Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "trasp�s" dins totes les àrees temàtiques
<Física>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI any de traspàs, any bixest o any bissextil?
- es año bisiesto, n m
- fr année bissextile, n f
- it anno bisestile, n m
- pt ano bissexto, n m
- en leap year, n
<Física>
Definició
Pel que fa a les formes any de traspàs i any bixest, es consideren formes principals, pels motius següents:
(1) Estan ben formades:
- any de traspàs és una creació moderna, potser per la idea que és un any al qual es traspassen les restes de dies acumulades en anys anteriors;
- any bixest és una evolució històrica de l'adjectiu llatí bisextus ('dues vegades sis'), referit al dia de més d'aquests anys, que s'afegia al sisè dia de les calendes de març (l'últim dia del calendari romà) i era, doncs, un segon dia sis.
(2) Estan recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (el qual posa la informació a any de traspàs i remet any bixest a any de traspàs).
(3) Tenen un ús extens, tant en textos d'especialitat com en textos de divulgació.
(4) Tenen un abast territorial una mica diferent, ja que any de traspàs s'utilitza sobretot en català central i, en canvi, any bixest és una forma amb una distribució més àmplia pel domini del català.
En canvi, any bissextil, tot i tenir un origen paral·lel a any bixest (deriva de l'adjectiu llatí bisextiils, amb el mateix significat que bisextus), té valor de forma secundària pels motius següents:
(1) El diccionari normatiu la recull com a variant de la forma any bixest.
(2) Té un nombre d'ocurrències força menor que any de traspàs i any bixest en els textos d'especialitat i en els textos divulgatius.
Finalment, pel que fa a la pronúncia, convé destacar que la x de any bixest es pronuncia com una postalveolar fricativa sorda (és a dir, igual que clixé o guixaire) i que any bissextil és una paraula aguda, amb accent tònic a l'última síl·laba (d'acord amb la pronúncia del llatí bisextilis).
Un any de traspàs o un any bixest, o també any bissextil, és un any que té una durada de 366 dies, és a dir un dia més que els altres anys, el qual se situa al final del febrer.
Nota
- 1. Són anys de traspàs tots els anys que són múltiples de quatre, excepte alguns dels que acaben en dos zeros. En aquest cas, cal tenir en compte les dues primeres xifres de l'any: si són un múltiple de quatre (com en el cas de 2000), és un any de traspàs; si no són un múltiple de quatre (com en el cas de 1900), és un any convencional.
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de any bixest al Cercaterm, i també el document de criteri original, Any de traspàs, any bixest o any bissextil?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/any-traspas-any-bixest-o-any-bissextil).
<Arts>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI parament, parament de trampes, parament fotogràfic, fotoparament, parany fotogràfic, fotoparany, càmera parany o trampeig?
- es (0. parament) colocación de trampas, n f
- es (0. parament) instalación de trampas, n f
- es (0. parament) trampeo, n m
- es (1. parament fotogràfic) colocación de fototrampas, n f
- es (1. parament fotogràfic) fototrampeo, n m
- es (1. parament fotogràfic) instalación de trampas fotográficas, n f
- es (1. parament fotogràfic) trampeo fotográfico, n m
- es (2. parany fotogràfic) cámara de rastreo, n f
- es (2. parany fotogràfic) cámara trampa, n f
- fr (0. parament) installation de pièges, n f
- fr (0. parament) piégeage, n m
- fr (1. parament fotogràfic) installation de pièges photographiques, n f
- fr (1. parament fotogràfic) piègeage photographique, n m
- fr (2. parany fotogràfic) caméra piège, n f
- fr (2. parany fotogràfic) photopiège, n f
- fr (2. parany fotogràfic) piège photographique, n m
- en (0. parament) placing of traps, n
- en (0. parament) trapping, n
- en (1. parament fotogràfic) phototrapping, n
- en (2. parany fotogràfic) camera trap, n
- en (2. parany fotogràfic) photo trap, n
- en (2. parany fotogràfic) trail camera, n
<Arts > Fotografia>
Definició
- El parament, o el sinònim complementari parament de trampes, consisteix a distribuir paranys en una zona determinada per detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, generalment amb l'objectiu de mantenir-les sota control. Es tracta d'una tècnica de gestió de poblacions animals, especialment de control de plagues.
