Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "traucar" dins totes les àrees temàtiques

marcar marcar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  marcar, v tr
  • es  marcar
  • fr  marquer
  • fr  tracer
  • en  mark, to
  • en  set out, to

<Fusteria > Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques>

Definició
Fer marques en una peça de fusta, generalment amb el llapis, per tal d'indicar-hi una mida o senyalar-hi l'espai on s'hauran de fer els traus i les metxes i les dimensions que tindran.
marcar marcar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  marcar, v tr
  • ca  senyalar, v tr
  • es  marcar, v tr
  • es  señalar, v tr
  • fr  marquer, v tr
  • fr  tracer, v tr
  • en  mark, to, v tr
  • en  set out, to, v tr
  • eu  markatu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

mareotruncar mareotruncar

<Ciències de la Terra > Astrofísica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  mareotruncar, v tr
  • ca  truncar per marea, v tr sin. compl.
  • en  tidally truncate, to, v tr

<Ciències de la Terra > Astrofísica>

Definició
Mareopertorbar, un cos celeste, un altre cos celeste que passa prop seu fins a destruir-ne una part perifèrica, generalment menys densa.
margall bord margall bord

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  margall bord, n m
  • ca  blat de formiga, n m sin. compl.
  • ca  blat de gos, n m sin. compl.
  • ca  blat de Sant Joan, n m sin. compl.
  • ca  cua de rata, n f sin. compl.
  • ca  espigatrencat, n m sin. compl.
  • ca  pèl de ca, n m sin. compl.
  • ca  pèl de rata, n m sin. compl.
  • ca  blat bord, n m alt. sin.
  • ca  blat del diable, n m alt. sin.
  • ca  capellanets, n m pl alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  civadella, n f alt. sin.
  • ca  civadeta, n f alt. sin.
  • ca  civadeta borda, n f alt. sin.
  • ca  coa d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  espigadell, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  farratge, n f alt. sin.
  • ca  fletxes, n f pl alt. sin.
  • ca  forment agrest, n m alt. sin.
  • ca  forment bord, n m alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  ordi salvatge, n m alt. sin.
  • ca  peret (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pixagós, n m alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  rectorets, n m pl alt. sin.
  • ca  rompsac, n m alt. sin.
  • ca  trapa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sac, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sacs, n m alt. sin.
  • ca  amargall, n m var. ling.
  • ca  civadilla, n f var. ling.
  • ca  coa d'ego, n f var. ling.
  • ca  coa d'egu, n f var. ling.
  • ca  espiga trencat, n m var. ling.
  • ca  forment areste, n m var. ling.
  • ca  maragall, n m var. ling.
  • ca  novios, n m pl var. ling.
  • ca  novios (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  retorets, n m pl var. ling.
  • ca  rumpisac, n m var. ling.
  • ca  trapassacs, n m var. ling.
  • ca  trauca sacs, n m var. ling.
  • ca  troca-sac, n m var. ling.
  • nc  Hordeum murinum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).
margall bord margall bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  margall bord, n m
  • ca  blat de formiga, n m sin. compl.
  • ca  blat de gos, n m sin. compl.
  • ca  blat de Sant Joan, n m sin. compl.
  • ca  cua de rata, n f sin. compl.
  • ca  espigatrencat, n m sin. compl.
  • ca  pèl de ca, n m sin. compl.
  • ca  pèl de rata, n m sin. compl.
  • ca  blat bord, n m alt. sin.
  • ca  blat del diable, n m alt. sin.
  • ca  capellanets, n m pl alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  civadella, n f alt. sin.
  • ca  civadeta, n f alt. sin.
  • ca  civadeta borda, n f alt. sin.
  • ca  coa d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  espigadell, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  farratge, n f alt. sin.
  • ca  fletxes, n f pl alt. sin.
  • ca  forment agrest, n m alt. sin.
  • ca  forment bord, n m alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  ordi salvatge, n m alt. sin.
  • ca  peret (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pixagós, n m alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  rectorets, n m pl alt. sin.
  • ca  rompsac, n m alt. sin.
  • ca  trapa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sac, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sacs, n m alt. sin.
  • ca  amargall, n m var. ling.
  • ca  civadilla, n f var. ling.
  • ca  coa d'ego, n f var. ling.
  • ca  coa d'egu, n f var. ling.
  • ca  espiga trencat, n m var. ling.
  • ca  forment areste, n m var. ling.
  • ca  maragall, n m var. ling.
  • ca  novios, n m pl var. ling.
  • ca  novios (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  retorets, n m pl var. ling.
  • ca  rumpisac, n m var. ling.
  • ca  trapassacs, n m var. ling.
  • ca  trauca sacs, n m var. ling.
  • ca  troca-sac, n m var. ling.
  • nc  Hordeum murinum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).
nombre necessari a tractar nombre necessari a tractar

