Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "trigar" dins totes les àrees temàtiques

entrescar entrescar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  entrescar, v tr
  • ca  donar camí, v intr sin. compl.
  • ca  donar carrera, v intr sin. compl.
  • ca  donar pas, v intr sin. compl.
  • ca  trescar, v tr sin. compl.
  • es  triscar
  • fr  donner de la voie
  • en  set the teeth of a saw, to

<Fusteria > Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge>

Definició
Tòrcer lleugerament cap a una banda i cap a l'altra, alternativament, les dents d'una serra o una altra eina dentada a fi que s'obri pas fàcilment quan se serra.
entrescar entrescar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  entrescar, v tr
  • ca  donar camí, v intr sin. compl.
  • ca  donar carrera, v intr sin. compl.
  • ca  donar pas, v intr sin. compl.
  • ca  trescar, v tr sin. compl.
  • es  triscar, v tr
  • fr  donner de la voie, v intr
  • en  set the teeth of a saw, to, v intr
  • eu  entrama eman

<Fusteria > Tècniques i procediments>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  erogar, v tr
  • es  erogar

<Dret>

Definició
Distribuir o repartir {béns o cabals}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els governs europeus erogaran més ajuts financers a les empreses perquè els destinin a projectes innovadors.
feu clic a una pestanya per triar una categoria d'efectes feu clic a una pestanya per triar una categoria d'efectes

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  feu clic a una pestanya per triar una categoria d'efectes
  • en  click a tab page to choose from a category of effects

<Localització > Fraseologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fomentar, v tr
  • ca  potenciar, v tr sin. compl.
  • es  potenciar
  • es  primar

<Dret>

Definició
Promoure la creixença {d'alguna cosa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La política del nou govern pretén fomentar el comerç internacional.

    Ex.: Els membres de l'ajuntament asseguren que cal potenciar les empreses locals.
foradar foradar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  foradar, v tr
  • ca  trepar, v tr
  • es  taladrar, v tr
  • fr  percer, v tr
  • en  bore, to, v tr
  • en  drill, to, v tr
  • eu  zulatu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  formental, n m
  • ca  herba grossa, n f alt. sin.
  • ca  herba molla de prat, n f alt. sin.
  • ca  herba triga, n f alt. sin.
  • ca  holcus llanós, n m alt. sin.
  • ca  raspall, n m alt. sin.
  • ca  raspalls, n m pl alt. sin.
  • nc  Holcus lanatus L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

formental formental

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  formental, n m
  • ca  herba grossa, n f alt. sin.
  • ca  herba molla de prat, n f alt. sin.
  • ca  herba triga, n f alt. sin.
  • ca  holcus llanós, n m alt. sin.
  • ca  raspall, n m alt. sin.
  • ca  raspalls, n m pl alt. sin.
  • nc  Holcus lanatus L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fregar, v tr
  • ca  passar baieta, v tr sin. compl.
  • es  fregar
  • es  frotar
  • en  mop up, to
  • en  rub, to
  • en  scrub, to

<Neteja>

Definició
Netejar el paviment fregant-lo amb una baieta, un fregall, etc., molls.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fregar, v tr
  • es  lijar
  • fr  frotter au papier de verre
  • fr  poncer au papier de verre
  • en  sand, to
  • en  sandpaper, to
  • de  schleifen
  • de  schmirgeln

<Construcció>