Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "trenc" dins totes les àrees temàtiques
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca alçària de capçada, n f
- ca alçària del tronc, n f
- es altura de copa, n f
- es altura del tronco, n f
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca alçària del tronc, n f
- es altura del tronco, n f
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca anàlisi de superfícies de tendència, n f
- es análisis de superficies de tendencia
- en trend surface analysis
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística>
Definició
Nota
-
1. El resultat obtingut per ajust per mínims quadrats és una superfície que minimitza la desviació dels valors interpolats respecte dels valors originals, per bé que no es tracta d'un mètode d'interpolació exacta, ja que no reprodueix els valors originals i, per tant, la superfície generada no passa pels punts originals.
2. L'anàlisi de superfícies de tendència és un mètode senzill per a descriure la variació espacial sobre grans extensions, i s'utilitza principalment per a identificar tendències a partir de les dades mostrals, més que per a modelitzar acuradament una superfície, ja que no té en compte aspectes com l'autocorrelació espacial ni l'estacionarietat de la variació espacial, i és molt sensible a la presència de valors extrems en les dades. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca anàlisi de superfícies de tendència, n f
- es análisis de superficies de tendencia
- en trend surface analysis
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística>
Definició
Nota
-
1. El resultat obtingut per ajust per mínims quadrats és una superfície que minimitza la desviació dels valors interpolats respecte dels valors originals, per bé que no es tracta d'un mètode d'interpolació exacta, ja que no reprodueix els valors originals i, per tant, la superfície generada no passa pels punts originals.
2. L'anàlisi de superfícies de tendència és un mètode senzill per a descriure la variació espacial sobre grans extensions, i s'utilitza principalment per a identificar tendències a partir de les dades mostrals, més que per a modelitzar acuradament una superfície, ja que no té en compte aspectes com l'autocorrelació espacial ni l'estacionarietat de la variació espacial, i és molt sensible a la presència de valors extrems en les dades. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca anàlisi de superfícies de tendència, n f
- es análisis de superficies de tendencia
- en trend surface analysis
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística>
Definició
Nota
-
1. El resultat obtingut per ajust per mínims quadrats és una superfície que minimitza la desviació dels valors interpolats respecte dels valors originals, per bé que no es tracta d'un mètode d'interpolació exacta, ja que no reprodueix els valors originals i, per tant, la superfície generada no passa pels punts originals.
2. L'anàlisi de superfícies de tendència és un mètode senzill per a descriure la variació espacial sobre grans extensions, i s'utilitza principalment per a identificar tendències a partir de les dades mostrals, més que per a modelitzar acuradament una superfície, ja que no té en compte aspectes com l'autocorrelació espacial ni l'estacionarietat de la variació espacial, i és molt sensible a la presència de valors extrems en les dades. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca arbre de tronc múltiple, n m
- ca arbre multicaule, n m
- es árbol de tronco múltiple, n m
- es árbol multicaule, n m
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arenària, n f
- ca centengrana, n m alt. sin.
- ca herba arenera, n f alt. sin.
- ca herba d'arenes, n f alt. sin.
- ca herba d'orinar, n f alt. sin.
- ca herba de l'orina, n f alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba urinària, n f alt. sin.
- ca herbeta urinària, n f alt. sin.
- ca herniària, n f alt. sin.
- ca herniària hirsuta, n f alt. sin.
- ca mantellina, n f alt. sin.
- ca milgrans, n m alt. sin.
- ca orinària, n f alt. sin.
- ca romp-roca, n m alt. sin.
- ca tallapedres, n f alt. sin.
- ca trencapedra, n f alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- ca santangrano, n m var. ling.
- ca trenca pedres, n f var. ling.
- nc Herniaria hirsuta L. subsp. cinerea (DC.) Arcang.
- nc Herniaria cinerea DC. in Lam. et DC. sin. compl.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arenària, n f
- ca centengrana, n m alt. sin.
- ca herba arenera, n f alt. sin.
- ca herba d'arenes, n f alt. sin.
- ca herba d'orinar, n f alt. sin.
- ca herba de l'orina, n f alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba urinària, n f alt. sin.
- ca herbeta urinària, n f alt. sin.
- ca herniària, n f alt. sin.
- ca herniària hirsuta, n f alt. sin.
- ca mantellina, n f alt. sin.
- ca milgrans, n m alt. sin.
- ca orinària, n f alt. sin.
- ca romp-roca, n m alt. sin.
- ca tallapedres, n f alt. sin.
- ca trencapedra, n f alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- ca santangrano, n m var. ling.
- ca trenca pedres, n f var. ling.
- nc Herniaria hirsuta L. subsp. cinerea (DC.) Arcang.
- nc Herniaria cinerea DC. in Lam. et DC. sin. compl.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca arrel de la cua, n f
- ca mascle de la cua, n m
- ca rabada, n f
- ca tronc de la cua, n m
- es maslo de la cola
- fr base de queue
- en base of the tail
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca arrel de la cua, n f
- ca mascle de la cua, n m
- ca rabada, n f
- ca tronc de la cua, n m
- es maslo de la cola
- fr base de queue
- en base of the tail
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>