Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tradicional" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
  • ca  Denominació d'una sola unitat lingüística corresponent a un nom autòcton: orangutan (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació d'una sola unitat lingüística per a una espècie única en el seu gènere: estruç (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació d'una sola unitat lingüística tradicional i inequívoca: mesquer (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per analogia amb d'altres del gènere o la família: morell cap-roig (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per documentació: somorgallaire alablanc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per etimologia: sarg (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per extensió geogràfica: solraig (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per nom autòcton: quetzal (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per paral·lelisme amb altres llengües: rajada estrellada (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació motivada per paral·lelisme amb nom científic: gavina riallera (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació motivada per tradició: coiot (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per valor descriptiu: nero rosat (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per zona d'origen: calàpet verd (EXEMPLE), n m

<Zoologia>

Definició
Quan es documenten diverses denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals, es recomana escollir-ne una com a preferent.

Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.

El procés de selecció segueix dues etapes:
(1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
(2) Tria de la forma preferent.

Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:

A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA

Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
(a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
(b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
(c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)

En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.

B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS

Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
(a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
(b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
(c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
(d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
(e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
(f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)

A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:

B1. Denominacions d'espècies autòctones
(a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
(b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
(c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)

B2. Denominacions d'espècies exòtiques
Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
  • ca  Denominació d'una sola unitat lingüística corresponent a un nom autòcton: orangutan (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació d'una sola unitat lingüística per a una espècie única en el seu gènere: estruç (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació d'una sola unitat lingüística tradicional i inequívoca: mesquer (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per analogia amb d'altres del gènere o la família: morell cap-roig (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per documentació: somorgallaire alablanc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per etimologia: sarg (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per extensió geogràfica: solraig (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per nom autòcton: quetzal (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per paral·lelisme amb altres llengües: rajada estrellada (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació motivada per paral·lelisme amb nom científic: gavina riallera (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació motivada per tradició: coiot (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per valor descriptiu: nero rosat (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per zona d'origen: calàpet verd (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
Quan es documenten diverses denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals, es recomana escollir-ne una com a preferent.

Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.

El procés de selecció segueix dues etapes:
(1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
(2) Tria de la forma preferent.

Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:

A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA

Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
(a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
(b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
(c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)

En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.

B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS

Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
(a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
(b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
(c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
(d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
(e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
(f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)

A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:

B1. Denominacions d'espècies autòctones
(a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
(b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
(c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)

B2. Denominacions d'espècies exòtiques
Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats
  • ca  1 Arrel plena llatina + -ids: Centàurids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  1 Arrel plena llatina + -ids: Nòrmids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  2 Gènere masculí: Perseids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  3 Majúscula inicial en noms i adjectius: gamma-Nòrmids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  3 Majúscula inicial en noms i adjectius: Lírids d'Abril (EXEMPLE), n m pl
  • ca  4 Simplificació de i de l'arrel + -ids: Aquàrids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  5 Adaptació de grafies estranyes al català: Delfínids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  5 Adaptació de grafies estranyes al català: Escútids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  6 Adopció excepcional del nominatiu llatí: Hidrúsids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  7 Manteniment com a dos elements amb sufix al segon: Cànum Venatícids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  7 Manteniment com a dos elements amb sufix al segon: Corona Austràlids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  8 Manteniment del nom tradicional: Giacobínids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  9 Afegiment de l'adjectiu Diürn a les pluges de dia: Ariètids Diürns (EXEMPLE), n m pl

<Ciències de la Terra > Astronomia>

Definició
Les pluges de meteors, o popularment pluges d'estels, són una successió de meteors que es donen en un interval curt de temps, aparentment parteixen d'una mateixa regió del firmament i es repeteixen periòdicament. (Un meteor és un fenomen lluminós produït pel pas d'un meteoroide a través de l'atmosfera terrestre.)

Aquestes pluges de meteors es distingeixen segons el radiant (lloc d'origen en el firmament des del punt de vista de l'observador) i segons el període d'activitat.

