Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "tolerar" dins totes les àrees temàtiques

fusta per a embalatge

<Transports > Transport marítim>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca fusta per a embalatge, n f
es abarrote
es madera para embalaje
es solera
es tabla de estiba
fr bois de fardage
fr fardage
en dunnage

<Transports > Transport marítim>

Definició

Fusta, generalment de poca qualitat, utilitzada per a aguantar i protegir la càrrega en vaixells.

golejar

<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre herba>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hoquei. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 89 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 19)
ISBN 84-7739-237-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca golejar, v tr
es golear
fr cartonner
en score a lot of goals, to

<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre herba>

Definició

Marcar, un equip, molts més gols que l'equip contrari en un partit.

golejar

<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre patins>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hoquei sobre patins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 18)
ISBN 84-7739-236-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca golejar, v tr
es golear
fr cartonner
en score a lot of goals, to

<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre patins>

Definició

Marcar, un equip, molts més gols que l'equip contrari en un partit.

golejar

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

ca golejar, v tr
es golear
fr cartonner
it segnare molti gol
en score a lot of goals, to
de abschießen

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició

Marcar molts gols a l'altre equip en un partit.

golejar

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esports aquàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/155/>

ca golejar, v tr
es golear
fr cartonner
en score a lot of goals, to

<Esport > Esports aquàtics > Waterpolo>

Definició

Marcar molts gols a un equip en el transcurs d'un partit.

herbacol

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herbacol, n f
ca card, n m sin. compl.
ca card coler, n m sin. compl.
ca card comú, n m sin. compl.
ca card d'herba, n m sin. compl.
ca card de formatjar, n m sin. compl.
ca cardigot, n m sin. compl.
ca cardolera, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca colera, n f sin. compl.
ca corona de frare, n f sin. compl.
ca herba carxofera, n f sin. compl.
ca herba de formatjar, n f sin. compl.
ca herba presonera, n f sin. compl.
ca presonera, n f sin. compl.
ca card bord, n m alt. sin.
ca card de formatger, n m alt. sin.
ca card de Maria, n m alt. sin.
ca card escarxofer, n m alt. sin.
ca card formatger, n m alt. sin.
ca cardet, n m alt. sin.
ca cardiguera, n f alt. sin.
ca carxofa, n f alt. sin.
ca carxofera borda, n f alt. sin.
ca carxofera d'espina, n f alt. sin.
ca carxofera de formatjar, n f alt. sin.
ca carxofera de presó, n f alt. sin.
ca carxofera punxenca, n f alt. sin.
ca carxofes bordes, n f pl alt. sin.
ca carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
ca escard de formatjar, n m alt. sin.
ca escardassa, n f alt. sin.
ca escardasses, n f pl alt. sin.
ca escardots, n m pl alt. sin.
ca escarxofa, n f alt. sin.
ca escarxofa borda, n f alt. sin.
ca escarxofera borda, n f alt. sin.
ca flor d'empresonar, n f alt. sin.
ca flor de fer formatges, n f alt. sin.
ca formatger, n m alt. sin.
ca herba colera, n f alt. sin.
ca herba d'empresonar, n f alt. sin.
ca herba de card, n f alt. sin.
ca herba del quall, n f alt. sin.
ca herba escarxofera, n f alt. sin.
ca penca, n f alt. sin.
ca penquera, n f alt. sin.
ca presó, n f alt. sin.
ca presoneres, n f pl alt. sin.
ca presora, n f alt. sin.
ca carcolé, n m var. ling.
ca card del terreno, n m var. ling.
ca cardets carcoles, n m pl var. ling.
ca cardo de penca, n m var. ling.
ca cats, n m pl var. ling.
ca empreoneres, n f pl var. ling.
ca gardureu, n m var. ling.
ca herba col, n f var. ling.
ca herba coler, n f var. ling.
ca herba-col, n f var. ling.
ca preó, n f var. ling.
ca preonera, n f var. ling.
ca preoneres, n f pl var. ling.
ca presor, n f var. ling.
ca pressó, n f var. ling.
nc Cynara cardunculus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.

herbacol

<Botànica>

ca herbacol, n f
ca card, n m sin. compl.
ca card coler, n m sin. compl.
ca card comú, n m sin. compl.
ca card d'herba, n m sin. compl.
ca card de formatjar, n m sin. compl.
ca cardigot, n m sin. compl.
ca cardolera, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca colera, n f sin. compl.
ca corona de frare, n f sin. compl.
ca herba carxofera, n f sin. compl.
ca herba de formatjar, n f sin. compl.
ca herba presonera, n f sin. compl.
ca presonera, n f sin. compl.
ca card bord, n m alt. sin.
ca card de formatger, n m alt. sin.
ca card de Maria, n m alt. sin.
ca card escarxofer, n m alt. sin.
ca card formatger, n m alt. sin.
ca cardet, n m alt. sin.
ca cardiguera, n f alt. sin.
ca carxofa, n f alt. sin.
ca carxofera borda, n f alt. sin.
ca carxofera d'espina, n f alt. sin.
ca carxofera de formatjar, n f alt. sin.
ca carxofera de presó, n f alt. sin.
ca carxofera punxenca, n f alt. sin.
ca carxofes bordes, n f pl alt. sin.
ca carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
ca escard de formatjar, n m alt. sin.
ca escardassa, n f alt. sin.
ca escardasses, n f pl alt. sin.
ca escardots, n m pl alt. sin.
ca escarxofa, n f alt. sin.
ca escarxofa borda, n f alt. sin.
ca escarxofera borda, n f alt. sin.
ca flor d'empresonar, n f alt. sin.
ca flor de fer formatges, n f alt. sin.
ca formatger, n m alt. sin.
ca herba colera, n f alt. sin.
ca herba d'empresonar, n f alt. sin.
ca herba de card, n f alt. sin.
ca herba del quall, n f alt. sin.
ca herba escarxofera, n f alt. sin.
ca penca, n f alt. sin.
ca penquera, n f alt. sin.
ca presó, n f alt. sin.
ca presoneres, n f pl alt. sin.
ca presora, n f alt. sin.
ca carcolé, n m var. ling.
ca card del terreno, n m var. ling.
ca cardets carcoles, n m pl var. ling.
ca cardo de penca, n m var. ling.
ca cats, n m pl var. ling.
ca empreoneres, n f pl var. ling.
ca gardureu, n m var. ling.
ca herba col, n f var. ling.
ca herba coler, n f var. ling.
ca herba-col, n f var. ling.
ca preó, n f var. ling.
ca preonera, n f var. ling.
ca preoneres, n f pl var. ling.
ca presor, n f var. ling.
ca pressó, n f var. ling.
nc Cynara cardunculus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.

herbacol

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca herbacol, n f
ca card bord, n m sin. compl.
ca card coler, n m sin. compl.
ca card d'herba, n m sin. compl.
ca card formatger, n m sin. compl.
ca carxofera borda, n f sin. compl.
ca carxofera d'espina, n f sin. compl.
ca colera, n f sin. compl.
ca herba carxofera, n f sin. compl.
ca herba colera, n f sin. compl.
ca herba de card, n f sin. compl.
ca herba pesonera, n f sin. compl.
ca pesó, n m sin. compl.
ca pesonera, n f sin. compl.
nc Cynara cardunculus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta policàrpica vivaç de la família de les compostes, semblant a la carxofera, cultivada i a vegades subespontània principalment al sud d'Europa. Les formes silvestres, ruderals, contenen l'enzim cinarasa, que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges. Les fulles, en decocció, també han estat utilitzades contra afeccions del fetge i de les vies urinàries.

juntura de sola i caixer

<Construcció>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca juntura de sola i caixer, n f
es junta de solera y cajero

<Construcció > Obres públiques>

juntura de sola i caixer

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca juntura de sola i caixer, n f
es junta de solera y cajero

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definició

Junta que es col·loca a la sola d'un canal i als seus caixers en sentit transversal, amb l'objectiu d'impermeabilitzar la secció d'unió de dos trams diferents.