Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tonada" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI deslocalització, deslocalització propera, deslocalització interior, deslocalització de tornada o relocalització? 0 CRITERI deslocalització, deslocalització propera, deslocalització interior, deslocalització de tornada o relocalització?

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI deslocalització, deslocalització propera, deslocalització interior, deslocalització de tornada o relocalització?
  • en  (deslocalització interior, relocalització) onshoring, n
  • en  (deslocalització propera) nearshore outsourcing, n
  • en  (deslocalització propera) nearshoring, n
  • en  (deslocalització) offshoring, n
  • en  (deslocalització) relocation, n
  • en  (relocalització) inshoring, n
  • en  (relocalització) reshoring, n
  • en  (relocalització) reverse offshoring, n

<Economia. Empresa > Empresa>

Definició
Tant deslocalització, com deslocalització interior, com deslocalització propera i com relocalització o deslocalització de tornada (tots, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents.

- La deslocalització és el trasllat de l'activitat o part de l'activitat d'una empresa a un lloc diferent d'on està ubicada, sovint un altre país; generalment una deslocalització es fa per a reduir costos laborals o per a tenir incentius fiscals o financers.
. L'equivalent castellà és la deslocalización; els francesos, la délocalisation, la réimplantation i la relocalisation, i els anglesos, the offshoring (només quan la deslocalització es fa a un altre país) i the relocation.

En canvi, la deslocalització interior i la deslocalització propera designen tipus específics de deslocalització:

- La deslocalització interior és la deslocalització que té lloc a una altra regió del mateix país on estava instal·lada inicialment l'empresa.
. L'equivalent castellà és el onshoring; els francesos, la délocalisation dans le pays, la délocalisation intérieure, la délocalisation interne i la délocalisation régionale, i l'anglès, the onshoring.

- La deslocalització propera és la deslocalització que té lloc a una zona propera d'on estava instal·lada inicialment l'empresa, sovint un país que fa frontera o que queda a la vora.
. Els equivalents castellans són la deslocalización cercana i la deslocalización de proximidad; els francesos, la délocalisation à proximité, la délocalisation dans un pays proche, la délocalisation de proximité i l'externalisation proche, i els anglesos, the nearshore outsourcing i the nearshoring (o near-shoring).

Finalment, la relocalització, o també deslocalització de tornada, indica un moviment de tornada d'una empresa o d'una part de l'activitat d'una empresa al seu país d'origen, després d'una etapa de deslocalització. Es pot interpretar, per tant, com una segona deslocalització que segueix el camí contrari a la primera.
. Els equivalents castellans són la deslocalización inversa i la relocalización; el francès, la relocalisation, i els anglesos, the backshoring, the inshoring, the onshoring, the reshoring i the reverse offshoring.

Nota

òrgan genital òrgan genital

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  òrgan genital, n m
  • ca  gònada, n f sin. compl.
  • es  gónada
  • es  órgano genital
  • en  genital organ
  • en  gonad

<Anatomia>

alçària d'onada alçària d'onada

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alçària d'onada, n f
  • ca  distància cresta-vall, n f sin. compl.
  • es  altura de ola
  • es  distancia cresta-valle
  • fr  creux
  • fr  hauteur de l'onde
  • fr  hauteur de la houle
  • en  height of wave
  • en  wave height

<Costes > Oceanografia>

Definició
Distància vertical entre una cresta i la vall precedent.
alçària d'onada màxima mitjana alçària d'onada màxima mitjana

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alçària d'onada màxima mitjana, n f
  • es  altura de ola máxima media

<Costes > Oceanografia>

Definició
Alçària màxima que s'espera que tindrà l'onada per a la durada mitjana de les condicions extremes de projecte.
alçària d'onada significativa alçària d'onada significativa

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alçària d'onada significativa, n f
  • es  altura de ola significante
  • fr  hauteur significative de houle
  • en  characteristic wave height
  • en  significant wave height

<Costes > Oceanografia>

Definició
Alçària mitjana del terç de les onades més altes d'un registre d'onades.
amplitud d'onada amplitud d'onada

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  amplitud d'onada, n f
  • es  amplitud de ola
  • fr  amplitude d'une vague
  • fr  amplitude de la houle
  • en  wave amplitude

<Costes > Oceanografia>

Definició
1. Magnitud del desplaçament d'una onada des d'un valor mitjà. 2. Semiamplada d'una marea en formació.3. Meitat de l'alçària de l'onada.
arment arment

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  arment, n m
  • es  manada
  • fr  manade
  • fr  troupeau
  • en  herd

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Ramat de bous o de cavalls.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzavara, n f
  • ca  agave, n f sin. compl.
  • ca  donarda, n f sin. compl.
  • ca  escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
  • ca  espigot (tija florífera), n m sin. compl.
  • ca  penquer (tija florífera), n m sin. compl.
  • ca  pita, n f sin. compl.
  • ca  pitalassa, n f sin. compl.
  • ca  pitera, n f sin. compl.
  • ca  àloe, n m alt. sin.
  • ca  atzavara de tanques, n f alt. sin.
  • ca  ballarí (flor), n m alt. sin.
  • ca  ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  donardera, n f alt. sin.
  • ca  escarxot, n m alt. sin.
  • ca  figuerassa, n f alt. sin.
  • ca  figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
  • ca  figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
  • ca  fil i agulla, n m/f alt. sin.
  • ca  guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  maguei, n m alt. sin.
  • ca  pita americana, n f alt. sin.
  • ca  pitera borda, n f alt. sin.
  • ca  piterassa, n f alt. sin.
  • ca  piteres, n f pl alt. sin.
  • ca  pitó (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  platanera borda, n f alt. sin.
  • ca  punyalera, n f alt. sin.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  agabe, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  arxavara, n f var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  atzavera, n f var. ling.
  • ca  edsabara, n f var. ling.
  • ca  espada de foc, n f var. ling.
  • ca  fil-i-agulla, n m/f var. ling.
  • ca  filiagulla, n m/f var. ling.
  • ca  pitrera, n f var. ling.
  • nc  Agave americana L.

<Botànica > agavàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzavara, n f
  • ca  donarda, n f sin. compl.
  • ca  agaves, n f pl alt. sin.
  • ca  guitarrons, n m pl alt. sin.
  • ca  maguei, n m alt. sin.
  • ca  agàvies, n f pl var. ling.
  • nc  Agave L.

<Botànica > agavàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  avalot, n m
  • es  asonada
  • fr  émeute
  • it  tumulto

<Dret>

Definició
Aplec tumultuós.