Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca passa, n f
ca pilota llarga, n f
ca servei llarg, n m
es larga
es pasa
es pelota larga
es saque largo
fr but trop long
en pass
eu pasa
eu pilota luze
eu sake luze

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Definició

Servei antireglamentari executat de manera que la pilota, després de tocar el frontis, bota darrere la línia de passa.

Nota

És una passa la semifalta.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca pintura al tremp, n f
ca tremp, n m
es pintura a la cola, n f
es pintura al temple, n f
es temple, n m
fr détrempe, n f
fr peinture à la colle, n f
fr peinture à la tempera, n f
fr peinture en détrempe, n f
eu kola-margo, n
eu kola-pintura, n
eu tenple-margo, n
eu tenple-pintura, n

<Fusteria > Materials>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca plomí, n m
ca tremp, n m
es plumín

<Arts > Pintura > Dibuix>

Definició

Làmina petita de metall terminada en punta partida al llarg que, fixada a l'extrem d'un mànec, serveix per a escriure.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca pont, n m
es puente
fr arcade
en tree

<Hípica>

Definició

Part estructural de la sella que uneix els dos extrems de l'arçó.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca pont, n m
es puente
fr arcade
en tree

<Esport > 12 Esports eqüestres>

Definició

Part d'una sella que uneix els dos extrems de l'arçó.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca porpra, n f
ca blenera, n f alt. sin.
ca blenera primerenca, n f alt. sin.
ca candelera, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca emborratxatruites, n m/f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca llerca, n f alt. sin.
ca porpres, n f pl alt. sin.
ca torba, n f alt. sin.
ca torpa, n f alt. sin.
ca torpes, n f pl alt. sin.
ca trepó, n m alt. sin.
ca trepó magenc, n m alt. sin.
ca tripó, n m alt. sin.
ca emborratxa truites, n m/f var. ling.
ca turba, n f var. ling.
nc Verbascum boerhavii L.
nc Verbascum majale DC. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca porpra, n f
ca blenera, n f alt. sin.
ca blenera primerenca, n f alt. sin.
ca candelera, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca emborratxatruites, n m/f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca llerca, n f alt. sin.
ca porpres, n f pl alt. sin.
ca torba, n f alt. sin.
ca torpa, n f alt. sin.
ca torpes, n f pl alt. sin.
ca trepó, n m alt. sin.
ca trepó magenc, n m alt. sin.
ca tripó, n m alt. sin.
ca emborratxa truites, n m/f var. ling.
ca turba, n f var. ling.
nc Verbascum boerhavii L.
nc Verbascum majale DC. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca propietat suprasegmental, n f
ca tret prosòdic, n m sin. compl.
ca tret suprasegmental, n m sin. compl.
es propiedad inherente
es rasgo prosódico
es rasgo suprasegmental
fr propriété suprasegmentale
fr trait prosodique
en prosodic feature
en suprasegmental feature
en suprasegmental property

<Lingüística>

Definició

Propietat fonològica que afecta conjunts de segments com ara la síl·laba, el mot, el sintagma fonològic o els grups tonals.

Nota

Són suprasegmentals propietats com ara l'accent o l'entonació.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca purgador, n m
ca vàlvula de purga, n f sin. compl.
es purgador
es válvula de purga
fr purgeur
fr valve de purge
en drain cock
en trap

Definició

Vàlvula que elimina l'aigua condensada en un punt determinat del circuit pneumàtic.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca purgador, n m
es purgador, n m
fr purgeur, n m
en trap, n
de Ablasser, n m

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "trep" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició