Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "trafolla" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  trèvol, n m
  • ca  trifoli, n m sin. compl.
  • ca  trefla, n f alt. sin.
  • ca  trèfola, n f alt. sin.
  • nc  Trifolium L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

trèvol de prat trèvol de prat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  trèvol de prat, n m
  • ca  trefle, n m sin. compl.
  • ca  trèvol, n m sin. compl.
  • ca  desfeta, n f alt. sin.
  • ca  farratge bord, n m alt. sin.
  • ca  fe bord, n m alt. sin.
  • ca  fenc, n m alt. sin.
  • ca  fenc bord, n m alt. sin.
  • ca  herba de la desfeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de les desfetes, n f alt. sin.
  • ca  herbes de paller, n f pl alt. sin.
  • ca  magretes, n f pl alt. sin.
  • ca  melga, n f alt. sin.
  • ca  meligó, n m alt. sin.
  • ca  meliguell, n m alt. sin.
  • ca  trefla, n f alt. sin.
  • ca  trefla borda, n f alt. sin.
  • ca  trefla de prat, n f alt. sin.
  • ca  trèfola, n f alt. sin.
  • ca  trèfola borda, n f alt. sin.
  • ca  trèvol bord, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de flor vermella, n m alt. sin.
  • ca  trèvol pudent, n m alt. sin.
  • ca  trèvol rosa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol rosat, n m alt. sin.
  • ca  trèvol vermell, n m alt. sin.
  • ca  trifoli, n m alt. sin.
  • ca  trifoli de prat, n m alt. sin.
  • ca  trifoli dels prats, n m alt. sin.
  • ca  forratge bord, n m var. ling.
  • ca  meriguell, n m var. ling.
  • ca  miligó, n m var. ling.
  • ca  tefla, n f var. ling.
  • ca  trébol, n m var. ling.
  • ca  trebol rossa, n m var. ling.
  • ca  trèfol bord, n m var. ling.
  • ca  tréfola, n f var. ling.
  • nc  Trifolium pratense L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

trèvol de prat trèvol de prat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  trèvol de prat, n m
  • ca  trefle, n m sin. compl.
  • ca  trèvol, n m sin. compl.
  • ca  desfeta, n f alt. sin.
  • ca  farratge bord, n m alt. sin.
  • ca  fe bord, n m alt. sin.
  • ca  fenc, n m alt. sin.
  • ca  fenc bord, n m alt. sin.
  • ca  herba de la desfeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de les desfetes, n f alt. sin.
  • ca  herbes de paller, n f pl alt. sin.
  • ca  magretes, n f pl alt. sin.
  • ca  melga, n f alt. sin.
  • ca  meligó, n m alt. sin.
  • ca  meliguell, n m alt. sin.
  • ca  trefla, n f alt. sin.
  • ca  trefla borda, n f alt. sin.
  • ca  trefla de prat, n f alt. sin.
  • ca  trèfola, n f alt. sin.
  • ca  trèfola borda, n f alt. sin.
  • ca  trèvol bord, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de flor vermella, n m alt. sin.
  • ca  trèvol pudent, n m alt. sin.
  • ca  trèvol rosa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol rosat, n m alt. sin.
  • ca  trèvol vermell, n m alt. sin.
  • ca  trifoli, n m alt. sin.
  • ca  trifoli de prat, n m alt. sin.
  • ca  trifoli dels prats, n m alt. sin.
  • ca  forratge bord, n m var. ling.
  • ca  meriguell, n m var. ling.
  • ca  miligó, n m var. ling.
  • ca  tefla, n f var. ling.
  • ca  trébol, n m var. ling.
  • ca  trebol rossa, n m var. ling.
  • ca  trèfol bord, n m var. ling.
  • ca  tréfola, n f var. ling.
  • nc  Trifolium pratense L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

trèvol de prat trèvol de prat

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  trèvol de prat, n m
  • ca  farratge bord, n m sin. compl.
  • ca  herba de la desfeta, n f sin. compl.
  • ca  meligó, n m sin. compl.
  • ca  miligó, n m sin. compl.
  • ca  trefle, n m sin. compl.
  • ca  trèfola, n m sin. compl.
  • ca  trèvol, n m sin. compl.
  • ca  trifoli, n m sin. compl.
  • nc  Trifolium pratense

