Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "traucar" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca marcar, v tr
- es marcar
- fr marquer
- fr tracer
- en mark, to
- en set out, to
<Fusteria > Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca marcar, v tr
- ca senyalar, v tr
- es marcar, v tr
- es señalar, v tr
- fr marquer, v tr
- fr tracer, v tr
- en mark, to, v tr
- en set out, to, v tr
- eu markatu
<Fusteria > Tècniques i procediments>
<Ciències de la Terra > Astrofísica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca mareotruncar, v tr
- ca truncar per marea, v tr sin. compl.
- en tidally truncate, to, v tr
<Ciències de la Terra > Astrofísica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margall bord, n m
- ca blat de formiga, n m sin. compl.
- ca blat de gos, n m sin. compl.
- ca blat de Sant Joan, n m sin. compl.
- ca cua de rata, n f sin. compl.
- ca espigatrencat, n m sin. compl.
- ca pèl de ca, n m sin. compl.
- ca pèl de rata, n m sin. compl.
- ca blat bord, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca capellanets, n m pl alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civadella, n f alt. sin.
- ca civadeta, n f alt. sin.
- ca civadeta borda, n f alt. sin.
- ca coa d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca espigadell, n m alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca farratge, n f alt. sin.
- ca fletxes, n f pl alt. sin.
- ca forment agrest, n m alt. sin.
- ca forment bord, n m alt. sin.
- ca margall, n m alt. sin.
- ca ordi salvatge, n m alt. sin.
- ca peret (fruit), n m alt. sin.
- ca pixagós, n m alt. sin.
- ca pixagossos, n m pl alt. sin.
- ca rectorets, n m pl alt. sin.
- ca rompsac, n m alt. sin.
- ca trapa-sacs, n m alt. sin.
- ca trauca-sac, n m alt. sin.
- ca trauca-sacs, n m alt. sin.
- ca amargall, n m var. ling.
- ca civadilla, n f var. ling.
- ca coa d'ego, n f var. ling.
- ca coa d'egu, n f var. ling.
- ca espiga trencat, n m var. ling.
- ca forment areste, n m var. ling.
- ca maragall, n m var. ling.
- ca novios, n m pl var. ling.
- ca novios (fruit), n m pl var. ling.
- ca retorets, n m pl var. ling.
- ca rumpisac, n m var. ling.
- ca trapassacs, n m var. ling.
- ca trauca sacs, n m var. ling.
- ca troca-sac, n m var. ling.
- nc Hordeum murinum L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margall bord, n m
- ca blat de formiga, n m sin. compl.
- ca blat de gos, n m sin. compl.
- ca blat de Sant Joan, n m sin. compl.
- ca cua de rata, n f sin. compl.
- ca espigatrencat, n m sin. compl.
- ca pèl de ca, n m sin. compl.
- ca pèl de rata, n m sin. compl.
- ca blat bord, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca capellanets, n m pl alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civadella, n f alt. sin.
- ca civadeta, n f alt. sin.
- ca civadeta borda, n f alt. sin.
- ca coa d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca espigadell, n m alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca farratge, n f alt. sin.
- ca fletxes, n f pl alt. sin.
- ca forment agrest, n m alt. sin.
- ca forment bord, n m alt. sin.
- ca margall, n m alt. sin.
- ca ordi salvatge, n m alt. sin.
- ca peret (fruit), n m alt. sin.
- ca pixagós, n m alt. sin.
- ca pixagossos, n m pl alt. sin.
- ca rectorets, n m pl alt. sin.
- ca rompsac, n m alt. sin.
- ca trapa-sacs, n m alt. sin.
- ca trauca-sac, n m alt. sin.
- ca trauca-sacs, n m alt. sin.
- ca amargall, n m var. ling.
- ca civadilla, n f var. ling.
- ca coa d'ego, n f var. ling.
- ca coa d'egu, n f var. ling.
- ca espiga trencat, n m var. ling.
- ca forment areste, n m var. ling.
- ca maragall, n m var. ling.
- ca novios, n m pl var. ling.
- ca novios (fruit), n m pl var. ling.
- ca retorets, n m pl var. ling.
- ca rumpisac, n m var. ling.
- ca trapassacs, n m var. ling.
- ca trauca sacs, n m var. ling.
- ca troca-sac, n m var. ling.
- nc Hordeum murinum L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).
<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca nombre necessari a tractar, n m
- ca NNT, n m sigla
- es número necesario a tratar
- es número que es necesario tratar
- es NNT sigla
- fr nombre de patients à traiter
- fr nombre de sujets à traiter
- fr nombre nécessaire à traiter
- fr NNT sigla
- en number needed to be treated
- en number needed to treat
- en NNT sigla
<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>
Definició
Nota
- El nombre necessari a tractar és l'invers de la reducció absoluta del risc.
<Ciències de la salut > Recerca clínica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>
- ca nombre necessari a tractar, n m
- ca NNT, n m sigla
- es número necesario a tratar
- es número que es necesario tratar
- es NNT sigla
- en number needed to be treated
- en number needed to treat
- en NNT sigla
<Recerca clínica de medicaments > Metodologia i bioestadística>
Definició
Nota
- El nombre necessari a tractar és l'invers de la reducció absoluta del risc.
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca nombre necessari a tractar, n m
- ca NNT, n m sigla
- es número necesario a tratar, n m
- es número que es necesario tratar, n m
- es NNT, n m sigla
- fr nombre de sujets à traiter, n m
- fr NST, n m sigla
- en number needed to be treated, n
- en number needed to treat, n
- en NNT, n sigla
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
Definició
Nota
- El nombre necessari a tractar és l'invers de la reducció absoluta del risc.
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca os gris, n m
- ca grizzly, n m sin. compl.
- es grizzly, n m
- es oso gris, n m
- es oso grizzly, n m
- fr grizzly, n m
- fr ours grizzly, n m
- fr grizzli, n m var. ling.
- fr ours grizzli, n m var. ling.
- it grizzly, n m
- it orso grigio, n m
- it orso grizzly, n m
- pt urso-cinzento, n m
- en grisly, n
- en grizzly, n
- en grizzly bear, n
- de Graubär, n m
- de Grizzlibär, n m
- nc Ursus arctos horribilis
- nc Ursus horribilis alt. sin.
<Zoologia > Mamífers>
Definició
<Esport > Gimnàstica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca parkourista, n m, f
- ca traçador | traçadora, n m, f
- es parkourista, n m, f
- es parkurero | parkurera, n m, f
- es traceur | traceuse, n m, f
- es trazador | trazadora, n m, f
- fr parkouriste, n m, f
- fr traceur | traceuse, n m, f
- it tracciatore | tracciatrice, n m, f
- en parkourer, n
- en parkourist, n
- en tracer, n
- en traceur (m) | traceuse (f), n
- de Parkourläufer | Parkourläuferin, n m, f
<Esport > Gimnàstica>
Definició
Nota
- La forma parkourista es pronuncia reduint ou a u.