Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "treva" dins totes les àrees temàtiques

pau i treva pau i treva

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pau i treva, n f
  • es  paz y tregua, n f

<Història del dret>

treva de Déu treva de Déu

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  treva de Déu, n f
  • es  tregua de Dios

<Història del dret>

Definició
Institució medieval que prescrivia uns temps i uns dies determinats de l'any durant els quals no hi podia haver lluites armades ni guerres senyorials.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • En l'època precarolíngia, la treva, que primerament es va estendre pel territori francès, constituïa un jurament molt proper al concepte llatí de la fidelitas, pel qual s'impedia que, en determinades dates, s'actuessin les violències que comportava la venjança entre les famílies. En arribar l'època carolíngia era un costum arrelat al fet que el diumenge fos un dia de treva obligatòria i, per tant, de cessament d'hostilitats. A partir de l'any 1000, a Catalunya, igual que en alguns països de l'Europa occidental (Itàlia, França i Alemanya), s'esdevingué el canvi feudal, que comportà l'emergència d'una nova societat quallada de violències indiscriminades i de tensions, societat en la qual les guerres privades es trobaven a l'ordre del dia.
    L'Església va dur a terme, amb motiu de la crisi de poder públic que hi havia, una funció pacificadora, i va impulsar l'establiment de la treva de Déu amb un sentit essencialment religiós. La treva de Déu era una institució de pau per la qual es prohibia als guerrers la realització temporal de lluites privades contra qualsevol persona determinats dies de la setmana, al principi el diumenge, després entre el dissabte i el dilluns. Aquest període s'anava ampliant en l'any litúrgic o s'anava variant d'acord amb les celebracions de les esglésies diocesanes. Es tractava de buscar la protecció dels sectors socials més indefensos, i d'obligar l'aristocràcia feudal a abandonar per un temps les armes. D'aquesta manera, es posava fi, encara que només fos per un breu període de temps, a les violències senyorials que comportava l'anarquia feudal.
    Des del principi, la treva de Déu apareix associada amb la pau de Déu, encara que ambdós moviments tenen orígens i objectius diferents. En el territori català, on les estructures feudals havien arrelat intensament, afavorides pel període de crisi política del comte Berenguer Ramon I de Barcelona (1018-1035), la pau i treva de Déu s'introduí durant les primeres dècades del segle XI amb els concilis eclesiàstics reunits al sud de França i al nord de Catalunya. Els anys 1022 i 1027 es van celebrar sengles sínodes eclesiàstics a Toluges, a la diòcesi d'Elna, comtat del Rosselló, els va presidir Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll i de Cuixà del Conflent, i constituïren les primeres reunions i les més importants de les assemblees de pau i treva al sud de França, l'última de les quals també va ser presidida per Oliba (971-1046).
    Els autors de l'encíclica mortuòria d'aquest prelat van afirmar que havia estat el totius pater patriae. Els sínodes següents es van fer a Vic els anys 1030 i 1033, en els quals Oliba va introduir la institució de la Pau i Treva, mitjançant l'establiment d'unes disposicions de pau eclesiàstica, entre les quals destaquen la disposició de la immunitat de trenta passos al voltant de les esglésies (sagrera), la protecció dels indefensos i la prohibició d'apoderar-se de la ramaderia. Més tard va afegir els interdictes típics de la treva: cap habitant del comtat del Rosselló podia infligir a ningú un acte de violència des de l'hora nona del dissabte a l'hora primera del dilluns i va fixar, a més, períodes festius o temps litúrgics (com ara l'advent i la quaresma) en els quals havien de cessar les pràctiques bèl·liques sobre les persones o llurs pertinences. L'excomunió i altres penes canòniques sancionaven la conculcació d'aquests preceptes.
    L'any 1054 es va celebrar el concili de Narbona, al qual van assistir, com imposava la tradició, els bisbes catalans. En el concili, i per primera vegada en el desenvolupament de la institució, els estatuts de pau i treva es van sistematitzar en un cos legal de vint-i-nou capítols, dividits en dues seccions: la de la pax Dei i la de la treva Domini.
    A mitjan segle XI, i sense perdre el caràcter canònic i diocesà originari, la institució penetrà en els territoris de la Catalunya Vella, que es trobaven sota la sobirania dels comtes de Barcelona. És a partir de llavors quan en les assemblees de pau i treva hi van intervenir, convocant-les i presidint-les, les autoritats polítiques més altes dels comtats de la terra catalana, acompanyades de les dignitats eclesiàstiques, magnats de la terra i gent de reconeguda solvència. En conseqüència, les assemblees adoptaven un caràcter civil o polític que abans no tenien i es transformaren en reunions polítiques de caràcter mixt, en les quals cada vegada més sovint s'adoptaren decisions de més significació per a la vida de l'Estat. Els seus acords, que s'inserien dins la pau pública o territorial, es van convertir en elements integrants de la legislació civil i n'hi ha que s'incorporaren al text dels Usatges de Barcelona i de les primeres constitucions reials.
    Entre el 1064 i el 1068 se celebraren diverses reunions (Barcelona, Vic i Girona) en les quals la institució es manifestà plenament consolidada i reforçada per la intervenció laica i es convertí en una missió del poder civil. Durant el segle XII s'intensificà la supremacia secular en els acords de pau i treva, que esdevingueren un instrument polític al servei dels comtes de Barcelona. La reunió que es va fer al palau comtal de Barcelona l'any 1131, presidida per Ramon Berenguer III, en la qual es van tractar els temes que es consideraven d'utilitat comuna per a la terra catalana (ad tractandum de comuni utilitate ipsius terre), va ser de gran transcendència. Per a alguns historiadors constitueix una de les primeres projeccions de la pau pública o territorial. La reunió celebrada a Fontdaldara l'any 1173, amb el regnat d'Alfons I el Cast (1162-1196), sobre el manteniment de la pau i la justícia entre els seus súbdits, també va revestir una gran significació política.
    Probablement l'assemblea constitueix un dels gèrmens que van propiciar el naixement de les Corts representatives, l'articulat de la qual es va incorporar en la recopilació catalana del 1495. Durant el regnat de Jaume I (1213-1276), les constitucions de pau i treva (pau territorial) es van aprovar en unes assemblees més àmplies denominades cúries generals, després corts, una pràctica que continuà fins a les acaballes de l'edat mitjana, de la mateixa manera que en altres països europeus.
    La pau i treva, una vegada convertida en pau pública, va possibilitar, en les diferents esferes de la vida del poder polític, el triomf del dret públic sobre el dret privat. Des d'un punt de vista moral, la influència de la pau i treva va ser molt positiva, sobretot en els nivells inferiors de la societat, ja que va constituir durant molt de temps l'única protecció dispensada a les persones indefenses i pobres.
  • V. t.: pau de Déu n f
violació de treva violació de treva

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  violació de treva, n f
  • es  violación de tregua, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

violació de treva violació de treva

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  violació de treva, n f
  • es  violación de tregua, n f

<Dret penal>