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies, de fulles més o menys peloses i folíols el·líptics, que es fa en prats humits i indrets frescals costaners i de muntanya, a tot Catalunya i també al País Valencià i a les Illes. La part aèria, en infusió i aplicada en compreses és vulnerària i ha estat emprada contra les cataractes.
trèvol estrellat trèvol estrellat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  trèvol estrellat, n m
  • ca  corona de Crist, n f sin. compl.
  • ca  herba de capsot, n f sin. compl.
  • ca  capsoti, n m alt. sin.
  • ca  estreles, n f pl alt. sin.
  • ca  fragassa borda, n f alt. sin.
  • ca  herba de capsigrany, n f alt. sin.
  • ca  herba de capsoti, n f alt. sin.
  • ca  trèfola estrellada, n f alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  herba de capserigany, n f var. ling.
  • ca  trébol estrellat, n m var. ling.
  • ca  trèvol estel·lat, n m var. ling.
  • nc  Trifolium stellatum L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • La denominació capsoti (i herba de capsoti) està formada a partir del nom d'ocell capsot 'capsigrany' amb el sufix augmentatiu -oti, habitual a Menorca. Aquest sufix apareix també, per exemple, en les denominacions cugoti i frare cugoti (augmentatiu de cugot), aplicades a Arisarum vulgare.
trèvol estrellat trèvol estrellat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  trèvol estrellat, n m
  • ca  corona de Crist, n f sin. compl.
  • ca  herba de capsot, n f sin. compl.
  • ca  capsoti, n m alt. sin.
  • ca  estreles, n f pl alt. sin.
  • ca  fragassa borda, n f alt. sin.
  • ca  herba de capsigrany, n f alt. sin.
  • ca  herba de capsoti, n f alt. sin.
  • ca  trèfola estrellada, n f alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  herba de capserigany, n f var. ling.
  • ca  trébol estrellat, n m var. ling.
  • ca  trèvol estel·lat, n m var. ling.
  • nc  Trifolium stellatum L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • La denominació capsoti (i herba de capsoti) està formada a partir del nom d'ocell capsot 'capsigrany' amb el sufix augmentatiu -oti, habitual a Menorca. Aquest sufix apareix també, per exemple, en les denominacions cugoti i frare cugoti (augmentatiu de cugot), aplicades a Arisarum vulgare.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  tragella, n f
  • es  traílla

<Construcció>

Definició
Recollidor o caixó obert per un costat que, arrossegat per una o dues haveries, serveix per a llevar les desigualtats que presenta un terreny fluix.
tragella tragella

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  tragella, n f
  • es  arrobadera
  • es  traílla
  • es  trilla
  • fr  pelle à terre
  • it  ruspa trainata
  • en  earth scoop
  • de  Erdschaufel

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Caixó obert per un costat que, arrossegat o empès, de manera que l'obertura resti al davant, serveix, bàsicament, per a llevar les desigualtats d'un terreny.
tragella tragella

<Maquinària agrícola>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  tragella, n f
  • es  arrobadera
  • es  traílla
  • fr  pelle à terre
  • it  ruspa trainata
  • en  earth scoop
  • de  Erdschaufel

<Indústria > Indústria mecànica > Maquinària agrícola>

tragella tragella

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  tragella, n f
  • es  traílla
  • en  towed grader
  • en  tractor-drawn grader

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Element remolcat emprat per a recollir la terra sobrant en un indret i anar-la distribuint en indrets on manca, per tal que el terreny resti anivellat.

Generalment és un bastidor recolzat en el capçal tractor i en l'eix portant del darrere, llarg i molt alt, del centre del qual penja una gran caixa que es pot obrir més o menys per la part del dessota. L'obertura presenta un caire d'atac, orientat cap a la part frontal del vehicle, que es pot regular en altura respecte del sòl, així com també es pot regular l'obertura de la caixa, tot mitjançant un sistema de cilindres hidràulics. En les operacions de descàrrega del material transportat a la caixa, un ejector situat al darrere de la caixa empenta la terra cap a l'exterior, de manera que també s'encarrega de les tasques d'extensió del material. Forma part d'una mototragella.