Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "traüll" dins totes les àrees temàtiques
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca implant, n m
- es agencia de viajes implant, n f
- es agencia de viajes in-plant, n f
- es implant, n f
- es inplant, n f
- fr implant, n m
- en implant, n
- en implant agency, n
- en implant travel agency, n
- en in-plant, n
- en in-plant travel agency, n
- de Implant Reisebüro, n n
- de Inplant Reisebüro, n n
<Turisme > Organització i intermediació de viatges>
Definició
<Lleure > Turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca implant, n m
- es agencia de viajes implant, n f
- es agencia de viajes in-plant, n f
- es implant, n f
- es inplant, n f
- fr implant, n m
- en implant, n
- en implant agency, n
- en implant travel agency, n
- en in-plant, n
- en in-plant travel agency, n
- de Implant Reisebüro, n n
- de Inplant Reisebüro, n n
<Lleure > Turisme>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca insuficiència pulmonar consecutiva a traumatisme
- en pulmonary insufficiency following trauma
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell respiratori>
<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <24 Esports tradicionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca línia del traure, n f
- ca línia de la banca, n f sin. compl.
- es raya del saque
<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <Esport > 24 Esports tradicionals>
Definició
Nota
- La denominació línia de la banca és exclusiva de la modalitat de llargues.
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca laceració de columna vertebral per traumatisme en el naixement
- en laceration of spine due to birth trauma
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Afeccions originades en el període perinatal>
<Ciències de la salut > Traumatologia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca lesió per moviment repetitiu, n f
- ca LMR, n f sigla
- es lesión por esfuerzo repetitivo, n f
- fr lésions dues aux mouvements répétitifs, n f pl
- fr microtraumatismes répétés, n m pl
- fr LMR, n f pl sigla
- fr RSI, n m pl sigla
- en cumulative trauma disorder, n
- en overuse injury, n
- en overuse syndrome, n
- en repetitive strain injury, n
- en repetitive-strain injury, n
- en RSI, n sigla
<Ciències de la salut > Traumatologia>
Definició
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Cardiologia>, <Nefrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca llei de Traube, n f
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Cardiologia>, <Nefrologia>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca maduixera, n f
- ca fraga (fruit), n f sin. compl.
- ca fraguera, n f sin. compl.
- ca fraula (fruit), n f sin. compl.
- ca fraulera, n f sin. compl.
- ca maduixa (fruit), n f sin. compl.
- ca maduixer, n m sin. compl.
- ca agulla, n f alt. sin.
- ca fraga, n f alt. sin.
- ca fragues, n f pl alt. sin.
- ca fraula, n f alt. sin.
- ca fraules, n f pl alt. sin.
- ca maduixa, n f alt. sin.
- ca maduixa de bosc, n f alt. sin.
- ca maduixer bord, n m alt. sin.
- ca maduixera boscana, n f alt. sin.
- ca maduixera de bosc, n f alt. sin.
- ca maduixeres, n f pl alt. sin.
- ca maduixes, n f pl alt. sin.
- ca maduixes salvatges, n f pl alt. sin.
- ca maduixetes de bosc, n f pl alt. sin.
- ca mariotxa, n f alt. sin.
- ca araca, n f var. ling.
- ca araques, n f pl var. ling.
- ca fraura, n f var. ling.
- ca fresa, n f var. ling.
- ca fruilera, n f var. ling.
- ca madoixa (fruit), n f var. ling.
- ca manduixa, n f var. ling.
- ca manduixera, n f var. ling.
- ca marioges, n f pl var. ling.
- nc Fragaria vesca L.
- nc Fragaria hortensis Duchesne var. ling.
- nc Fragaria silvestris (L.) Duchesne var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- La denominació araca (i araques) prové de l'occità, del gascó (h)araga (<FRAGA). Masclans, a Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes, 1954, recull araca a la Vall d'Aran.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca maduixera, n f
- ca fraga (fruit), n f sin. compl.
- ca fraguera, n f sin. compl.
- ca fraula (fruit), n f sin. compl.
- ca fraulera, n f sin. compl.
- ca maduixa (fruit), n f sin. compl.
- ca maduixer, n m sin. compl.
- ca agulla, n f alt. sin.
- ca fraga, n f alt. sin.
- ca fragues, n f pl alt. sin.
- ca fraula, n f alt. sin.
- ca fraules, n f pl alt. sin.
- ca maduixa, n f alt. sin.
- ca maduixa de bosc, n f alt. sin.
- ca maduixer bord, n m alt. sin.
- ca maduixera boscana, n f alt. sin.
- ca maduixera de bosc, n f alt. sin.
- ca maduixeres, n f pl alt. sin.
- ca maduixes, n f pl alt. sin.
- ca maduixes salvatges, n f pl alt. sin.
- ca maduixetes de bosc, n f pl alt. sin.
- ca mariotxa, n f alt. sin.
- ca araca, n f var. ling.
- ca araques, n f pl var. ling.
- ca fraura, n f var. ling.
- ca fresa, n f var. ling.
- ca fruilera, n f var. ling.
- ca madoixa (fruit), n f var. ling.
- ca manduixa, n f var. ling.
- ca manduixera, n f var. ling.
- ca marioges, n f pl var. ling.
- nc Fragaria vesca L.
- nc Fragaria hortensis Duchesne var. ling.
- nc Fragaria silvestris (L.) Duchesne var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- La denominació araca (i araques) prové de l'occità, del gascó (h)araga (<FRAGA). Masclans, a Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes, 1954, recull araca a la Vall d'Aran.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margall bord, n m
- ca blat de formiga, n m sin. compl.
- ca blat de gos, n m sin. compl.
- ca blat de Sant Joan, n m sin. compl.
- ca cua de rata, n f sin. compl.
- ca espigatrencat, n m sin. compl.
- ca pèl de ca, n m sin. compl.
- ca pèl de rata, n m sin. compl.
- ca blat bord, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca capellanets, n m pl alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civadella, n f alt. sin.
- ca civadeta, n f alt. sin.
- ca civadeta borda, n f alt. sin.
- ca coa d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca espigadell, n m alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca farratge, n f alt. sin.
- ca fletxes, n f pl alt. sin.
- ca forment agrest, n m alt. sin.
- ca forment bord, n m alt. sin.
- ca margall, n m alt. sin.
- ca ordi salvatge, n m alt. sin.
- ca peret (fruit), n m alt. sin.
- ca pixagós, n m alt. sin.
- ca pixagossos, n m pl alt. sin.
- ca rectorets, n m pl alt. sin.
- ca rompsac, n m alt. sin.
- ca trapa-sacs, n m alt. sin.
- ca trauca-sac, n m alt. sin.
- ca trauca-sacs, n m alt. sin.
- ca amargall, n m var. ling.
- ca civadilla, n f var. ling.
- ca coa d'ego, n f var. ling.
- ca coa d'egu, n f var. ling.
- ca espiga trencat, n m var. ling.
- ca forment areste, n m var. ling.
- ca maragall, n m var. ling.
- ca novios, n m pl var. ling.
- ca novios (fruit), n m pl var. ling.
- ca retorets, n m pl var. ling.
- ca rumpisac, n m var. ling.
- ca trapassacs, n m var. ling.
- ca trauca sacs, n m var. ling.
- ca troca-sac, n m var. ling.
- nc Hordeum murinum L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).