Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca gola inversa, n f
es cima reversa, n f
es gola inversa, n f
es gola invertida, n f
fr corniche en doucine, n f
eu gola alderantzikatu, n
eu gola irauli, n

<Fusteria > Construccions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gram negre, n m
ca cinc-en-rama, n m sin. compl.
ca fragassa, n f sin. compl.
ca gram porquí, n m sin. compl.
ca peu de Crist, n m sin. compl.
ca agram de porc, n m alt. sin.
ca agram negre, n m alt. sin.
ca agram porquí, n m alt. sin.
ca bretuaga, n f alt. sin.
ca bretuges, n m pl alt. sin.
ca brunaga, n f alt. sin.
ca cincfulles, n m/f alt. sin.
ca cincllagues de Crist, n f alt. sin.
ca cua roja, n f alt. sin.
ca fragassa estèril, n f alt. sin.
ca fraula borda, n f alt. sin.
ca gram bord, n m alt. sin.
ca gram de porc, n m alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca lloraga, n f alt. sin.
ca mà de Crist, n f alt. sin.
ca mà de Maria, n f alt. sin.
ca maduixera borda, n f alt. sin.
ca mal-llaura, n m/f alt. sin.
ca peu de colom, n m alt. sin.
ca peu de rata, n m alt. sin.
ca peu porquí, n m alt. sin.
ca peucrist, n m alt. sin.
ca peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
ca poteta de colom, n f alt. sin.
ca cinc en rama, n m var. ling.
ca fregasa, n f var. ling.
ca fregassa, n f var. ling.
ca fresera borda, n f var. ling.
ca gram corquim, n m var. ling.
ca grum negre, n m var. ling.
ca pateta de colom, n f var. ling.
ca peu trist, n m var. ling.
ca peutrist, n m var. ling.
nc Potentilla reptans L.

<Botànica > rosàcies>

Nota

BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gram negre, n m
ca cinc-en-rama, n m sin. compl.
ca fragassa, n f sin. compl.
ca gram porquí, n m sin. compl.
ca peu de Crist, n m sin. compl.
ca agram de porc, n m alt. sin.
ca agram negre, n m alt. sin.
ca agram porquí, n m alt. sin.
ca bretuaga, n f alt. sin.
ca bretuges, n m pl alt. sin.
ca brunaga, n f alt. sin.
ca cincfulles, n m/f alt. sin.
ca cincllagues de Crist, n f alt. sin.
ca cua roja, n f alt. sin.
ca fragassa estèril, n f alt. sin.
ca fraula borda, n f alt. sin.
ca gram bord, n m alt. sin.
ca gram de porc, n m alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca lloraga, n f alt. sin.
ca mà de Crist, n f alt. sin.
ca mà de Maria, n f alt. sin.
ca maduixera borda, n f alt. sin.
ca mal-llaura, n m/f alt. sin.
ca peu de colom, n m alt. sin.
ca peu de rata, n m alt. sin.
ca peu porquí, n m alt. sin.
ca peucrist, n m alt. sin.
ca peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
ca poteta de colom, n f alt. sin.
ca cinc en rama, n m var. ling.
ca fregasa, n f var. ling.
ca fregassa, n f var. ling.
ca fresera borda, n f var. ling.
ca gram corquim, n m var. ling.
ca grum negre, n m var. ling.
ca pateta de colom, n f var. ling.
ca peu trist, n m var. ling.
ca peutrist, n m var. ling.
nc Potentilla reptans L.

<Botànica > rosàcies>

Nota

BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gram pelut, n m
ca gram vellós, n m alt. sin.
ca margall marí, n m alt. sin.
ca ordi marítim, n m alt. sin.
ca ordi salvatge, n m alt. sin.
ca trauca-sacs, n m alt. sin.
ca gram villòs, n m var. ling.
ca trauca sacs, n m var. ling.
nc Hordeum marinum Huds.
nc Hordeum maritimum Stokes var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gram pelut, n m
ca gram vellós, n m alt. sin.
ca margall marí, n m alt. sin.
ca ordi marítim, n m alt. sin.
ca ordi salvatge, n m alt. sin.
ca trauca-sacs, n m alt. sin.
ca gram villòs, n m var. ling.
ca trauca sacs, n m var. ling.
nc Hordeum marinum Huds.
nc Hordeum maritimum Stokes var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca graula, n f
es graja
fr corbeau freux
en rook
de Saatkrähe
nc Corvus frugilegus

<36.055 Ocells > Passeriformes > Còrvids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca graula, n f
es graja
fr corbeau freux
en rook
de Saatkrähe
nc Corvus frugilegus

<36.055 Ocells > Passeriformes > Còrvids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca guia de turisme, n m, f
ca guia, n m, f sin. compl.
ca guia turístic | guia turística, n m, f sin. compl.
es guía
es guía de turismo
es guía turístico
fr guide
fr guide touristique
en guide
en travel guide

<Lleure. Turisme > Ocupacions>

Definició

Persona que presta serveis d'informació a turistes, generalment en matèria cultural, artística, històrica, geogràfica o ecològica.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

ca guia de turisme, n m, f
ca guia, n m, f sin. compl.
ca guia turístic | guia turística, n m, f sin. compl.
es guía, n m, f
es guía de turismo, n m, f
es guía turístico | guía turística, n m, f
fr guide, n m, f
en guide, n
en travel guide, n
de Fremdenführer | Fremdenführerin, n m, f

<Turisme > Organització i intermediació de viatges>, <Turisme > Activitats turístiques>

Definició

Persona que s'ocupa de prestar serveis d'informació en matèria cultural, artística, històrica, geogràfica o ecològica a turistes.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

ca hodoteca, n f
es viajeteca, n f
it itineroteca, n f
en travel library, n
de Reisebibliothek, n f

<Turisme > Organització i intermediació de viatges>, <Turisme > Gestió pública del turisme > Promoció>

Definició

Centre de documentació que conté una col·lecció ordenada de llibres, guies, mapes i material audiovisual sobre viatges.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "traüll" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota

Definició

Definició

Definició