Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "trencadura" dins totes les àrees temàtiques

herba de Noè herba de Noè

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Noè, n f
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  arenal, n f alt. sin.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  centengrana, n m alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centenrama llis, n m alt. sin.
  • ca  granelluda, n f alt. sin.
  • ca  herba arenària, n f alt. sin.
  • ca  herba arenera, n f alt. sin.
  • ca  herba cagadora, n f alt. sin.
  • ca  herba còlica, n f alt. sin.
  • ca  herba d'arenal, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent en grana, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de la grapa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la irritació, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de la rapa, n f alt. sin.
  • ca  herba de les dones, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de mil granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  herba granària, n f alt. sin.
  • ca  herba roca, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  herba trencapedra, n f alt. sin.
  • ca  herba turca, n f alt. sin.
  • ca  herniària, n f alt. sin.
  • ca  herniària glabra, n f alt. sin.
  • ca  milgrana, n m alt. sin.
  • ca  milgranes, n m alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  pixosa, n f alt. sin.
  • ca  romp-roca, n m alt. sin.
  • ca  romp-roques, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  trencapedra granelluda, n f alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  urinària, n f alt. sin.
  • ca  arenilla, n f var. ling.
  • ca  cent en grana, n m var. ling.
  • ca  cent en granes, n m var. ling.
  • ca  cent en rama, n m var. ling.
  • ca  cent-en-rama llisa, n f var. ling.
  • ca  granalluda, n f var. ling.
  • ca  herba cagadera, n f var. ling.
  • ca  herba de la irritación, n f var. ling.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de milgranes, n f var. ling.
  • ca  herba de santa en grana, n f var. ling.
  • ca  herba de santaengrana, n f var. ling.
  • ca  herba renària, n f var. ling.
  • ca  herba santaengrana, n f var. ling.
  • ca  santaengrana, n f var. ling.
  • nc  Herniaria glabra L.

<Botànica > cariofil·làcies>

herba de Noè herba de Noè

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Noè, n f
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  arenal, n f alt. sin.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  centengrana, n m alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centenrama llis, n m alt. sin.
  • ca  granelluda, n f alt. sin.
  • ca  herba arenària, n f alt. sin.
  • ca  herba arenera, n f alt. sin.
  • ca  herba cagadora, n f alt. sin.
  • ca  herba còlica, n f alt. sin.
  • ca  herba d'arenal, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent en grana, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de la grapa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la irritació, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de la rapa, n f alt. sin.
  • ca  herba de les dones, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de mil granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  herba granària, n f alt. sin.
  • ca  herba roca, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  herba trencapedra, n f alt. sin.
  • ca  herba turca, n f alt. sin.
  • ca  herniària, n f alt. sin.
  • ca  herniària glabra, n f alt. sin.
  • ca  milgrana, n m alt. sin.
  • ca  milgranes, n m alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  pixosa, n f alt. sin.
  • ca  romp-roca, n m alt. sin.
  • ca  romp-roques, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  trencapedra granelluda, n f alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  urinària, n f alt. sin.
  • ca  arenilla, n f var. ling.
  • ca  cent en grana, n m var. ling.
  • ca  cent en granes, n m var. ling.
  • ca  cent en rama, n m var. ling.
  • ca  cent-en-rama llisa, n f var. ling.
  • ca  granalluda, n f var. ling.
  • ca  herba cagadera, n f var. ling.
  • ca  herba de la irritación, n f var. ling.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de milgranes, n f var. ling.
  • ca  herba de santa en grana, n f var. ling.
  • ca  herba de santaengrana, n f var. ling.
  • ca  herba renària, n f var. ling.
  • ca  herba santaengrana, n f var. ling.
  • ca  santaengrana, n f var. ling.
  • nc  Herniaria glabra L.

<Botànica > cariofil·làcies>

herba de Sant Roc herba de Sant Roc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Sant Roc, n f
  • ca  herba disentèrica, n f sin. compl.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  madrastra, n f alt. sin.
  • ca  pares, n m pl alt. sin.
  • ca  pulicària, n f alt. sin.
  • ca  rebentadalla, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia blanca, n f alt. sin.
  • ca  trencadalla, n f alt. sin.
  • ca  matacaveros, n m/f var. ling.
  • nc  Pulicaria dysenterica (L.) Bernh.

<Botànica > compostes / asteràcies>

herba de Sant Roc herba de Sant Roc

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Sant Roc, n f
  • ca  herba disentèrica, n f sin. compl.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  madrastra, n f alt. sin.
  • ca  pares, n m pl alt. sin.
  • ca  pulicària, n f alt. sin.
  • ca  rebentadalla, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia blanca, n f alt. sin.
  • ca  trencadalla, n f alt. sin.
  • ca  matacaveros, n m/f var. ling.
  • nc  Pulicaria dysenterica (L.) Bernh.

<Botànica > compostes / asteràcies>

herniària herniària

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  herniària, n f
  • ca  centengrana, n m sin. compl.
  • ca  granelluda, n f sin. compl.
  • ca  herba còlica, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'orina, n f sin. compl.
  • ca  herba de la irritació, n f sin. compl.
  • ca  herba de la pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil granes, n f sin. compl.
  • ca  herba de Noè, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de ventre, n f sin. compl.
  • ca  herba pixosa, n f sin. compl.
  • ca  herba trencapedres, n f sin. compl.
  • ca  herniària vera, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra granelluda, n f sin. compl.
  • es  granjilla
  • es  herniaria
  • es  hierba turca
  • es  milengrana
  • es  milgranos
  • es  quebrantapiedras
  • nc  Herniaria glabra

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia ajaguda, que es fa en sòls arenosos o argilosos amb poca vegetació, camins i marges de zones humides de muntanya, arreu de tot Europa i, a Catalunya, als Pirineus, serres costaneres i muntanyes de Prades. Tota la planta, en infusió, ha estat emprada per estimular la diüresi i contra el mal de pedra. Com a ús extern, també ha estat usada contra les erupcions cutànies.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  heura, n f
  • ca  hedra, n f sin. compl.
  • ca  heurera, n f sin. compl.
  • ca  hedrera, n f alt. sin.
  • ca  heura (fruit), n f alt. sin.
  • ca  heura forastera, n f alt. sin.
  • ca  heures, n f pl alt. sin.
  • ca  deura, n f var. ling.
  • ca  edra, n f var. ling.
  • ca  elres, n f pl var. ling.
  • ca  eubra, n f var. ling.
  • ca  eurera, n f var. ling.
  • ca  fedra, n f var. ling.
  • ca  gedra, n f var. ling.
  • ca  hèdera, n f var. ling.
  • ca  hedra trepadora, n f var. ling.
  • ca  helra, n f var. ling.
  • ca  lledrera, n f var. ling.
  • ca  lleura, n f var. ling.
  • ca  xedra, n f var. ling.
  • nc  Hedera helix L.

<Botànica > araliàcies>

Nota

  • MOLL2004c indica que la denominació heura forastera s'aplica a diverses cultivars de Hedera helix emprades en jardineria.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  heura, n f
  • ca  hedra, n f sin. compl.
  • ca  heurera, n f sin. compl.
  • ca  hedrera, n f alt. sin.
  • ca  heura (fruit), n f alt. sin.
  • ca  heura forastera, n f alt. sin.
  • ca  heures, n f pl alt. sin.
  • ca  deura, n f var. ling.
  • ca  edra, n f var. ling.
  • ca  elres, n f pl var. ling.
  • ca  eubra, n f var. ling.
  • ca  eurera, n f var. ling.
  • ca  fedra, n f var. ling.
  • ca  gedra, n f var. ling.
  • ca  hèdera, n f var. ling.
  • ca  hedra trepadora, n f var. ling.
  • ca  helra, n f var. ling.
  • ca  lledrera, n f var. ling.
  • ca  lleura, n f var. ling.
  • ca  xedra, n f var. ling.
  • nc  Hedera helix L.

<Botànica > araliàcies>

Nota

  • MOLL2004c indica que la denominació heura forastera s'aplica a diverses cultivars de Hedera helix emprades en jardineria.
kostelètsquia kostelètsquia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  kostelètsquia, n f
  • ca  malva d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  trencadalla, n f alt. sin.
  • ca  costelètsquia, n f var. ling.
  • nc  Kosteletzkya pentacarpas (L.) Ledeb.
  • nc  Hibiscus pentacarpos L. sin. compl.

<Botànica > malvàcies>

kostelètsquia kostelètsquia

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  kostelètsquia, n f
  • ca  malva d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  trencadalla, n f alt. sin.
  • ca  costelètsquia, n f var. ling.
  • nc  Kosteletzkya pentacarpas (L.) Ledeb.
  • nc  Hibiscus pentacarpos L. sin. compl.

<Botànica > malvàcies>

línia poligonal línia poligonal

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de dibuix tècnic. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 133 p.; 22 cm.
ISBN 84-88169-01-9


Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  línia poligonal, n f
  • ca  línia trencada, n f sin. compl.
  • es  línea poligonal
  • es  línea quebrada
  • en  polygonal line

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Definició
Línia constituïda per una successió de segments que formen angle, de manera que el principi d'un segment coincideix amb el final d'un altre.