Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranya blanca, n f
ca aranya, n f sin. compl.
ca aranya capçuda, n f sin. compl.
ca aranya de cap negre, n f sin. compl.
ca aranya de fang, n f sin. compl.
ca aranya fragata, n f sin. compl.
ca aranya monja, n f sin. compl.
ca aranya negra, n f sin. compl.
ca aranya sardinera, n f sin. compl.
ca aranya vera, n f sin. compl.
ca aranyeta, n f sin. compl.
ca aranyol, n m sin. compl.
ca aranyot, n m sin. compl.
ca dragó, n m sin. compl.
ca dragons, n m pl sin. compl.
ca espasenc, n m sin. compl.
ca espasenca, n f sin. compl.
ca espasencs, n m pl sin. compl.
ca pinça, n f sin. compl.
ca pinxa, n f sin. compl.
ca salamó, n m sin. compl.
ca aranéola, n f var. ling.
ca aranya vera, n f var. ling.
ca arañya-blanca, n f var. ling.
ca arañya-monja, n f var. ling.
ca arañyol, n m var. ling.
ca drago, n m var. ling.
ca escorpión, n m var. ling.
ca nadela, n f var. ling.
ca peje aranya, n m var. ling.
ca salomó, n m var. ling.
nc Trachinus draco
es araña
es araña blanca
es dragón
es escorpión
fr grand vive
fr grande vive
fr petite vive
it tracina vipera
en greater weever
en grow-foot
de Hahnepoot

<Peixos > Traquínids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València

- aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona

- aranya (INVPESQ6): Castelló

- aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca

- aranya blanca (DELC): Balears

- aranya blanca (EMMDENIA): Dénia

- aranya blanca (FAUNAICT): Menorca

- aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca

- aranya fragata (DELC): Balears

- aranya monja (DCVB-E): Mallorca

- aranya monja (DELC): Balears

- aranya negra (DELC): Balears

- aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell

- aranya vera (DCVB-E): València

- aranya vera (DELC): Balears

- aranya vera (EMMDENIA): Dénia

- arañya-blanca (RPCE3): Eivissa

- arañya-monja (RPCE3): Mallorca

- aranyeta (EMMDENIA): Dénia

- aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca

- arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca

- aranyot (EMMDENIA): Dénia

- dragó (AGUILO): Menorca

- dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona

- dragó (FAUNAICT): Menorca

- dragó (RPCE3): Menorca

- dragons (RANDA11): Menorca

- espasencs (DCVB-E): Blanes

- pinça (JLLE): Pollença

- pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells

- salamó (DELC): Balear

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranya blanca, n f
ca aranya, n f sin. compl.
ca aranya capçuda, n f sin. compl.
ca aranya de cap negre, n f sin. compl.
ca aranya de fang, n f sin. compl.
ca aranya fragata, n f sin. compl.
ca aranya monja, n f sin. compl.
ca aranya negra, n f sin. compl.
ca aranya sardinera, n f sin. compl.
ca aranya vera, n f sin. compl.
ca aranyeta, n f sin. compl.
ca aranyol, n m sin. compl.
ca aranyot, n m sin. compl.
ca dragó, n m sin. compl.
ca dragons, n m pl sin. compl.
ca espasenc, n m sin. compl.
ca espasenca, n f sin. compl.
ca espasencs, n m pl sin. compl.
ca pinça, n f sin. compl.
ca pinxa, n f sin. compl.
ca salamó, n m sin. compl.
ca aranéola, n f var. ling.
ca aranya vera, n f var. ling.
ca arañya-blanca, n f var. ling.
ca arañya-monja, n f var. ling.
ca arañyol, n m var. ling.
ca drago, n m var. ling.
ca escorpión, n m var. ling.
ca nadela, n f var. ling.
ca peje aranya, n m var. ling.
ca salomó, n m var. ling.
nc Trachinus draco
es araña
es araña blanca
es dragón
es escorpión
fr grand vive
fr grande vive
fr petite vive
it tracina vipera
en greater weever
en grow-foot
de Hahnepoot

<Peixos > Traquínids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València

- aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona

- aranya (INVPESQ6): Castelló

- aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca

- aranya blanca (DELC): Balears

- aranya blanca (EMMDENIA): Dénia

- aranya blanca (FAUNAICT): Menorca

- aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca

- aranya fragata (DELC): Balears

- aranya monja (DCVB-E): Mallorca

- aranya monja (DELC): Balears

- aranya negra (DELC): Balears

- aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell

- aranya vera (DCVB-E): València

- aranya vera (DELC): Balears

- aranya vera (EMMDENIA): Dénia

- arañya-blanca (RPCE3): Eivissa

- arañya-monja (RPCE3): Mallorca

- aranyeta (EMMDENIA): Dénia

- aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca

- arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca

- aranyot (EMMDENIA): Dénia

- dragó (AGUILO): Menorca

- dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona

- dragó (FAUNAICT): Menorca

- dragó (RPCE3): Menorca

- dragons (RANDA11): Menorca

- espasencs (DCVB-E): Blanes

- pinça (JLLE): Pollença

- pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells

- salamó (DELC): Balear

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arrabassar, v tr
ca rapir, v tr sin. compl.
es arrebatar
es rapiñar

Definició

Prendre violentament {alguna cosa} a algú.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: El lladre fou enxampat per un agent de paisà mentre intentava arrabassar la bossa a una senyora.

Ex.: L'acusaren de rapir objectes de valor a nombrosos turistes.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca arrossegall, n m
es arrastre
fr jouet à traîner
en pull along toy
en pull toy

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Jocs i joguines>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de jocs i joguines [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/4/>

ca arrossegall, n m
es arrastre
fr jouet a traîner
en pull along toy
en pull toy

Definició

Joguina que s'arrossega per mitjà d'un mànec o un cordill.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'atletisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/19/>

ca arrossegar, v tr
es arrastrar
fr traîner
en trail, to

<Esport > Atletisme>

Definició

Passar el peu o la cama per l'exterior de la tanca o l'obstacle i més avall de la seva línia de prolongació.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arrossegar, v tr
es arrastrar, v tr
fr traîner, v tr
en drag, to, v tr
de mitreiβeisen, v tr

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca arrossegar, v tr
es arrastrar
fr traîner
en trail, to

<Esport > 03 Atletisme>

Definició

Passar el peu o la cama per l'exterior de la tanca o l'obstacle i més avall de la seva línia de prolongació.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca arrossegar el dit, v intr
es arrastrar el dedo, v intr
es deslizar el dedo, v intr
fr faire glisser le doigt, v intr
fr laisser traîner le doigt, v intr
fr traîner le doigt, v intr
en drag finger, to, v tr

<Informàtica>

Definició

Desplaçar la punta del dit per la pantalla, en qualsevol direcció, exercint-hi una certa pressió i sense perdre el contacte amb la superfície.

Nota

Generalment s'arrossega el dit per la pantalla d'un dispositiu per desbloquejar-lo quan està en mode d'estalvi. Arrossegar el dit fent pressió sobre un element (és a dir, arrossegar l'element) sol servir per a moure'l de lloc.
Sovint també s'utilitza la forma fer lliscar el dit per a designar aquest concepte, per bé que estrictament designa una altra acció.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica dels dispositius mòbils [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/171>

ca arrossegar el dit, v intr
es arrastrar el dedo, v intr
es deslizar el dedo, v intr
fr faire glisser le doigt, v intr
fr laisser traîner le doigt, v intr
fr traîner le doigt, v intr
en drag finger, to, v intr

Definició

Desplaçar la punta del dit per la pantalla, en qualsevol direcció, exercint-hi una certa pressió i sense perdre el contacte amb la superfície.

Nota

Generalment s'arrossega el dit per la pantalla d'un dispositiu per desbloquejar-lo quan està en mode d'estalvi. Arrossegar el dit fent pressió sobre un element (és a dir, arrossegar l'element) sol servir per a moure'l de lloc.
Sovint també s'utilitza la forma fer lliscar el dit per a designar aquest concepte, per bé que estrictament designa una altra acció.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "traginar" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota