Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "trep" dins totes les àrees temàtiques

arbre

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca arbre, n m
es árbol
en tree

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades>

Definició

Estructura d'elements relacionats o ordenats jeràrquicament en la qual cada element pot tenir un o més elements subsegüents però només un element antecedent, tret del primer element de la jerarquia o arrel, que no té cap element antecedent.

Nota

L'arbre és directament formalitzable com a graf i, entre altres aplicacions, s'utilitza com a base de nombrosos mètodes d'indexació de fitxers o de bases de dades alfanumèriques o espacials.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

arbre

<Ciències de la Terra>

ca arbre, n m
es árbol
en tree

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades>

Definició

Nota

L'arbre és directament formalitzable com a graf i, entre altres aplicacions, s'utilitza com a base de nombrosos mètodes d'indexació de fitxers o de bases de dades alfanumèriques o espacials.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

arbre

<Botànica>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca arbre, n m
ca planta arbòria, n f sin. compl.
es árbol
es planta arbórea
en arborescent plant
en tree

<Botànica>

Definició

Planta perenne llenyosa de més de 5 m d'alçària, que presenta un tronc principal i unes branques gruixudes de les quals surten ramificacions de segon i tercer ordre, cada vegada menys gruixudes, fins als branquillons.

arbre

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arbre, n m
es árbol, n m
fr arbre, n m
en tree, n

<Botànica>

arbre

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arbre, n m
es árbol, n m
fr arbre, n m
en tree, n

arbre

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca arbre, n m
es árbol, n m
fr arbre, n m
en tree, n
eu arbola, n
eu zuhaitz, n

<Fusteria > Materials > Fusta > Fusta massissa>

arbre

<Llengua > Lingüística>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca arbre, n m
ca diagrama arbori, n m sin. compl.
es árbol
es diagrama arbóreo
fr arbre
en tree
en tree diagram

<Lingüística>

Definició

Representació en forma de diagrama de l'estructura sintàctica d'una oració o d'un sintagma.

Nota

L'arbre és una forma especial de graf: un arbre està constituït per un node (l'arrel) que està connectat direccionalment a un conjunt de nodes ordenats; cadascun d'aquests està connectat a un altre conjunt de nodes diferents i així successivament fins a un conjunt de nodes que no estan connectats a cap altre node i que reben el nom de terminals. La representació sintagmàtica de l'oració per mitjà d'un arbre conté tres tipus de nodes: el node inicial O (oració); una sèrie de nodes terminals identificats amb les categories lèxiques o funcionals: N (nom), V (verb), Adj (adjectiu), Flex (flexió), etc., i uns nodes intermedis corresponents a les categories sintagmàtiques: SN (sintagma nominal), SV (sintagma verbal), SAdj (sintagma adjectival), etc. Les anàlisis sintagmàtiques basades en la teoria de la X amb barra encara diferencien uns altres nodes intermedis entre els sintagmes i les categories lèxiques. En la gramàtica generativa també s'usen els arbres per a representar l'estructura interna del mot i de la síl·laba.

arbre esquer

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

ca arbre esquer, n m
es árbol cebo, n m
es árbol trampa, n m
fr arbre piège, n m
en trap stem, n
en trap tree, n