El Consell Supervisor del TERMCAT proposa les recomanacions següents per a establir les denominacions en català de les pluges de meteors:

CRITERIS GENERALS DE LES DENOMINACIONS

1) La denominació es construeix afegint el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de la constel·lació on aparentment s'origina la pluja. Aquesta arrel s'aconsegueix traient el sufix (-ae, -i, -is, -us, -ei, -ium, -orum) de la forma de genitiu.
Ex. 1: genitiu llatí Normae --> arrel Norm- --> català Nòrmids
Ex. 2: genitiu llatí Centauri --> arrel Centaur- --> català Centàurids
Ex. 3: genitiu llatí Leonis --> arrel Leon- --> català Leònids

2) El gènere de la forma catalana és el masculí, seguint la tradició lexicogràfica catalana.
Ex.: *les Perseides --> els Perseids

3) S'escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius, tant si fan de base com si fan de complement. (En canvi, s'escriuen amb minúscula articles, preposicions, lletres gregues i noms de lletres gregues.)
Ex.: Oriònids, Coma Berenícids, Ariètids Diürns, Lírids d'Abril; α-Capricòrnids, gamma-Nòrmids

4) La i final en una arrel llatina s'elimina per evitar la duplicació en el contacte amb el sufix -ids.
Ex.: genitiu llatí Aquarii --> arrel Aquari- --> català Aquàrids (i no *Aquàriids)

5) Les grafies no pròpies del català s'adapten d'acord amb les regles generals de transcripció del llatí al català.
. s + [consonant] > es + [consonant]
Ex.: llatí Scuti --> català Escútids
. ch + a/o/u/[consonant] > c + a/o/u/[consonant] || ch[final de mot] > c || ch + e/i > qu + e/i
Ex.: llatí Chamaleontis (Chamaleont-) --> català Camaleòntids; llatí Ophiuchi (Ophiuch-) --> català Ofiúquids
. ph > f
Ex.: llatí Delphini --> Delfínids
. cc + a/o/u > c + a/o/u; bb > b; pp > p; tt > t; ll > l·l || mm, nn, rr i ss es mantenen
Ex.: llatí Puppis --> català Púpids; llatí Cassiopeia --> català Cassiopeids
. ae > e || oe > e
Ex.: llatí Caeli --> català Cèlids; llatí Phoenix --> català Fenícids
. y > i
Ex.: llatí Cygni --> català Cígnids

6) Excepcionalment, en cas que la norma de l'arrel plena pugui donar dues denominacions iguals en català, la segona es construeix sobre la forma de nominatiu llatí (i no sobre l'arrel plena).
Ex.: genitiu llatí Hydrae --> arrel Hydr- --> català Hídrids || genitiu llatí Hydri --> arrel Hydr- --> català Hidrúsids, i no *Hídrids (nominatiu llatí, Hydrus)

7) Quan el nom llatí està compost per dos elements, en català també s'escriuen com a dos elements separats; a més, el primer element té terminació de genitiu i ortografia adaptada a la pronúncia llatina i el segon afegeix el sufix -ids a l'arrel plena.
Ex.: genitiu llatí Canum Venaticorum --> arrel 2n element Venatic- -> català Cànum Venatícids
. Excepcionalment, si el genitiu del primer element acaba en -ae, la terminació en català és a.
Ex.: genitiu llatí Coronae Australis --> arrel 2n element Austral- --> català Corona Austràlids

8) En cas de pluges amb un nom tradicional que no segueix aquests criteris de denominació, el nom tradicional es pot prendre com a sinònim complementari de la denominació regular o bé com a denominació única.
Ex.: Giacobini-Zinner --> Giacobínids, com a sinònim complementari de Dracònids (<-- llatí Draconis)

9) En les pluges que ocorren de dia, s'acostuma a afegir l'adjectiu Diürn al nom de la pluja.
Ex.: llatí Arietis --> català Ariètids Diürns

