Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tràfec" dins totes les àrees temàtiques
<TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca escolta d'IGMP, n f
- fr filtrage IGMP, n m
- fr IGMP snooping, n m
- fr surveillance de trafic IGMP, n f
- en IGMP snooping, n
<TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estirabec, n m
- ca estirabecs, n m pl alt. sin.
- ca pèsol caputxí, n m alt. sin.
- ca pèsol mollar, n m alt. sin.
- ca pèsol tirabec, n m alt. sin.
- ca pèsols caputxins, n m pl alt. sin.
- ca tirabec, n m alt. sin.
- ca tirabecs, n m pl alt. sin.
- nc Pisum sativum L. var. macrocarpon Ser.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- El DIEC2 recull les denominacions tirabec (i estirabec) per al "pèsol d'una varietat de llegum allargassada i alada, que es menja tendre i amb tavella".
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estirabec, n m
- ca estirabecs, n m pl alt. sin.
- ca pèsol caputxí, n m alt. sin.
- ca pèsol mollar, n m alt. sin.
- ca pèsol tirabec, n m alt. sin.
- ca pèsols caputxins, n m pl alt. sin.
- ca tirabec, n m alt. sin.
- ca tirabecs, n m pl alt. sin.
- nc Pisum sativum L. var. macrocarpon Ser.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- El DIEC2 recull les denominacions tirabec (i estirabec) per al "pèsol d'una varietat de llegum allargassada i alada, que es menja tendre i amb tavella".
<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca fer passes, v intr
- ca fer passos, v intr sin. compl.
- es hacer pasos, v intr
- fr marcher, v intr
- it fare passi, v intr
- en travel, to, v intr
<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.
- ca fer passes, v intr
- ca fer passos, v intr sin. compl.
- es hacer pasos, v intr
- fr marcher, v intr
- it fare passi, v intr
- en travel, to, v intr
<Bàsquet > 06 Arbitratge > 03 Penalitzacions i intervencions>
Definició
<Indústria. Energia > Indústries manufactureres > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca filetejador | filetejadora, n m, f
- es filetero
- fr fileur
- en filleter
- en tracer
<Indústria. Energia > Indústries manufactureres > Ocupacions>
Definició
<Transports > Transport per carretera > Trànsit>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>
- ca generació de trànsit, n f
- es generación de tráfico
- fr génération de trafic
- en traffic generation
- en trip generation
<Trànsit > Circulació > Informació i previsió>
Definició
<Transports > Transport per carretera > Trànsit>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>
- ca gestió del trànsit, n f
- ca explotació viària, n f sin. compl.
- es explotación vial
- es gestión del tráfico
- fr exploitation de la route
- fr gestion du trafic
- en traffic management
<Trànsit > Circulació > Ordenació i regulació>
Definició
<Comunicació > Publicitat>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca gestió publicitària, n f
- es tráfico de anuncios, n m
- fr trafic publicitaire, n m
- en ad trafficking, n
<Comunicació > Publicitat>
Definició
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca gràfic, n m
- ca xart, n m
- es chart
- es gráfico
- en chart
<Economia > Finances > Mercats financers>
Definició
Nota
- En les coordenades del gràfic, l'abscissa es reserva per al temps o bé per al temps i el volum de contractació.
- Com més llarg és el període de temps pres en consideració, més fiable resulta el gràfic.
