Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tràmec" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gram, n m
  • ca  agram, n m sin. compl.
  • ca  peu de gallina, n m sin. compl.
  • ca  agram negre, n m alt. sin.
  • ca  agram porquí, n m alt. sin.
  • ca  dent de gos, n f alt. sin.
  • ca  gram blanc, n m alt. sin.
  • ca  gram blau, n m alt. sin.
  • ca  gram corredor, n m alt. sin.
  • ca  gram d'horta, n m alt. sin.
  • ca  gram de secà, n m alt. sin.
  • ca  gram fi, n m alt. sin.
  • ca  gram morat, n m alt. sin.
  • ca  grama, n f alt. sin.
  • ca  grama blanca, n f alt. sin.
  • ca  grama canina, n f alt. sin.
  • ca  gramet, n m alt. sin.
  • ca  panissola gram, n f alt. sin.
  • ca  peu de Crist, n m alt. sin.
  • ca  serpolla, n f alt. sin.
  • ca  grame, n m var. ling.
  • ca  gràmet, n m var. ling.
  • ca  gramo, n m var. ling.
  • ca  raminjo, n m var. ling.
  • ca  raminju, n m var. ling.
  • ca  xerpolla, n f var. ling.
  • nc  Cynodon dactylon (L.) Pers.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Raminjo és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ramindzu.
llobí llobí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llobí, n m
  • ca  llobí (llavor), n m sin. compl.
  • ca  tramús, n m sin. compl.
  • ca  tramús (llavor), n m sin. compl.
  • ca  tramusser, n m sin. compl.
  • ca  tramusset, n m sin. compl.
  • ca  tramusset (llavor), n m sin. compl.
  • ca  llobí ver, n m alt. sin.
  • ca  llobins, n m pl alt. sin.
  • ca  llupí, n m alt. sin.
  • ca  tramús blanc, n m alt. sin.
  • ca  tramusser ver, n m alt. sin.
  • ca  tramussera, n f alt. sin.
  • ca  tramussera vera, n f alt. sin.
  • ca  tramussets, n m pl alt. sin.
  • ca  tramussos, n m pl alt. sin.
  • nc  Lupinus albus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llobí, n m
  • ca  llobí (llavor), n m sin. compl.
  • ca  tramús, n m sin. compl.
  • ca  tramús (llavor), n m sin. compl.
  • ca  tramusser, n m sin. compl.
  • ca  tramusset, n m sin. compl.
  • ca  tramusset (llavor), n m sin. compl.
  • ca  llobí ver, n m alt. sin.
  • ca  llobins, n m pl alt. sin.
  • ca  llupí, n m alt. sin.
  • ca  tramús blanc, n m alt. sin.
  • ca  tramusser ver, n m alt. sin.
  • ca  tramussera, n f alt. sin.
  • ca  tramussera vera, n f alt. sin.
  • ca  tramussets, n m pl alt. sin.
  • ca  tramussos, n m pl alt. sin.
  • nc  Lupinus albus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

llobí llobí

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Glossari de sabors del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201/>

  • ca  llobí, n m
  • ca  tramús, n m
  • es  altramuz, n m
  • es  chocho, n m
  • fr  lupin, n m
  • en  lupin, n
  • en  lupin bean, n
  • en  lupine, n
  • de  Lupine, n f

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició
Llavor comestible del llobí, lenticular i groguenca.
màscara tràgica màscara tràgica

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  màscara tràgica, n f
  • en  tragic mask, n

<Art i arquitectura>

Definició
Màscara emprada pels actors de teatre de la Grècia i la Roma antigues.

Nota

  • N'hi ha múltiples variants estàndard, i mostren expressions facials serioses o tràgiques.
mètode de trames mètode de trames

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  mètode de trames, n m
  • es  método de tramas
  • fr  méthode des trames
  • it  metodo dei retini
  • en  shade method
  • de  Maschendichtemethode

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Mapes temàtics>

Definició
Representació cartogràfica, generalment mapes de coropletes, en la qual s'utilitzen diferents valors d'una trama corresponents a categories o intervals de magnituds d'una determinada variable.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
mètode de trames mètode de trames

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  mètode de trames, n m
  • es  método de tramas
  • fr  méthode des trames
  • it  metodo dei retini
  • en  shade method
  • de  Maschendichtemethode

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Mapes temàtics>

Definició
Representació cartogràfica, generalment mapes de coropletes, en la qual s'utilitzen diferents valors d'una trama corresponents a categories o intervals de magnituds d'una determinada variable.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
mètode de trames mètode de trames

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  mètode de trames, n m
  • es  método de tramas
  • fr  méthode des trames
  • it  metodo dei retini
  • en  shade method
  • de  Maschendichtemethode

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Mapes temàtics>

Definició
Representació cartogràfica, generalment mapes de coropletes, en la qual s'utilitzen diferents valors d'una trama corresponents a categories o intervals de magnituds d'una determinada variable.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
malla de pelfa bruta malla de pelfa bruta

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 4921:2002 Gèneres de punt: Conceptes bàsics: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 4921:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  malla de pelfa bruta, n f
  • ca  malla amb trama lligada per malla carregada, n f sin. compl.
  • es  mallas con trama para malla cargada
  • fr  mailles avec trame à accrochage visible
  • en  laid-in stitch
  • cod  3.02.24

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>

Definició
Conjunt format per almenys dues malles (3.02.01) de fons i un fil de trama, el qual forma una malla carregada (e), seguida a la mateixa passada per una basta que s'estén sobre una o més columnes de malles.

Nota

  • cf. ISO 8388: teixit tramat de punt per recollida; teixit acanalat tramat
malla de pelfa invisible malla de pelfa invisible

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 4921:2002 Gèneres de punt: Conceptes bàsics: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 4921:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  malla de pelfa invisible, n f
  • es  mallas de felpa invisible
  • fr  mailles avec trame à accrochage invisible
  • en  plated laid-in stitch
  • en  fleecy stitch sin. compl.
  • cod  3.02.26

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>

Definició
Conjunt format per dues malles vanisades teixides amb un fil de fons (f) i un fil d'ancoratge (g), amb incorporació d'un fil de trama que forma una malla carregada (e) amb el fil d'ancoratge seguit d'una basta (d) en la mateixa passada.

Nota

  • cf. ISO 8388: teixit de pelfa neta