Nota

  • 1. Les recomanacions exposades es basen en les regles de la Comissió 22 de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) per a les formes angleses de les pluges d'estels.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats
  • ca  1 Arrel plena llatina + -ids: Centàurids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  1 Arrel plena llatina + -ids: Nòrmids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  2 Gènere masculí: Perseids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  3 Majúscula inicial en noms i adjectius: gamma-Nòrmids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  3 Majúscula inicial en noms i adjectius: Lírids d'Abril (EXEMPLE), n m pl
  • ca  4 Simplificació de i de l'arrel + -ids: Aquàrids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  5 Adaptació de grafies estranyes al català: Delfínids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  5 Adaptació de grafies estranyes al català: Escútids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  6 Adopció excepcional del nominatiu llatí: Hidrúsids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  7 Manteniment com a dos elements amb sufix al segon: Cànum Venatícids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  7 Manteniment com a dos elements amb sufix al segon: Corona Austràlids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  8 Manteniment del nom tradicional: Giacobínids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  9 Afegiment de l'adjectiu Diürn a les pluges de dia: Ariètids Diürns (EXEMPLE), n m pl

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
Les pluges de meteors, o popularment pluges d'estels, són una successió de meteors que es donen en un interval curt de temps, aparentment parteixen d'una mateixa regió del firmament i es repeteixen periòdicament. (Un meteor és un fenomen lluminós produït pel pas d'un meteoroide a través de l'atmosfera terrestre.)

Aquestes pluges de meteors es distingeixen segons el radiant (lloc d'origen en el firmament des del punt de vista de l'observador) i segons el període d'activitat.

El Consell Supervisor del TERMCAT proposa les recomanacions següents per a establir les denominacions en català de les pluges de meteors:

CRITERIS GENERALS DE LES DENOMINACIONS

1) La denominació es construeix afegint el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de la constel·lació on aparentment s'origina la pluja. Aquesta arrel s'aconsegueix traient el sufix (-ae, -i, -is, -us, -ei, -ium, -orum) de la forma de genitiu.
Ex. 1: genitiu llatí Normae --> arrel Norm- --> català Nòrmids
Ex. 2: genitiu llatí Centauri --> arrel Centaur- --> català Centàurids
Ex. 3: genitiu llatí Leonis --> arrel Leon- --> català Leònids

2) El gènere de la forma catalana és el masculí, seguint la tradició lexicogràfica catalana.
Ex.: *les Perseides --> els Perseids

3) S'escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius, tant si fan de base com si fan de complement. (En canvi, s'escriuen amb minúscula articles, preposicions, lletres gregues i noms de lletres gregues.)
Ex.: Oriònids, Coma Berenícids, Ariètids Diürns, Lírids d'Abril; α-Capricòrnids, gamma-Nòrmids

4) La i final en una arrel llatina s'elimina per evitar la duplicació en el contacte amb el sufix -ids.
Ex.: genitiu llatí Aquarii --> arrel Aquari- --> català Aquàrids (i no *Aquàriids)

5) Les grafies no pròpies del català s'adapten d'acord amb les regles generals de transcripció del llatí al català.
. s + [consonant] > es + [consonant]
Ex.: llatí Scuti --> català Escútids
. ch + a/o/u/[consonant] > c + a/o/u/[consonant] || ch[final de mot] > c || ch + e/i > qu + e/i
Ex.: llatí Chamaleontis (Chamaleont-) --> català Camaleòntids; llatí Ophiuchi (Ophiuch-) --> català Ofiúquids
. ph > f
Ex.: llatí Delphini --> Delfínids
. cc + a/o/u > c + a/o/u; bb > b; pp > p; tt > t; ll > l·l || mm, nn, rr i ss es mantenen
Ex.: llatí Puppis --> català Púpids; llatí Cassiopeia --> català Cassiopeids
. ae > e || oe > e
Ex.: llatí Caeli --> català Cèlids; llatí Phoenix --> català Fenícids
. y > i
Ex.: llatí Cygni --> català Cígnids

