Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "treva" dins totes les àrees temàtiques

herba de les patarrugues herba de les patarrugues

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de les patarrugues, n f
  • ca  herba de les berrugues, n f alt. sin.
  • ca  herba de llet, n f alt. sin.
  • ca  herba dolenta, n f alt. sin.
  • ca  llet de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lletera de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa de fulla prima, n f alt. sin.
  • ca  lleterola, n f alt. sin.
  • ca  lleteroles, n f pl alt. sin.
  • ca  lletons, n m pl alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  lletreres, n f pl alt. sin.
  • ca  lletreres menudes, n f pl alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  lleitresa, n f var. ling.
  • ca  llertresa, n f var. ling.
  • ca  llet de Santa Tresa, n f var. ling.
  • ca  llet de treses, n f var. ling.
  • ca  lletdetresa, n f var. ling.
  • ca  lletetreses, n f pl var. ling.
  • ca  llettresa, n f var. ling.
  • ca  llitresa, n f var. ling.
  • nc  Euphorbia cyparissias L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

  • La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa», d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
herba de les patarrugues herba de les patarrugues

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de les patarrugues, n f
  • ca  herba de les berrugues, n f alt. sin.
  • ca  herba de llet, n f alt. sin.
  • ca  herba dolenta, n f alt. sin.
  • ca  llet de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lletera de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa de fulla prima, n f alt. sin.
  • ca  lleterola, n f alt. sin.
  • ca  lleteroles, n f pl alt. sin.
  • ca  lletons, n m pl alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  lletreres, n f pl alt. sin.
  • ca  lletreres menudes, n f pl alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  lleitresa, n f var. ling.
  • ca  llertresa, n f var. ling.
  • ca  llet de Santa Tresa, n f var. ling.
  • ca  llet de treses, n f var. ling.
  • ca  lletdetresa, n f var. ling.
  • ca  lletetreses, n f pl var. ling.
  • ca  llettresa, n f var. ling.
  • ca  llitresa, n f var. ling.
  • nc  Euphorbia cyparissias L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

  • La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa», d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
laberint grimpador laberint grimpador

<Lleure>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  laberint grimpador, n m
  • es  barras de mono
  • es  laberinto trepador
  • es  trepador
  • fr  cage à écureuil
  • fr  cage à grimper
  • fr  jungle grimpade
  • pt  trepa-trepa
  • en  climbing frame
  • en  jungle gym
  • en  monkey bars

<Lleure>

Definició
Estructura de ferro formada per barres horitzontals i verticals, disposada generalment en àrees de joc infantil per a enfilar-s'hi.
lleteresa vera lleteresa vera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lleteresa vera, n f
  • ca  lleteresa vesquera, n f sin. compl.
  • ca  lletrera de vesc, n f sin. compl.
  • ca  bambollera, n f alt. sin.
  • ca  bofeguera, n f alt. sin.
  • ca  escampador, n m alt. sin.
  • ca  eufòrbia, n f alt. sin.
  • ca  herba de llet, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  herba del frare, n f alt. sin.
  • ca  herba del frare vellosa, n f alt. sin.
  • ca  herba lletera, n f alt. sin.
  • ca  llerca, n f alt. sin.
  • ca  llerqueres, n f pl alt. sin.
  • ca  llet de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lletera d'enviscar, n f alt. sin.
  • ca  lletera de vesc, n f alt. sin.
  • ca  lletera de visc, n f alt. sin.
  • ca  lletera gran, n f alt. sin.
  • ca  lletera major, n f alt. sin.
  • ca  lletera vera, n f alt. sin.
  • ca  lletera visquera, n f alt. sin.
  • ca  lleterassa, n f alt. sin.
  • ca  lleteres, n f pl alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa de marina, n f alt. sin.
  • ca  lleterola, n f alt. sin.
  • ca  lletraga, n f alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  lletrera borda, n f alt. sin.
  • ca  lletrera d'enviscar, n f alt. sin.
  • ca  lletrera de marina, n f alt. sin.
  • ca  lletrera de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  lletrera de visc, n f alt. sin.
  • ca  lletrera mascle, n f alt. sin.
  • ca  lletrera vera, n f alt. sin.
  • ca  lletrera visquera, n f alt. sin.
  • ca  lletreres, n f pl alt. sin.
  • ca  lletreres bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  manxiula, n f alt. sin.
  • ca  metzines, n f pl alt. sin.
  • ca  Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  Teresa, n f alt. sin.
  • ca  visquera, n f alt. sin.
  • ca  xurrera, n f alt. sin.
  • ca  lleitresa, n f var. ling.
  • ca  llertresa, n f var. ling.
  • ca  llet de santa Tresa, n f var. ling.
  • ca  lletatresa, n f var. ling.
  • ca  lletdetresa, n f var. ling.
  • ca  lletetresa, n f var. ling.
  • ca  lletetreses, n f pl var. ling.
  • ca  lletranera, n f var. ling.
  • ca  lletreguera, n f var. ling.
  • ca  lletrera de monte, n f var. ling.
  • ca  lletreresa de marina, n f var. ling.
  • ca  llettresa, n f var. ling.
  • ca  lleturigu, n m var. ling.
  • ca  llitresa, n f var. ling.
  • nc  Euphorbia characias L. subsp. characias

