Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "toriscar" dins totes les àrees temàtiques
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arriscar, v tr
- es arriesgar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Va arriscar la vida per salvar dues persones que havien patit un accident de trànsit i havien quedat atrapades dins del vehicle.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arriscar-se, v intr pron
- es arriesgar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Es va arriscar a perdre tots els béns.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabassina, n f
- ca briònia, n f alt. sin.
- ca briònia (fruit), n f alt. sin.
- ca carabassa morisca, n f alt. sin.
- ca carabasser bord, n m alt. sin.
- ca carbassera borda, n f alt. sin.
- ca carbasseta, n f alt. sin.
- ca carbassí, n m alt. sin.
- ca carbassina, n f alt. sin.
- ca carbassines bordes, n f pl alt. sin.
- ca cep blanc, n m alt. sin.
- ca colobrina, n f alt. sin.
- ca nap coent, n m alt. sin.
- ca nap del diable, n m alt. sin.
- ca nap salvatge, n m alt. sin.
- ca truca, n f alt. sin.
- ca truquera, n f alt. sin.
- ca tuca, n f alt. sin.
- ca tuca blanca, n f alt. sin.
- ca britònia, n f var. ling.
- ca carbosina, n f var. ling.
- ca columbina, n f var. ling.
- ca columbrina, n f var. ling.
- ca nuez carbassina, n f var. ling.
- ca tucca blanca, n f var. ling.
- ca turca, n f var. ling.
- nc Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin
- nc Bryonia alba auct. var. ling.
- nc Bryonia dioica Jacq. var. ling.
<Botànica > cucurbitàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca clavell de moro, n m
- ca clavell de mort, n m alt. sin.
- ca clavellina morisca, n f alt. sin.
- ca clavells de moro, n m pl alt. sin.
- ca damasquina, n f alt. sin.
- ca vellutet, n m alt. sin.
- ca vellutet de jardí, n m alt. sin.
- ca vellutets, n m pl alt. sin.
- nc Tagetes patula L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca entrescar, v tr
- ca donar camí, v intr sin. compl.
- ca donar carrera, v intr sin. compl.
- ca donar pas, v intr sin. compl.
- ca trescar, v tr sin. compl.
- es triscar
- fr donner de la voie
- en set the teeth of a saw, to
<Fusteria > Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca entrescar, v tr
- es triscar
- en set, to
<Jardineria>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca entrescar, v tr
- ca donar camí, v intr sin. compl.
- ca donar carrera, v intr sin. compl.
- ca donar pas, v intr sin. compl.
- ca trescar, v tr sin. compl.
- es triscar, v tr
- fr donner de la voie, v intr
- en set the teeth of a saw, to, v intr
- eu entrama eman
<Fusteria > Tècniques i procediments>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca entrescar, v tr
- es triscar, v tr
- fr donner de la voie, v tr
- en saw set, to, v tr
- en set, to, v tr
- en upset, to, v tr
- de schränken, v tr
<Enginyeria>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estepa negra, n f
- ca mòdega, n f sin. compl.
- ca argentís, n m pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa apegalosa, n f alt. sin.
- ca estepa blanca, n f alt. sin.
- ca estepa borda, n f alt. sin.
- ca estepa borrera, n f alt. sin.
- ca estepa de la fulla llarga, n f alt. sin.
- ca estepa llimonenca, n f alt. sin.
- ca estepa llimonera, n f alt. sin.
- ca estepa mòdega, n f alt. sin.
- ca estepa morisca, n f alt. sin.
- ca estepa mosquera, n f alt. sin.
- ca estepa obscura, n f alt. sin.
- ca estepera negra, n f alt. sin.
- ca estepes, n f pl alt. sin.
- ca farigola mascle, n f alt. sin.
- ca mòdegues, n f pl alt. sin.
- ca moixera, n f alt. sin.
- ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
- ca argentis, n m pl var. ling.
- ca estépara negra, n f var. ling.
- ca estèpara negra, n f var. ling.
- ca estèpera, n f var. ling.
- ca estrepa negra, n f var. ling.
- ca mudeiu, n m var. ling.
- ca xocasapes, n m/f var. ling.
- nc Cistus monspeliensis L.
<Botànica > cistàcies>
Nota
- Mudeiu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) mudeju.
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ferro de toscar, n m
- ca tosca, n f sin. compl.
- es hierro de debastar
<Indústria > Indústria de la pell>
Definició
Nota
- Noció obsoleta.
