Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "trigar" dins totes les àrees temàtiques

artigar artigar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  artigar, v tr
  • es  artigar

<Agricultura>

Definició
Preparar el terreny per al conreu, traient-ne els arbres i cremant-ne la brolla o la llenya en munts.
artigar artigar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  artigar, v tr
  • ca  eixermar, v tr sin. compl.
  • es  artigar, v tr
  • fr  défricher, v tr
  • fr  écobuer, v tr
  • en  clear of wild plants to cultivate (to), v tr

<Enginyeria forestal>

basculador basculador

<Electrònica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  basculador, n m
  • ca  bàscula, n f sin. compl.
  • es  báscula
  • fr  bascule
  • en  toggle
  • en  trigger

<Indústria > Indústria electrònica i dels materials elèctrics > Electrònica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bescanviar, v tr
  • ca  baratar, v tr sin. compl.
  • ca  canviar, v tr sin. compl.
  • ca  descanviar, v tr sin. compl.
  • ca  intercanviar, v tr sin. compl.
  • es  cambiar
  • es  canjear
  • es  intercambiar
  • es  permutar
  • es  trocar

<Dret>

Definició
Donar a algú {alguna cosa} i rebre'n d'ell, com a equivalent, una altra a canvi.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El titular d'un permís o llicència de conducció expedit per l'Uruguai que resideixi a Espanya pot bescanviar el seu permís o llicència de conducció per l'equivalent a l'estat on resideix.

    Ex.: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya permet baratar un títol de transport caducat per un altre de vàlid fins a sis mesos després de l'aplicació del canvi de tarifes.

    Ex.: Ha anat al banc i li han descanviat euros per lliures esterlines.

    Ex.: Intercanvien els bitllets per monedes.

    Ex.: Al banc li han canviat dòlars per euros.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  biga, n f
  • es  viga
  • fr  poutre
  • en  beam
  • en  girder
  • de  Balken
  • de  Träger

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  biga, n f
  • es  viga, n f
  • fr  poutre, n f
  • en  beam, n
  • en  girder, n
  • en  joist, n
  • de  Balken, n m
  • de  Träger, n m

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bigueta, n f
  • es  vigueta
  • fr  poutrelle
  • en  small beam
  • en  small girder
  • de  kleiner Balken
  • de  Träger

<Construcció>

blau tripan blau tripan

<Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  blau tripan, n m
  • ca  blau Congo, n m sin. compl.
  • ca  blau Niàgara, n m sin. compl.

<Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Colorant vital derivat de la benzidina, emprat contra infeccions per protozoaris (tripanosomosis i piroplasmosis). També és designat amb els noms de blau Congo i blau Niàgara.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bregar, v tr
  • es  restregar
  • es  sobar
  • en  to rub (hard)
  • en  to scrub

<Neteja>

Definició
Maurar la roba amb les mans perquè el sabó hi penetri.
brivar brivar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  brivar, v intr
  • ca  bornar, v intr sin. compl.

<Pesca>

Definició
Envestir, el peix, la xarxa.