6) Excepcionalment, en cas que la norma de l'arrel plena pugui donar dues denominacions iguals en català, la segona es construeix sobre la forma de nominatiu llatí (i no sobre l'arrel plena).
Ex.: genitiu llatí Hydrae --> arrel Hydr- --> català Hídrids || genitiu llatí Hydri --> arrel Hydr- --> català Hidrúsids, i no *Hídrids (nominatiu llatí, Hydrus)

7) Quan el nom llatí està compost per dos elements, en català també s'escriuen com a dos elements separats; a més, el primer element té terminació de genitiu i ortografia adaptada a la pronúncia llatina i el segon afegeix el sufix -ids a l'arrel plena.
Ex.: genitiu llatí Canum Venaticorum --> arrel 2n element Venatic- -> català Cànum Venatícids
. Excepcionalment, si el genitiu del primer element acaba en -ae, la terminació en català és a.
Ex.: genitiu llatí Coronae Australis --> arrel 2n element Austral- --> català Corona Austràlids

8) En cas de pluges amb un nom tradicional que no segueix aquests criteris de denominació, el nom tradicional es pot prendre com a sinònim complementari de la denominació regular o bé com a denominació única.
Ex.: Giacobini-Zinner --> Giacobínids, com a sinònim complementari de Dracònids (<-- llatí Draconis)

9) En les pluges que ocorren de dia, s'acostuma a afegir l'adjectiu Diürn al nom de la pluja.
Ex.: llatí Arietis --> català Ariètids Diürns

Nota

  • 1. Les recomanacions exposades es basen en les regles de la Comissió 22 de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) per a les formes angleses de les pluges d'estels.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
0 CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional) 0 CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional)

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional)
  • ca  Grup 1: aconsellador -a (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Grup 1: falb -a (EXEMPLE), adj
  • ca  Grup 1: guerxo -a (EXEMPLE), adj
  • ca  Grup 1: obstetre -a (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Grup 2: audiòleg -òloga (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Grup 2: educatiu -iva (EXEMPLE), adj
  • ca  Grup 3: cec cega (EXEMPLE), adj
  • ca  Grup 3: home anunci, dona anunci (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Grup 3: joni jònia (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Grup 3: petri pètria (EXEMPLE), adj
  • ca  Grup 3: roig roja (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Grup 4: mestre-sala, mestra-sala (EXEMPLE), n m, f

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>

Definició
El sistema tradicional en lexicografia i terminologia catalanes per a representar les formes femenines d'adjectius i noms de doble gènere consisteix a reduir-les a l'última lletra o les últimes lletres i a recollir-les a continuació de la forma masculina.

Els criteris de reducció de la forma femenina són els següents:

(Grup 1) Si la forma femenina difereix de la masculina per l'afegiment d'una a o per la substitució de la vocal final per una a, es redueix la forma femenina a una a.
Ex. 1: falb -a adj; aconsellador -a n m, f
Ex. 2: guerxo -a adj; obstetre -a n m, f

(Grup 2) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra però la forma masculina no és monosil·làbica, no hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba ni hi ha radicals diferents, es redueix la forma femenina a la terminació des de la vocal tònica.
Ex.: educatiu -iva adj; audiòleg -òloga n m, f

(Grup 3) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina és monosil·làbica, hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba o bé radicals diferents, es recull la forma femenina completa.
Ex. 1: cec cega adj; roig roja n m, f
Ex. 2: petri pètria adj; joni jònia n m, f
Ex. 3: home anunci, dona anunci n m, f

(Grup 4) En casos concrets de dificultat gràfica d'interpretació d'una forma femenina dels grups 1 o 2, es pot recollir sencera.
Ex.: mestre-sala, mestra-sala n m, f (En comptes de *mestre-sala -a-sala)

A. Avantatges del sistema tradicional
Els avantatges d'aquest sistema de representació del femení són els següents:
(1) Brevetat del conjunt de la denominació (és important, sobretot, en productes de paper).
(2) Facilitat de representació en una eina de gestió perquè fa possible utilitzar un sol camp per a la denominació.

