Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tromba" dins totes les àrees temàtiques

mànega mànega

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  mànega, n f
  • es  tromba
  • fr  trombe
  • en  waterspout

<Geografia física > Climatologia>

Definició
Tromba que es forma damunt del mar o d'un llac.
mànega mànega

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  mànega, n f
  • es  tromba
  • fr  trombe
  • en  waterspout

<Geografia física > Climatologia>

Definició
Tromba que es forma damunt del mar o d'un llac.
mànega mànega

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  mànega, n f
  • ca  tromba, n f sin. compl.
  • es  manga
  • es  tromba
  • es  trompa
  • fr  trombe
  • en  waterspout

<Costes > Oceanografia>

Definició
Núvol en forma d'embut que a vegades es forma a mar o a plom d'un llac, a la part inferior d'un cumulonimbus molt baix, animat d'un fort moviment rotatori.
mànega mànega

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  mànega, n f
  • ca  tornado, n m
  • ca  cap de fibló (balear), n m sin. compl.
  • ca  fibló (balear), n m sin. compl.
  • ca  tromba, n f sin. compl.
  • es  tornado, n m
  • fr  tornade, n f
  • fr  trombe, n f
  • en  landspout, n
  • en  tornado, n
  • enUS  twister, n

<Física > Meteorologia>

Definició
Remolí de vent amb un diàmetre màxim generalment d'uns centenars de metres, un gran descens de la pressió atmosfèrica a l'interior, un intens corrent vertical de succió, una velocitat tangencial màxima de 500 km/h i una velocitat de translació normalment inferior a 50 km/h, que penja d'un núvol cumuliforme, sovint un cumulonimbus, i està en contacte amb la superfície terrestre o aquàtica, el qual és visible generalment pel núvol en forma de con que genera o la pols, els objectes o l'aigua que aixeca al seu pas.

Nota

  • 1. Les mànegues es classifiquen, seguint l'escala de Fujita millorada, en sis categories, segons els danys que provoquen en les construccions i en la vegetació.
  • 2. La denominació mànega s'utilitza especialment quan el fenomen té lloc sobre la superfície del mar, que és la situació més habitual a la zona mediterrània. La denominació tornado se sol utilitzar quan el remolí de vent és especialment violent i provoca danys. La forma tromba, si bé té ús amb aquest sentit genèric, s'utilitza més habitualment referida de manera específica a les mànegues que tenen lloc sobre el mar, amb la forma tromba marina.
  • 3. L'equivalent anglès landspout no té un valor genèric, sinó que s'aplica a mànegues terrestres més aviat febles o, segons algunes fonts, no associades a un mesocicló.
mànega mànega

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  mànega, n f
  • ca  tornado, n m
  • ca  cap de fibló (balear), n m sin. compl.
  • ca  fibló (balear), n m sin. compl.
  • ca  tromba, n f sin. compl.
  • es  tornado, n m
  • fr  tornade, n f
  • fr  trombe, n f
  • en  landspout, n
  • en  tornado, n
  • enUS  twister, n

<Física > Meteorologia>

Definició
Remolí de vent amb un diàmetre màxim generalment d'uns centenars de metres, un gran descens de la pressió atmosfèrica a l'interior, un intens corrent vertical de succió, una velocitat tangencial màxima de 500 km/h i una velocitat de translació normalment inferior a 50 km/h, que penja d'un núvol cumuliforme, sovint un cumulonimbus, i està en contacte amb la superfície terrestre o aquàtica, el qual és visible generalment pel núvol en forma de con que genera o la pols, els objectes o l'aigua que aixeca al seu pas.

Nota

  • 1. Les mànegues es classifiquen, seguint l'escala de Fujita millorada, en sis categories, segons els danys que provoquen en les construccions i en la vegetació.
  • 2. La denominació mànega s'utilitza especialment quan el fenomen té lloc sobre la superfície del mar, que és la situació més habitual a la zona mediterrània. La denominació tornado se sol utilitzar quan el remolí de vent és especialment violent i provoca danys. La forma tromba, si bé té ús amb aquest sentit genèric, s'utilitza més habitualment referida de manera específica a les mànegues que tenen lloc sobre el mar, amb la forma tromba marina.
  • 3. L'equivalent anglès landspout no té un valor genèric, sinó que s'aplica a mànegues terrestres més aviat febles o, segons algunes fonts, no associades a un mesocicló.
tromba tromba

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  tromba, n f
  • es  tromba
  • fr  trombe
  • en  spout
  • en  whirlwind

<Geografia física > Climatologia>

Definició
Núvol de forma cònica que es forma des de la base d'un cumulonimbus fins a terra, que es caracteritza pel manteniment d'un fort moviment rotatori que pot oscil·lar entre 10 i 30 minuts.
tromba tromba

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  tromba, n f
  • es  tromba
  • fr  trombe
  • en  spout
  • en  whirlwind

<Geografia física > Climatologia>

Definició
Núvol de forma cònica que es forma des de la base d'un cumulonimbus fins a terra, que es caracteritza pel manteniment d'un fort moviment rotatori que pot oscil·lar entre 10 i 30 minuts.

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • es   n f
  • fr   n f
  • en  

<Física > Física de la Terra i de l'espai > Meteorologia>

Definició

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • es   n f
  • fr   n f
  • en  

<Física > Física de la Terra i de l'espai > Meteorologia>

Definició
tromba tromba

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  tromba, n f
  • es  tromba
  • fr  trombe
  • en  spout
  • en  whirlwind

<Gestió ambiental > Impacte ambiental > Origen > Fonts naturals>

Definició
Núvol de forma cònica que a vegades es forma des de la base d'un cumulonimbus fins al terra a causa d'un vent de caràcter violent i arremolinat.