Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "traguejar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI trol o troll?; trolejar, trollejar o trol·lejar? 0 CRITERI trol o troll?; trolejar, trollejar o trol·lejar?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI trol o troll?; trolejar, trollejar o trol·lejar?
  • es  (trol) trol, n m
  • es  (trolejar) trolear, v tr
  • fr  (trol) troll, n m
  • fr  (trolejar) troller, v tr
  • en  (trol) troll, n
  • en  (trolejar) troll, to, v tr

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Xarxes socials>

Definició
Tant trol (nom masculí) com trolejar (verb transitiu) es consideren formes adequades, encara que corresponen a categories lèxiques diferents; en canvi, no es consideren adequades, per motius diversos, les formes *troll, *trollejar ni *trol·lejar.

- Un trol pot ser dues coses diferents:
(a) És una persona que busca generar polèmica a internet mitjançant la publicació de continguts provocatius o controvertits, sovint en forma de missatges a les xarxes socials.
(b) És el contingut deliberadament provocatiu o controvertit publicat per un trol a internet.
. En tots dos casos, l'equivalent castellà és trol; el francès, troll, i l'anglès, també troll.

- El verb trolejar fa referència a l'acció d'atacar una persona, un organisme o un fet o idea mitjançant la publicació a internet (sovint, les xarxes socials) d'un contingut deliberadament provocatiu o controvertit.
. L'equivalent castellà és trolear; el francès, troller, i l'anglès to troll.

Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Trol és una adaptació basada en la pronúncia de l'anglès troll, una forma presa amb sentit metafòric del verb de pesca to troll (en català, pescar amb curricà), que consisteix a pescar arrossegant un esquer des d'una embarcació en moviment; d'aquesta manera, es compara la publicació d'un contingut polèmic a la xarxa per a provocar els participants amb el llançament d'un esquer a mar.
. En l'adaptació al català, probablement també hi ha influït la similitud amb el substantiu d'origen nòrdic trol, associat generalment a personatges astuts i facinerosos.
(2) Trolejar és un verb derivat de trol, que és el nom adaptat en català per al significat de persona que provoca els altres a les xarxes socials; és una derivació paral·lela a casos com ara capità --> capitanejar, patró --> patronejar i tirà --> tiranejar.

En canvi, *troll, *trollejar i *trol·lejar presenten diversos inconvenients:
(1) *Troll, que és la forma anglesa original, té l'inconvenient d'induir en català a una mala pronúncia (paral·lela a moll o a toll). És considera preferible, per tant, recórrer a una adaptació de la grafia que respecti la pronúncia original.
(2) *Trollejar és un derivat de *troll, que presenta el mateix problema de pronúncia; a més, un cop acceptat trol, la grafia derivada amb doble ela deixa de tenir sentit.
(3) *Trol·lejar és un derivat del verb anglès to troll, probablement a partir de la forma de gerundi trolling. que recorre a la ela geminada per evitar la mala pronúncia indicada. Ara bé, un cop incorporada una forma des d'una altra llengua, la base per a tota la família de derivats que es creï ha de ser la forma pròpia (trol) i no altra vegada la forma original (troll). (Igual que de l'anglès football es va fer futbol i, a partir d'aquí, futbolista.)

Nota

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  afranquir, v tr
  • ca  franquejar, v tr sin. compl.
  • ca  manumetre, v tr sin. compl.
  • es  franquear
  • es  liberar
  • es  libertar
  • es  manumitir

<Dret civil>

Definició
Fer franc o lliure {qui és esclau o serf}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Si un hebreu decideix afranquir un serf cristià, l'haurà d'alliberar segons la dignitat dels ciutadans romans.

    Ex.: Franquejaren alguns esclaus per a allistar-los a la milícia.

    Ex.: En manumetre un esclau, aquest esdevé ciutadà romà.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  afranquir, v tr
  • ca  franquejar, v tr sin. compl.
  • es  franquear
  • es  liberar

<Dret>

Definició
Alliberar {d'un jou o d'una càrrega}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El sobirà afranquí els vilatans del dret feudal.

    Ex.: A partir del 2001, l'Estat franqueja els joves del servei militar.
albellatge fasciculat albellatge fasciculat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge fasciculat, n m
  • ca  albellatge pelut, n m alt. sin.
  • ca  albellatge violaci, n m alt. sin.
  • ca  botriòcloa, n f alt. sin.
  • ca  dicàntium, n m alt. sin.
  • ca  espart de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  tall de destral, n m alt. sin.
  • ca  traiguera, n f alt. sin.
  • ca  alballage pelut, n m var. ling.
  • ca  tall d'astral, n m var. ling.
  • nc  Dichanthium ischaemum (L.) Roberty
  • nc  Andropogon ischaemum L. sin. compl.
  • nc  Bothriochloa ischaemum (L.) Keng sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

albellatge fasciculat albellatge fasciculat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge fasciculat, n m
  • ca  albellatge pelut, n m alt. sin.
  • ca  albellatge violaci, n m alt. sin.
  • ca  botriòcloa, n f alt. sin.
  • ca  dicàntium, n m alt. sin.
  • ca  espart de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  tall de destral, n m alt. sin.
  • ca  traiguera, n f alt. sin.
  • ca  alballage pelut, n m var. ling.
  • ca  tall d'astral, n m var. ling.
  • nc  Dichanthium ischaemum (L.) Roberty
  • nc  Andropogon ischaemum L. sin. compl.
  • nc  Bothriochloa ischaemum (L.) Keng sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

amarguejar amarguejar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  amarguejar, v intr
  • ca  amargotejar, v intr sin. compl.
  • es  amargar
  • fr  être un peu amer

<Procediments culinaris > Alteració dels productes>

Definició
Tenir, una menja, un punt d'amarg.
baguejar baguejar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  baguejar, v tr/prep

<Pesca>

Definició
Calar palangres o armallades fent bagues.
bloguejar bloguejar

<Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  bloguejar, v intr
  • es  bloguear, v intr
  • fr  bloguer, v intr
  • en  blog, to, v intr
  • en  weblog, to, v intr

<Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>

Definició
Escriure regularment en un blog.
bruguera bruguera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bruguera, n f
  • ca  brugar, n m sin. compl.
  • ca  bruguerar, n f sin. compl.
  • ca  bruguerolar, n m sin. compl.
  • es  brezal, n m
  • fr  bruyère, n f
  • en  heathland, n

<Enginyeria forestal>

bruguerar bruguerar

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  bruguerar, n m
  • ca  bruguera, n f sin. compl.
  • es  brezal
  • fr  bruyère
  • en  heather

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Bosquina més o menys alta dominada pels brucs.