Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tord" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grívia, n f
- ca bestenaga, n f sin. compl.
- ca mabre, n m sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca pintat, n m sin. compl.
- ca sula blanqueta, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord blau, n m sin. compl.
- ca tord grívia, n m sin. compl.
- ca tord verd, n m sin. compl.
- ca xinet, n m sin. compl.
- ca crivia, n f var. ling.
- ca crívia, n f var. ling.
- ca grivia, n f var. ling.
- ca mustele, n f var. ling.
- nc Labrus bergylta
- nc Labrus berggylta var. ling.
- nc Labrus maculatus var. ling.
- es maragota
- es pinto
- es vaqueta
- fr vieille
- fr vielle
- it spingola
- it tordo
- en ballan wrasse
- en wrasse
- de Lippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grívia, n f
- ca bestenaga, n f sin. compl.
- ca mabre, n m sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca pintat, n m sin. compl.
- ca sula blanqueta, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord blau, n m sin. compl.
- ca tord grívia, n m sin. compl.
- ca tord verd, n m sin. compl.
- ca xinet, n m sin. compl.
- ca crivia, n f var. ling.
- ca crívia, n f var. ling.
- ca grivia, n f var. ling.
- ca mustele, n f var. ling.
- nc Labrus bergylta
- nc Labrus berggylta var. ling.
- nc Labrus maculatus var. ling.
- es maragota
- es pinto
- es vaqueta
- fr vieille
- fr vielle
- it spingola
- it tordo
- en ballan wrasse
- en wrasse
- de Lippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llavió, n m
- ca blava, n f sin. compl.
- ca blava [mascle], n f sin. compl.
- ca griva, n f sin. compl.
- ca llambrega, n f sin. compl.
- ca petarc, n m sin. compl.
- ca petard, n m sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca rossinyol, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca saig roquer, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord [femella], n m sin. compl.
- ca tord flassader, n m sin. compl.
- ca tord gros, n m sin. compl.
- ca blaua, n f var. ling.
- ca blaua [mascle], n f var. ling.
- ca espedarc, n m var. ling.
- ca espetarc, n m var. ling.
- ca espetard [mascle], n m var. ling.
- ca grévia, n f var. ling.
- ca llabió, n m var. ling.
- ca llebió, n m var. ling.
- ca llevió, n m var. ling.
- ca llivió, n m var. ling.
- ca lluvio, n m var. ling.
- ca mariquita, n f var. ling.
- ca petart, n m var. ling.
- ca rosinyol, n m var. ling.
- ca rossignol, n m var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca sabonero, n m var. ling.
- ca satx, n m var. ling.
- ca satx roquer, n m var. ling.
- ca tabans, n m var. ling.
- ca tord-flassader, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort-flosserè, n m var. ling.
- nc Symphodus tinca
- nc Crenilabrus pavo var. ling.
- nc Crenilabrus tinca var. ling.
- nc Labrus tinca var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) pavo var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) tinca var. ling.
- es bodión
- es peto
- es señorita
- es tordo
- fr crénilabre paon
- fr paon de mer
- it tordo pavone
- en corkwing
- en peacock wrasse
- en sea peacock
- de Bientfärbige
- de Pfauenlippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llavió, n m
- ca blava, n f sin. compl.
- ca blava [mascle], n f sin. compl.
- ca griva, n f sin. compl.
- ca llambrega, n f sin. compl.
- ca petarc, n m sin. compl.
- ca petard, n m sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca rossinyol, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca saig roquer, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord [femella], n m sin. compl.
- ca tord flassader, n m sin. compl.
- ca tord gros, n m sin. compl.
- ca blaua, n f var. ling.
- ca blaua [mascle], n f var. ling.
- ca espedarc, n m var. ling.
- ca espetarc, n m var. ling.
- ca espetard [mascle], n m var. ling.
- ca grévia, n f var. ling.
- ca llabió, n m var. ling.
- ca llebió, n m var. ling.
- ca llevió, n m var. ling.
- ca llivió, n m var. ling.
- ca lluvio, n m var. ling.
- ca mariquita, n f var. ling.
- ca petart, n m var. ling.
- ca rosinyol, n m var. ling.
- ca rossignol, n m var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca sabonero, n m var. ling.
- ca satx, n m var. ling.
- ca satx roquer, n m var. ling.
- ca tabans, n m var. ling.
- ca tord-flassader, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort-flosserè, n m var. ling.
- nc Symphodus tinca
- nc Crenilabrus pavo var. ling.
- nc Crenilabrus tinca var. ling.
- nc Labrus tinca var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) pavo var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) tinca var. ling.
- es bodión
- es peto
- es señorita
- es tordo
- fr crénilabre paon
- fr paon de mer
- it tordo pavone
- en corkwing
- en peacock wrasse
- en sea peacock
- de Bientfärbige
- de Pfauenlippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca planxeta, n f
- ca canari, n m sin. compl.
- ca petarquet, n m sin. compl.
- ca plomarenca, n f sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca roquer verd, n m sin. compl.
- ca tamborer, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord que no creix, n m sin. compl.
- ca tord roquer, n m sin. compl.
- ca plancheta, n f var. ling.
- ca plumarenca, n f var. ling.
- ca roqué, n m var. ling.
- ca roquer vert, n m var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca tambores, n m pl var. ling.
- ca temburé, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- nc Symphodus roissali
- nc Crenilabrus quinquemaculatus var. ling.
- nc Crenilabrus Roissali var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) quinquemaculatus var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) roissali var. ling.
- es planchita
- es tordo
- fr crénilabre à cinq taches
- fr crenilabre macoulé
- fr langaneu
- it tordo maculato
- en corkwing
- en five-spotted wrasse
- de Kleiner Lippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca planxeta, n f
- ca canari, n m sin. compl.
- ca petarquet, n m sin. compl.
- ca plomarenca, n f sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca roquer verd, n m sin. compl.
- ca tamborer, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord que no creix, n m sin. compl.
- ca tord roquer, n m sin. compl.
- ca plancheta, n f var. ling.
- ca plumarenca, n f var. ling.
- ca roqué, n m var. ling.
- ca roquer vert, n m var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca tambores, n m pl var. ling.
- ca temburé, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- nc Symphodus roissali
- nc Crenilabrus quinquemaculatus var. ling.
- nc Crenilabrus Roissali var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) quinquemaculatus var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) roissali var. ling.
- es planchita
- es tordo
- fr crénilabre à cinq taches
- fr crenilabre macoulé
- fr langaneu
- it tordo maculato
- en corkwing
- en five-spotted wrasse
- de Kleiner Lippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca planxeta, n f
- ca tord, n m
- ca petarquet, n m sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca roquer verd, n m sin. compl.
- ca tamborer, n m sin. compl.
- es planchita, n f
- fr crénilabre à cinq taches, n m
- fr langaneu, n m
- it tordo maculato, n m
- en five-spotted wrasse, n
- nc Symphodus roissali
<Zoologia > Peixos>
Definició
Nota
- En l'època de cria, el mascle de la planxeta té tres franges longitudinals vermelles a cada costat i la femella és tacada d'un color negrenc.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca roquer, n m
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord de Baillon, n m sin. compl.
- ca tort, n m var. ling.
- nc Symphodus bailloni
- nc Crenilabrus donovani var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) bailloni var. ling.
- es bello
- es porredano
- fr vieille
- en Baillon's wrasse
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca roquer, n m
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord de Baillon, n m sin. compl.
- ca tort, n m var. ling.
- nc Symphodus bailloni
- nc Crenilabrus donovani var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) bailloni var. ling.
- es bello
- es porredano
- fr vieille
- en Baillon's wrasse
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca tamborer, n m
- ca porquet, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- es bodion
- fr rouquié
- nc Symphodus (Crenilabrus) cinereus
<Peixos>