. Els equivalents castellans són colocación de trampas, instalación de trampas i trampeo; els francesos, installation de pièges i piégeage, i els anglesos, placing of traps i trapping.
En canvi, *trampeig no es considera una forma adequada, perquè el verb trampejar té el sentit de capejar una situació o de sortir-se'n, i no de posar trampes.
- El parament fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparament, consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per detectar-hi la presència d'espècies i fer-ne el seguiment. Es tracta d'una tècnica d'estudi de la fauna, que també es pot fer servir per a seguir el bestiar i per a rastrejar peces de caça.
. Els equivalents castellans són colocación de fototrampas, fototrampeo, instalación de trampas fotográficas i trampeo fotográfico; els francesos són installation de pièges photographiques i piègeage photographique, i l'anglès, phototrapping.
- El parany fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparany, és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d'alimentació, un sistema de detecció (que pot ser un feix de rajos infrarojos, un sensor de moviments o un sensor de temperatura) i un atraient, que s'utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana; generalment, s'utilitzen càmeres sensibles a la llum infraroja.
. El sinònim complementari càmera parany s'aplica especialment als dispositius compactes integrats amb la càmera fotogràfica en una mateixa estructura.
. Els equivalents castellans són cámara de rastreo i cámara trampa; els francesos, caméra piège, photopiège i piège photographique, i els anglesos, camera trap, photo trap i trail camera.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de parament, parament fotogràfic i parany fotogràfic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Trampejar no és parar trampes, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/317/).
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI parament, parament de trampes, parament fotogràfic, fotoparament, parany fotogràfic, fotoparany, càmera parany o trampeig?
- es (0. parament) colocación de trampas, n f
- es (0. parament) instalación de trampas, n f
- es (0. parament) trampeo, n m
- es (1. parament fotogràfic) colocación de fototrampas, n f
- es (1. parament fotogràfic) fototrampeo, n m
- es (1. parament fotogràfic) instalación de trampas fotográficas, n f
- es (1. parament fotogràfic) trampeo fotográfico, n m
- es (2. parany fotogràfic) cámara de rastreo, n f
- es (2. parany fotogràfic) cámara trampa, n f
- fr (0. parament) installation de pièges, n f
- fr (0. parament) piégeage, n m
- fr (1. parament fotogràfic) installation de pièges photographiques, n f
- fr (1. parament fotogràfic) piègeage photographique, n m
- fr (2. parany fotogràfic) caméra piège, n f
- fr (2. parany fotogràfic) photopiège, n f
- fr (2. parany fotogràfic) piège photographique, n m
- en (0. parament) placing of traps, n
- en (0. parament) trapping, n
- en (1. parament fotogràfic) phototrapping, n
- en (2. parany fotogràfic) camera trap, n
- en (2. parany fotogràfic) photo trap, n
- en (2. parany fotogràfic) trail camera, n
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>
Definició
- El parament, o el sinònim complementari parament de trampes, consisteix a distribuir paranys en una zona determinada per detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, generalment amb l'objectiu de mantenir-les sota control. Es tracta d'una tècnica de gestió de poblacions animals, especialment de control de plagues.
. Els equivalents castellans són colocación de trampas, instalación de trampas i trampeo; els francesos, installation de pièges i piégeage, i els anglesos, placing of traps i trapping.
En canvi, *trampeig no es considera una forma adequada, perquè el verb trampejar té el sentit de capejar una situació o de sortir-se'n, i no de posar trampes.
- El parament fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparament, consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per detectar-hi la presència d'espècies i fer-ne el seguiment. Es tracta d'una tècnica d'estudi de la fauna, que també es pot fer servir per a seguir el bestiar i per a rastrejar peces de caça.
. Els equivalents castellans són colocación de fototrampas, fototrampeo, instalación de trampas fotográficas i trampeo fotográfico; els francesos són installation de pièges photographiques i piègeage photographique, i l'anglès, phototrapping.
- El parany fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparany, és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d'alimentació, un sistema de detecció (que pot ser un feix de rajos infrarojos, un sensor de moviments o un sensor de temperatura) i un atraient, que s'utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana; generalment, s'utilitzen càmeres sensibles a la llum infraroja.
. El sinònim complementari càmera parany s'aplica especialment als dispositius compactes integrats amb la càmera fotogràfica en una mateixa estructura.
