var. ling.
- ca amelder, n m var. ling.
- ca ameler, n m var. ling.
- ca amel·ler, n m var. ling.
- ca amendula (fruit), n f var. ling.
- ca amenla, n f var. ling.
- ca amenles, n f pl var. ling.
- ca amerler, n m var. ling.
- ca armela, n f var. ling.
- ca armela (fruit), n f var. ling.
- ca armelé, n m var. ling.
- ca armeler, n m var. ling.
- ca armella (fruit), n f var. ling.
- ca atmel·ler, n m var. ling.
- ca atmetlla, n f var. ling.
- ca atmetller, n m var. ling.
- ca atmetlló (fruit tendre), n m var. ling.
- ca aumetler, n m var. ling.
- ca aumetllé, n m var. ling.
- ca encina d'amenles, n f var. ling.
- ca mel·lé, n m var. ling.
- ca mel·ler, n m var. ling.
- ca metla, n f var. ling.
- ca metler, n m var. ling.
- nc Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
- nc Amygdalus communis L. sin. compl.
- nc Amygdalus dulcis Mill. var. ling.
- nc Prunus amygdalus Batsch var. ling.
- nc Prunus communis (L.) Arcang. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca atirantar, v tr
- es atirantar, v tr
- fr tendre, v tr
- en tauten, to, v tr
- de strafen, v tr
<Enginyeria>