B. Inconvenients del sistema tradicional
Els inconvenients d'aquest sistema de representació del femení són els següents:
(1) Inconvenient conceptual: Presenta les formes de cada gènere com si el concepte del gènere masculí fos el bàsic i el concepte del gènere femení en derivés.
. En els adjectius, la forma masculina i la forma femenina comparteixen tot el concepte, ja que el gènere depèn del gènere del nom antecedent, fins al punt que un adjectiu reservat a un sexe pot prendre el gènere contrari (un espècimen embarassat, una cara barbuda).
. En els noms, la forma masculina i la forma femenina comparteixen el nucli del concepte però no la totalitat, ja que cada forma té un gènere inherent.
(2) Inconvenient formal: Presenta les formes de cada gènere com si la forma masculina fos la bàsica i la forma femenina en derivés.
. La forma femenina no es crea sobre la forma masculina, sinó que totes dues es creen sobre una forma subjacent a la qual les regles de gènere atribueixen flexió masculina o flexió femenina segons el gènere de la paraula (en el cas dels noms) o bé segons el gènere de l'antecedent (en el cas dels adjectius). La identificació entre forma masculina i forma subjacent és indefensable en el cas dels noms, que ja estan marcats amb un gènere inherent.
(3) Inconvenient d'interpretació: Dificulta la interpretació de l'usuari, sobretot en el cas de denominacions sintagmàtiques.
Ex.: comissari -ària tècnic -a controlador -a (ajunta comissari tècnic controlador i comissària tècnica controladora)
(4) Inconvenient metodològic: Planteja dubtes al terminòleg en casos de solució no evident.
Ex.: hoste -essa; abat abadessa
(5) Inconvenient d'autoritat: En contra d'aquest sistema tradicional, la primera edició del diccionari normatiu de l'IEC (1995), ja va optar per escriure la forma femenina completa en els noms de doble gènere.
Ex.: professor professora

C. Conclusió: Necessitat d'un altre sistema
A la vista dels inconvenients que planteja el sistema tradicional, es proposa un nou sistema de representació de les formes femenines. (Vegeu els criteris Representació de denominacions femenines (2) i Representació de denominacions femenines (3).)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament) i Denominació femenina (3): Representació de formes no determinades pel sexe (tractament).
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominació: Representació del femení (Generalitats), en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-representacio-femeni-generalitats.pdf).
amanida grega tradicional amanida grega tradicional

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida grega tradicional
  • es  ensalada griega tradicional
  • fr  salade grecque traditionnelle
  • it  insalata greca tradizionale
  • en  traditional Greek salad
  • de  traditioneller griechischer Salat

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

autoritat tradicional autoritat tradicional

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de sociologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 95 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-03-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  autoritat tradicional, n f
  • es  autoridad tradicional
  • en  traditional authority

<Sociologia>

Definició
Autoritat basada en la legitimitat de les tradicions.
autoritat tradicional autoritat tradicional

<Ciències socials > Sociologia>, <Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
Aquesta obra és un avançament del diccionari complet, en curs d'elaboració.

  • ca  autoritat tradicional, n f
  • es  autoridad tradicional
  • fr  domination traditionnelle
  • en  traditional authority
  • en  traditional domination

<Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics>, <Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Lideratge i formes d'autoritat>

Definició
Autoritat basada en la legitimitat de les tradicions, dels costums de fa molts anys.
cultura popular cultura popular

<Ciències socials > Antropologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cultura popular, n f
  • ca  cultura tradicional, n f sin. compl.
  • es  cultura popular
  • es  cultura tradicional
  • en  popular culture
  • en  traditional culture

<Antropologia>

Definició
Conjunt de trets culturals heretats del passat i transformats per sectors socials que no participen de posicions de poder en l'estructura social.
dansa popular dansa popular

<Arts > Dansa>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  dansa popular, n f
  • ca  dansa tradicional, n f
  • es  danza popular

<Arts > Dansa>

Definició
Dansa creada i ballada pel poble.