. Els equivalents castellans són cámara de rastreo i cámara trampa; els francesos, caméra piège, photopiège i piège photographique, i els anglesos, camera trap, photo trap i trail camera.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de parament, parament fotogràfic i parany fotogràfic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Trampejar no és parar trampes, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/317/).
<Medi ambient>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI parament, parament de trampes, parament fotogràfic, fotoparament, parany fotogràfic, fotoparany, càmera parany o trampeig?
- es (0. parament) colocación de trampas, n f
- es (0. parament) instalación de trampas, n f
- es (0. parament) trampeo, n m
- es (1. parament fotogràfic) colocación de fototrampas, n f
- es (1. parament fotogràfic) fototrampeo, n m
- es (1. parament fotogràfic) instalación de trampas fotográficas, n f
- es (1. parament fotogràfic) trampeo fotográfico, n m
- es (2. parany fotogràfic) cámara de rastreo, n f
- es (2. parany fotogràfic) cámara trampa, n f
- fr (0. parament) installation de pièges, n f
- fr (0. parament) piégeage, n m
- fr (1. parament fotogràfic) installation de pièges photographiques, n f
- fr (1. parament fotogràfic) piègeage photographique, n m
- fr (2. parany fotogràfic) caméra piège, n f
- fr (2. parany fotogràfic) photopiège, n f
- fr (2. parany fotogràfic) piège photographique, n m
- en (0. parament) placing of traps, n
- en (0. parament) trapping, n
- en (1. parament fotogràfic) phototrapping, n
- en (2. parany fotogràfic) camera trap, n
- en (2. parany fotogràfic) photo trap, n
- en (2. parany fotogràfic) trail camera, n
<Medi ambient>
Definició
- El parament, o el sinònim complementari parament de trampes, consisteix a distribuir paranys en una zona determinada per detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, generalment amb l'objectiu de mantenir-les sota control. Es tracta d'una tècnica de gestió de poblacions animals, especialment de control de plagues.
. Els equivalents castellans són colocación de trampas, instalación de trampas i trampeo; els francesos, installation de pièges i piégeage, i els anglesos, placing of traps i trapping.
En canvi, *trampeig no es considera una forma adequada, perquè el verb trampejar té el sentit de capejar una situació o de sortir-se'n, i no de posar trampes.
- El parament fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparament, consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per detectar-hi la presència d'espècies i fer-ne el seguiment. Es tracta d'una tècnica d'estudi de la fauna, que també es pot fer servir per a seguir el bestiar i per a rastrejar peces de caça.
. Els equivalents castellans són colocación de fototrampas, fototrampeo, instalación de trampas fotográficas i trampeo fotográfico; els francesos són installation de pièges photographiques i piègeage photographique, i l'anglès, phototrapping.
- El parany fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparany, és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d'alimentació, un sistema de detecció (que pot ser un feix de rajos infrarojos, un sensor de moviments o un sensor de temperatura) i un atraient, que s'utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana; generalment, s'utilitzen càmeres sensibles a la llum infraroja.
. El sinònim complementari càmera parany s'aplica especialment als dispositius compactes integrats amb la càmera fotogràfica en una mateixa estructura.
. Els equivalents castellans són cámara de rastreo i cámara trampa; els francesos, caméra piège, photopiège i piège photographique, i els anglesos, camera trap, photo trap i trail camera.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de parament, parament fotogràfic i parany fotogràfic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Trampejar no és parar trampes, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/317/).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI parament, parament de trampes, parament fotogràfic, fotoparament, parany fotogràfic, fotoparany, càmera parany o trampeig?