<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  nombre necessari a tractar, n m
  • ca  NNT, n m sigla
  • es  número necesario a tratar
  • es  número que es necesario tratar
  • es  NNT sigla
  • fr  nombre de patients à traiter
  • fr  nombre de sujets à traiter
  • fr  nombre nécessaire à traiter
  • fr  NNT sigla
  • en  number needed to be treated
  • en  number needed to treat
  • en  NNT sigla

<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>

Definició
Nombre mitjà de persones que han de rebre el tractament experimental perquè se'n beneficiï una més que amb el tractament de comparació o, en el cas d'episodis adversos, per a evitar un cas advers més que els que s'evitarien en el grup de comparació.

Nota

  • El nombre necessari a tractar és l'invers de la reducció absoluta del risc.
nombre necessari a tractar nombre necessari a tractar

<Ciències de la salut > Recerca clínica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>

  • ca  nombre necessari a tractar, n m
  • ca  NNT, n m sigla
  • es  número necesario a tratar
  • es  número que es necesario tratar
  • es  NNT sigla
  • en  number needed to be treated
  • en  number needed to treat
  • en  NNT sigla

<Recerca clínica de medicaments > Metodologia i bioestadística>

Definició
Nombre esperat de persones que han de rebre el tractament experimental perquè se'n beneficiï una més que amb el tractament de comparació o, en el cas d'episodis adversos, per a evitar un cas advers més que els que s'evitarien en el grup de comparació.

Nota

  • El nombre necessari a tractar és l'invers de la reducció absoluta del risc.
nombre necessari a tractar nombre necessari a tractar

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  nombre necessari a tractar, n m
  • ca  NNT, n m sigla
  • es  número necesario a tratar, n m
  • es  número que es necesario tratar, n m
  • es  NNT, n m sigla
  • fr  nombre de sujets à traiter, n m
  • fr  NST, n m sigla
  • en  number needed to be treated, n
  • en  number needed to treat, n
  • en  NNT, n sigla

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>

Definició
Nombre esperat de persones que han de rebre el tractament experimental perquè se'n beneficiï una més que amb el tractament de comparació o, en el cas d'episodis adversos, per a evitar un cas advers més que els que s'evitarien en el grup de comparació.

Nota

  • El nombre necessari a tractar és l'invers de la reducció absoluta del risc.
os gris os gris

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  os gris, n m
  • ca  grizzly, n m sin. compl.
  • es  grizzly, n m
  • es  oso gris, n m
  • es  oso grizzly, n m
  • fr  grizzly, n m
  • fr  ours grizzly, n m
  • fr  grizzli, n m var. ling.
  • fr  ours grizzli, n m var. ling.
  • it  grizzly, n m
  • it  orso grigio, n m
  • it  orso grizzly, n m
  • pt  urso-cinzento, n m
  • en  grisly, n
  • en  grizzly, n
  • en  grizzly bear, n
  • de  Graubär, n m
  • de  Grizzlibär, n m
  • nc  Ursus arctos horribilis
  • nc  Ursus horribilis alt. sin.

<Zoologia > Mamífers>

Definició
Subespècie d'os bru de grans dimensions pròpia de la regió occidental d'Amèrica del Nord, amb un gran gep a l'esquena, les urpes molt grosses i les puntes del pelatge de la zona dorsal de color platejat.
parkourista parkourista

<Esport > Gimnàstica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  parkourista, n m, f
  • ca  traçador | traçadora, n m, f
  • es  parkourista, n m, f
  • es  parkurero | parkurera, n m, f
  • es  traceur | traceuse, n m, f
  • es  trazador | trazadora, n m, f
  • fr  parkouriste, n m, f
  • fr  traceur | traceuse, n m, f
  • it  tracciatore | tracciatrice, n m, f
  • en  parkourer, n
  • en  parkourist, n
  • en  tracer, n
  • en  traceur (m) | traceuse (f), n
  • de  Parkourläufer | Parkourläuferin, n m, f

<Esport > Gimnàstica>

Definició
Persona que practica el parkour.

Nota

  • La forma parkourista es pronuncia reduint ou a u.