bacallans

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bacallans, n m pl
ca blenera, n f alt. sin.
ca blenera tripó, n f alt. sin.
ca bleneres, n f pl alt. sin.
ca candelera, n f alt. sin.
ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
ca coa de rabosa, n f alt. sin.
ca col borda, n f alt. sin.
ca col de moro, n f alt. sin.
ca croca, n f alt. sin.
ca cua de borrega, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de llop, n f alt. sin.
ca cua de moltó, n f alt. sin.
ca fulla borruda, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamó mascle, n m alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba candelera, n f alt. sin.
ca herba del ble, n f alt. sin.
ca herba farinera, n f alt. sin.
ca herba ploradera, n f alt. sin.
ca herba plorosa, n f alt. sin.
ca herba sabonera, n f alt. sin.
ca jovenal, n m alt. sin.
ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca llapassera borda, n f alt. sin.
ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
ca múria, n f alt. sin.
ca orella de burro, n f alt. sin.
ca ploraner, n m alt. sin.
ca ploranera, n f alt. sin.
ca porpra, n f alt. sin.
ca porpres, n f pl alt. sin.
ca púrpura, n f alt. sin.
ca repalassa blanca, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca ressentida, n f alt. sin.
ca sabatot, n m alt. sin.
ca sabatots, n m pl alt. sin.
ca santjoanal, n m alt. sin.
ca santjoanals, n m pl alt. sin.
ca siriclòs, n m alt. sin.
ca tabac bord, n m alt. sin.
ca torba, n f alt. sin.
ca trepó, n m alt. sin.
ca trepó de bosc, n m alt. sin.
ca trepó joanal, n m alt. sin.
ca treponera, n f alt. sin.
ca trepons, n m pl alt. sin.
ca tripó, n m alt. sin.
ca tripons, n m pl alt. sin.
ca troca, n f alt. sin.
ca bordellobo, n m var. ling.
ca candilera, n f var. ling.
ca engordalobo, n m var. ling.
ca gordellobo, n m var. ling.
ca gordollobo, n m var. ling.
ca gordolobo, n m var. ling.
ca guadalobo, n m var. ling.
ca guardallobo, n m var. ling.
ca guardalobo, n m var. ling.
ca guardalobol, n m var. ling.
ca joanal, n m var. ling.
ca matalobo, n m var. ling.
ca rapelassa borda, n f var. ling.
ca siriclós, n m var. ling.
ca trapó, n m var. ling.
ca traponera, n f var. ling.
ca triput, n m var. ling.
ca turba, n f var. ling.
nc Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.

bacallans

<Botànica>

ca bacallans, n m pl
ca blenera, n f alt. sin.
ca blenera tripó, n f alt. sin.
ca bleneres, n f pl alt. sin.
ca candelera, n f alt. sin.
ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
ca coa de rabosa, n f alt. sin.
ca col borda, n f alt. sin.
ca col de moro, n f alt. sin.
ca croca, n f alt. sin.
ca cua de borrega, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de llop, n f alt. sin.
ca cua de moltó, n f alt. sin.
ca fulla borruda, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamó mascle, n m alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba candelera, n f alt. sin.
ca herba del ble, n f alt. sin.
ca herba farinera, n f alt. sin.
ca herba ploradera, n f alt. sin.
ca herba plorosa, n f alt. sin.
ca herba sabonera, n f alt. sin.
ca jovenal, n m alt. sin.
ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca llapassera borda, n f alt. sin.
ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
ca múria, n f alt. sin.
ca orella de burro, n f alt. sin.
ca ploraner, n m alt. sin.
ca ploranera, n f alt. sin.
ca porpra, n f alt. sin.
ca porpres, n f pl alt. sin.
ca púrpura, n f alt. sin.
ca repalassa blanca, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca ressentida, n f alt. sin.
ca sabatot, n m alt. sin.
ca sabatots, n m pl alt. sin.
ca santjoanal, n m alt. sin.
ca santjoanals, n m pl alt. sin.
ca siriclòs, n m alt. sin.
ca tabac bord, n m alt. sin.
ca torba, n f alt. sin.
ca trepó, n m alt. sin.
ca trepó de bosc, n m alt. sin.
ca trepó joanal, n m alt. sin.
ca treponera, n f alt. sin.
ca trepons, n m pl alt. sin.
ca tripó, n m alt. sin.
ca tripons, n m pl alt. sin.
ca troca, n f alt. sin.
ca bordellobo, n m var. ling.
ca candilera, n f var. ling.
ca engordalobo, n m var. ling.
ca gordellobo, n m var. ling.
ca gordollobo, n m var. ling.
ca gordolobo, n m var. ling.
ca guadalobo, n m var. ling.
ca guardallobo, n m var. ling.
ca guardalobo, n m var. ling.
ca guardalobol, n m var. ling.
ca joanal, n m var. ling.
ca matalobo, n m var. ling.
ca rapelassa borda, n f var. ling.
ca siriclós, n m var. ling.
ca trapó, n m var. ling.
ca traponera, n f var. ling.
ca triput, n m var. ling.
ca turba, n f var. ling.
nc Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.