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

  • 1. La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a "llet de T(e)resa", d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
    2. Lleturigu (SANNA ortografia lletúligo) és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) latturigu.
lleteresa vera lleteresa vera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lleteresa vera, n f
  • ca  lleteresa vesquera, n f sin. compl.
  • ca  lletrera de vesc, n f sin. compl.
  • ca  bambollera, n f alt. sin.
  • ca  bofeguera, n f alt. sin.
  • ca  escampador, n m alt. sin.
  • ca  eufòrbia, n f alt. sin.
  • ca  herba de llet, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  herba del frare, n f alt. sin.
  • ca  herba del frare vellosa, n f alt. sin.
  • ca  herba lletera, n f alt. sin.
  • ca  llerca, n f alt. sin.
  • ca  llerqueres, n f pl alt. sin.
  • ca  llet de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lletera d'enviscar, n f alt. sin.
  • ca  lletera de vesc, n f alt. sin.
  • ca  lletera de visc, n f alt. sin.
  • ca  lletera gran, n f alt. sin.
  • ca  lletera major, n f alt. sin.
  • ca  lletera vera, n f alt. sin.
  • ca  lletera visquera, n f alt. sin.
  • ca  lleterassa, n f alt. sin.
  • ca  lleteres, n f pl alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa de marina, n f alt. sin.
  • ca  lleterola, n f alt. sin.
  • ca  lletraga, n f alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  lletrera borda, n f alt. sin.
  • ca  lletrera d'enviscar, n f alt. sin.
  • ca  lletrera de marina, n f alt. sin.
  • ca  lletrera de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  lletrera de visc, n f alt. sin.
  • ca  lletrera mascle, n f alt. sin.
  • ca  lletrera vera, n f alt. sin.
  • ca  lletrera visquera, n f alt. sin.
  • ca  lletreres, n f pl alt. sin.
  • ca  lletreres bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  manxiula, n f alt. sin.
  • ca  metzines, n f pl alt. sin.
  • ca  Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  Teresa, n f alt. sin.
  • ca  visquera, n f alt. sin.
  • ca  xurrera, n f alt. sin.
  • ca  lleitresa, n f var. ling.
  • ca  llertresa, n f var. ling.
  • ca  llet de santa Tresa, n f var. ling.
  • ca  lletatresa, n f var. ling.
  • ca  lletdetresa, n f var. ling.
  • ca  lletetresa, n f var. ling.
  • ca  lletetreses, n f pl var. ling.
  • ca  lletranera, n f var. ling.
  • ca  lletreguera, n f var. ling.
  • ca  lletrera de monte, n f var. ling.
  • ca  lletreresa de marina, n f var. ling.
  • ca  llettresa, n f var. ling.
  • ca  lleturigu, n m var. ling.
  • ca  llitresa, n f var. ling.
  • nc  Euphorbia characias L. subsp. characias

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

  • 1. La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a "llet de T(e)resa", d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
    2. Lleturigu (SANNA ortografia lletúligo) és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) latturigu.
paret paret

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  paret, n f
  • ca  teva-meva, n m sin. compl.
  • es  pared
  • es  uno-dos
  • fr  passe et va
  • fr  une-deux
  • it  uno-due
  • en  give and go
  • en  wall pass
  • de  Doppelpass

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Successió d'accions en què un jugador passa la pilota a un company d'equip, supera un jugador contrari i torna a rebre la pilota.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  paret, n f
  • ca  passa-i-va [HANDBOL], n m sin. compl.
  • ca  passada de paret [HOQUEI HER], n f sin. compl.
  • ca  teva-meva [FUTBOL], n m sin. compl.
  • ca  un-dos, n m sin. compl.
  • es  pared
  • es  pase de pared
  • es  pase y va [HANDBOL]
  • es  uno-dos
  • fr  passe et va
  • fr  une-deux
  • en  deflected pass
  • en  give and go
  • en  wall pass

<Esport > 09 Esports de pilota>

Definició
Successió d'accions consistents en una primera passada d'un jugador a un company d'equip, la superació d'un adversari per part del passador i una segona passada del jugador que té la pilota, la bola o el disc al mateix jugador que l'hi havia passat.

Nota

  • En futbol, és una paret la paret doble.
paret de trava paret de trava

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  paret de trava, n f
  • es  pared de arriostramiento
  • es  pared de traba

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Paret disposada perpendicular i en contacte amb les parets de càrrega d'un edifici amb la funció de col·laborar a estabilitzar-les.

Perquè una paret de trava sigui efectiva ha de mantenir continuïtat en vertical des del fonament i ha de trobar-se connectada adequadament (és a dir, lligada a través de la trava que proporcionen les filades de l'obra de fàbrica) amb les parets de càrrega que estabilitza.
peça de trava peça de trava

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  peça de trava, n f
  • es  tope

<Construcció > Obres públiques>

plec ileocecal plec ileocecal

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  plec ileocecal, n m
  • ca  plec de Treves, n m sin. compl.
  • ca  plec ileoapendicular, n m sin. compl.
  • es  pliegue de Treves
  • es  pliegue ileocecal
  • en  ileocecal fold
  • en  Treve's fold
  • TA  plica ileocaecalis

<Anatomia>