- es (0. parament) colocación de trampas, n f
- es (0. parament) instalación de trampas, n f
- es (0. parament) trampeo, n m
- es (1. parament fotogràfic) colocación de fototrampas, n f
- es (1. parament fotogràfic) fototrampeo, n m
- es (1. parament fotogràfic) instalación de trampas fotográficas, n f
- es (1. parament fotogràfic) trampeo fotográfico, n m
- es (2. parany fotogràfic) cámara de rastreo, n f
- es (2. parany fotogràfic) cámara trampa, n f
- fr (0. parament) installation de pièges, n f
- fr (0. parament) piégeage, n m
- fr (1. parament fotogràfic) installation de pièges photographiques, n f
- fr (1. parament fotogràfic) piègeage photographique, n m
- fr (2. parany fotogràfic) caméra piège, n f
- fr (2. parany fotogràfic) photopiège, n f
- fr (2. parany fotogràfic) piège photographique, n m
- en (0. parament) placing of traps, n
- en (0. parament) trapping, n
- en (1. parament fotogràfic) phototrapping, n
- en (2. parany fotogràfic) camera trap, n
- en (2. parany fotogràfic) photo trap, n
- en (2. parany fotogràfic) trail camera, n
<Ciències de la vida > Ecologia>
Definició
- El parament, o el sinònim complementari parament de trampes, consisteix a distribuir paranys en una zona determinada per detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, generalment amb l'objectiu de mantenir-les sota control. Es tracta d'una tècnica de gestió de poblacions animals, especialment de control de plagues.
. Els equivalents castellans són colocación de trampas, instalación de trampas i trampeo; els francesos, installation de pièges i piégeage, i els anglesos, placing of traps i trapping.
En canvi, *trampeig no es considera una forma adequada, perquè el verb trampejar té el sentit de capejar una situació o de sortir-se'n, i no de posar trampes.
- El parament fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparament, consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per detectar-hi la presència d'espècies i fer-ne el seguiment. Es tracta d'una tècnica d'estudi de la fauna, que també es pot fer servir per a seguir el bestiar i per a rastrejar peces de caça.
. Els equivalents castellans són colocación de fototrampas, fototrampeo, instalación de trampas fotográficas i trampeo fotográfico; els francesos són installation de pièges photographiques i piègeage photographique, i l'anglès, phototrapping.
- El parany fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparany, és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d'alimentació, un sistema de detecció (que pot ser un feix de rajos infrarojos, un sensor de moviments o un sensor de temperatura) i un atraient, que s'utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana; generalment, s'utilitzen càmeres sensibles a la llum infraroja.
. El sinònim complementari càmera parany s'aplica especialment als dispositius compactes integrats amb la càmera fotogràfica en una mateixa estructura.
. Els equivalents castellans són cámara de rastreo i cámara trampa; els francesos, caméra piège, photopiège i piège photographique, i els anglesos, camera trap, photo trap i trail camera.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de parament, parament fotogràfic i parany fotogràfic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Trampejar no és parar trampes, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/317/).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amargall, n m
- ca amargot, n m alt. sin.
- ca amargot raspós, n m alt. sin.
- ca borratxa, n f alt. sin.
- ca borratxa borda, n f alt. sin.
- ca borró, n m alt. sin.
- ca col borda, n f alt. sin.
- ca coleta de porc, n f alt. sin.
- ca cuixa de dona, n f alt. sin.
- ca cuixabarba, n f alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca morret de porc, n m alt. sin.
- ca morro de porc, n m alt. sin.
- ca pom de moro, n m alt. sin.
- ca cuixa barba, n f var. ling.
- ca llicsó d'ase, n m var. ling.
- nc Urospermum picroides (L.) Scop. ex F.W. Schmidt
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amargall, n m
- ca amargot, n m alt. sin.
- ca amargot raspós, n m alt. sin.
- ca borratxa, n f alt. sin.
- ca borratxa borda, n f alt. sin.
- ca borró, n m alt. sin.
- ca col borda, n f alt. sin.
- ca coleta de porc, n f alt. sin.
- ca cuixa de dona, n f alt. sin.
- ca cuixabarba, n f alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca morret de porc, n m alt. sin.
- ca morro de porc, n m alt. sin.
- ca pom de moro, n m alt. sin.
- ca cuixa barba, n f var. ling.
- ca llicsó d'ase, n m var. ling.
- nc Urospermum picroides (L.) Scop. ex F.W. Schmidt
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n m
- ca n m
- ca n m sin. compl.
- es n m
- fr n m
- en n
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>
Definició
Nota
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n m
- ca n m
- ca n m sin. compl.
- es n m
- fr n m
- en n
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>
Definició
Nota
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca càrex equinat, n m
- ca càrex estelat, n m alt. sin.
- ca càrex estrellat, n m alt. sin.
- ca càrex raspós, n m alt. sin.
- ca càrex estel·lat, n m var. ling.
- nc Carex echinata Murray
- nc Carex stellulata Gooden. var. ling.
<Botànica > ciperàcies>
