Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tremend" dins totes les àrees temàtiques

barra barra

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  barra, n f
  • es  barra, n f
  • fr  bar, n m
  • fr  comptoir, n m
  • en  bar, n
  • en  counter, n
  • de  Bar, n f
  • de  Theke, n f
  • de  Tresen, n m

<Turisme > Gastronomia i restauració>

Definició
Taulell d'un bar on se serveixen menjars i begudes per a ésser consumits allà mateix.
blat blancal blat blancal

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat blancal, n m
  • ca  blat comú, n m sin. compl.
  • ca  blat xeixa, n m sin. compl.
  • ca  forment, n m sin. compl.
  • ca  xeixa, n f sin. compl.
  • ca  blat, n m alt. sin.
  • ca  blat blancatxo, n m alt. sin.
  • ca  blat candial, n m alt. sin.
  • ca  blat de coure, n m alt. sin.
  • ca  blat de prats, n m alt. sin.
  • ca  blat escoat, n m alt. sin.
  • ca  blat menut, n m alt. sin.
  • ca  blat orb, n m alt. sin.
  • ca  blat rodonell, n m alt. sin.
  • ca  blat roig, n m alt. sin.
  • ca  blat tendre, n m alt. sin.
  • ca  blat tosell, n m alt. sin.
  • ca  blat tremesí, n m alt. sin.
  • ca  blat candeal, n m var. ling.
  • ca  blat hembrilla, n m var. ling.
  • ca  blat tosella, n m var. ling.
  • ca  froment, n m var. ling.
  • nc  Triticum aestivum L.
  • nc  Triticum hybernum L. var. ling.
  • nc  Triticum linnaeanum Lag. var. ling.
  • nc  Triticum sativum Lam. var. ling.
  • nc  Triticum vulgare Vill. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS recull la denominació blat per a Triticum aestivum i espècies cultivades afins.
    2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races i tipus de blat: amorós, assolacambres (solacambres), candeal, centeno, del terreno, fartó (tartó), fl orèncio, gateta, notencantes, pelut, roig, rojal, russet, taberner, trobat, ventana i xamorro.
blat blancal blat blancal

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat blancal, n m
  • ca  blat comú, n m sin. compl.
  • ca  blat xeixa, n m sin. compl.
  • ca  forment, n m sin. compl.
  • ca  xeixa, n f sin. compl.
  • ca  blat, n m alt. sin.
  • ca  blat blancatxo, n m alt. sin.
  • ca  blat candial, n m alt. sin.
  • ca  blat de coure, n m alt. sin.
  • ca  blat de prats, n m alt. sin.
  • ca  blat escoat, n m alt. sin.
  • ca  blat menut, n m alt. sin.
  • ca  blat orb, n m alt. sin.
  • ca  blat rodonell, n m alt. sin.
  • ca  blat roig, n m alt. sin.
  • ca  blat tendre, n m alt. sin.
  • ca  blat tosell, n m alt. sin.
  • ca  blat tremesí, n m alt. sin.
  • ca  blat candeal, n m var. ling.
  • ca  blat hembrilla, n m var. ling.
  • ca  blat tosella, n m var. ling.
  • ca  froment, n m var. ling.
  • nc  Triticum aestivum L.
  • nc  Triticum hybernum L. var. ling.
  • nc  Triticum linnaeanum Lag. var. ling.
  • nc  Triticum sativum Lam. var. ling.
  • nc  Triticum vulgare Vill. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS recull la denominació blat per a Triticum aestivum i espècies cultivades afins.
    2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races i tipus de blat: amorós, assolacambres (solacambres), candeal, centeno, del terreno, fartó (tartó), fl orèncio, gateta, notencantes, pelut, roig, rojal, russet, taberner, trobat, ventana i xamorro.
blat tremesí blat tremesí

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  blat tremesí, n m
  • ca  blat tresmesí, n m
  • es  trigo trechel
  • es  trigo tremés
  • es  trigo tremesino

<Agricultura > Conreus>

Definició
Blat que sol estar sembrat tres mesos.
blaveta africana blaveta africana

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  blaveta africana, n f
  • es  violetilla, n f
  • fr  azuré de la surelle, n m
  • fr  azuré de Trimen, n m
  • en  African grass blue, n
  • nc  Zizeeria knysna

<Zoologia > Insectes>

Definició
Taxonomia: Licènids > Zizeeria
confirmeu l'entrada fent clic a D'acord o prement Retorn confirmeu l'entrada fent clic a D'acord o prement Retorn

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  confirmeu l'entrada fent clic a D'acord o prement Retorn
  • en  confirm the input by clicking OK or pressing Return

<Localització > Fraseologia>

delírium trèmens delírium trèmens

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  delírium trèmens
  • en  delirium tremens

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>

delírium trèmens delírium trèmens

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  delírium trèmens, n m
  • es  delirium tremens
  • en  delirium tremens

<Neurociència > Neuropsicologia i psiquiatria>

Definició
Delírium propi de l'alcoholisme crònic, causat per un augment de la dosi alcohòlica ingerida o per una privació brusca de l'alcohol etílic.
delírium trèmens delírium trèmens

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  delírium trèmens, n m
  • es  delirium tremens
  • en  delirium tremens

<Neurociència > Neuropsicologia i psiquiatria>

Definició
Delírium propi de l'alcoholisme crònic, causat per un augment de la dosi alcohòlica ingerida o per una privació brusca de l'alcohol etílic.
delírium trèmens delírium trèmens

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Endocrinologia i nutrició>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  delírium trèmens, n m
  • ca  tromomania, n f sin. compl.
  • la  delirium potatorum
  • la  delirium tremens

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Endocrinologia i nutrició>, <Salut mental>

Definició
Psicosi tòxica associada quasi sempre amb l'alcoholisme crònic, causada per un augment de la dosi alcohòlica o per una privació brusca de l'alcohol. Es caracteritza generalment per un estat d'obnubilació de la consciència, acompanyat d'al·lucinacions, sobretot tàctils i visuals (bèsties fastigoses i perilloses: serps, aranyes, objectes filamentosos, etc), de tremolors i d'il·lusions i incoherències de pensament. La durada de la fase aguda, que sol ésser acompanyada de febre alta, generalment abasta de quatre a sis dies. Hom pot morir d'un atac convulsiu, tot i que actualment les tècniques modernes permeten una guarició a curt termini.