Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tolerar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI trol o troll?; trolejar, trollejar o trol·lejar? 0 CRITERI trol o troll?; trolejar, trollejar o trol·lejar?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI trol o troll?; trolejar, trollejar o trol·lejar?
  • es  (trol) trol, n m
  • es  (trolejar) trolear, v tr
  • fr  (trol) troll, n m
  • fr  (trolejar) troller, v tr
  • en  (trol) troll, n
  • en  (trolejar) troll, to, v tr

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Xarxes socials>

Definició
Tant trol (nom masculí) com trolejar (verb transitiu) es consideren formes adequades, encara que corresponen a categories lèxiques diferents; en canvi, no es consideren adequades, per motius diversos, les formes *troll, *trollejar ni *trol·lejar.

- Un trol pot ser dues coses diferents:
(a) És una persona que busca generar polèmica a internet mitjançant la publicació de continguts provocatius o controvertits, sovint en forma de missatges a les xarxes socials.
(b) És el contingut deliberadament provocatiu o controvertit publicat per un trol a internet.
. En tots dos casos, l'equivalent castellà és trol; el francès, troll, i l'anglès, també troll.

- El verb trolejar fa referència a l'acció d'atacar una persona, un organisme o un fet o idea mitjançant la publicació a internet (sovint, les xarxes socials) d'un contingut deliberadament provocatiu o controvertit.
. L'equivalent castellà és trolear; el francès, troller, i l'anglès to troll.

Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Trol és una adaptació basada en la pronúncia de l'anglès troll, una forma presa amb sentit metafòric del verb de pesca to troll (en català, pescar amb curricà), que consisteix a pescar arrossegant un esquer des d'una embarcació en moviment; d'aquesta manera, es compara la publicació d'un contingut polèmic a la xarxa per a provocar els participants amb el llançament d'un esquer a mar.
. En l'adaptació al català, probablement també hi ha influït la similitud amb el substantiu d'origen nòrdic trol, associat generalment a personatges astuts i facinerosos.
(2) Trolejar és un verb derivat de trol, que és el nom adaptat en català per al significat de persona que provoca els altres a les xarxes socials; és una derivació paral·lela a casos com ara capità --> capitanejar, patró --> patronejar i tirà --> tiranejar.

En canvi, *troll, *trollejar i *trol·lejar presenten diversos inconvenients:
(1) *Troll, que és la forma anglesa original, té l'inconvenient d'induir en català a una mala pronúncia (paral·lela a moll o a toll). És considera preferible, per tant, recórrer a una adaptació de la grafia que respecti la pronúncia original.
(2) *Trollejar és un derivat de *troll, que presenta el mateix problema de pronúncia; a més, un cop acceptat trol, la grafia derivada amb doble ela deixa de tenir sentit.
(3) *Trol·lejar és un derivat del verb anglès to troll, probablement a partir de la forma de gerundi trolling. que recorre a la ela geminada per evitar la mala pronúncia indicada. Ara bé, un cop incorporada una forma des d'una altra llengua, la base per a tota la família de derivats que es creï ha de ser la forma pròpia (trol) i no altra vegada la forma original (troll). (Igual que de l'anglès football es va fer futbol i, a partir d'aquí, futbolista.)

Nota

acàcia bolera acàcia bolera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acàcia bolera, n f
  • ca  acàcia de bola, n f alt. sin.
  • ca  acàcia de para-sol, n f alt. sin.
  • ca  robínia de para-sol, n f alt. sin.
  • nc  Robinia pseudoacacia L. var. umbraculifera DC.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

armadura de llarguer armadura de llarguer

<Transports > Transport ferroviari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  armadura de llarguer, n f
  • es  armadura de larguero
  • fr  armature de brancard
  • en  sole-bar truss

<Transport ferroviari>

Definició
Estructura del llarguer sense cap element addicional.
assolellar assolellar

<Energia > Energia solar>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  assolellar, v tr
  • es  asolear
  • es  solear
  • fr  ensoleiller
  • en  expose to the sun, to

<Energia > Energia solar>

Definició
Exposar als raigs del sol.
banyegar banyegar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  banyegar, v tr
  • ca  mufar, v tr sin. compl.
  • ca  topar [contra], v prep sin. compl.
  • ca  tossar [contra], v prep sin. compl.
  • es  acornar
  • es  acornear
  • es  amorcar [el brau]
  • es  amurcar [el brau]
  • es  cornear
  • es  topetar
  • fr  cosser
  • fr  encorner
  • en  butt, to
  • en  gore, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Donar cops amb el cap, el bestiar banyut, a un objecte o una persona.
bilis bilis

<Bioquímica i biologia molecular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  bilis, n f
  • ca  còlera, n f sin. compl.
  • ca  fel, n m, f sin. compl.
  • ca  humor colèric, n m sin. compl.
  • es  bilis
  • es  hiel
  • fr  bile
  • fr  fiel
  • en  bile
  • en  gall

<Bioquímica i biologia molecular>

Definició
Líquid clar, groguenc, amargant, de densitat entre 1 008 i 1 050 i de pH al voltant de la neutralitat. Conté glucocolat i taurocolat sòdics (sals biliars), colesterol, bilirubina, moc, lecitina i electròlits. Produïda pel fetge és concentrada a la vesícula biliar i, en resposta a la secretina, abocada al duodè a través del colèdoc. És responsable de l'alcalinitat intestinal i té un paper essencial en l'absorció dels greixos: les sals biliars converteixen els àcids grassos i monoglicèrids en micel·les solubles en aigua.

Nota

  • La denominació bilis prové del llatí bilis.
  • La denominació còlera prové del grec cholé 'bilis'.
  • La denominació humor colèric s'usava antigament.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  boleres, n f pl
  • es  boleras

<Arts > Dansa>

Definició
Ball variant del bolero espanyol, practicat a Mallorca.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  boleres, n f pl
  • es  boleras

<Arts > Dansa>

Definició
Ball popular de parelles, típic de Salamanca i Burgos, acompanyat pel so d'una guitarra.
bowling [en] bowling [en]

<Esport > Esports de pilota > Bitlles > Bowling>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  bowling [en], n m
  • es  bolera
  • es  bowling
  • fr  boulodrome
  • fr  bowling
  • fr  salle de bowling
  • fr  salle de quilles
  • it  bowling
  • en  bowling alley
  • en  bowling centre
  • en  bowling lane

<Esport > Esports de pilota > Bitlles > Bowling>

Definició
Establiment públic destinat a la pràctica del bowling, que generalment comprèn diverses pistes de joc.
bowling [en] bowling [en]

<09 Esports de pilota > Bitlles > Bowling>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bowling [en], n m
  • es  bolera
  • es  bowling
  • fr  boulodrome
  • fr  bowling
  • fr  salle de bowling
  • fr  salle de quilles
  • it  bowling
  • en  bowling alley
  • en  bowling centre
  • en  bowling lane

<Esport > 09 Esports de pilota > Bitlles > Bowling>

Definició
Instal·lació esportiva coberta destinada a la pràctica del bowling, que generalment comprèn diverses pistes de joc.